Resultats de la cerca

Caricatura anticlerical, “La Flaca”, Barcelona, 23-5-1869 BC L’anticlericalisme sempre viu en amplis sectors populars, com a mínim des dels inicis de la revolució liberal, va ser impulsat en els primers moments de la revolta de setembre del 1868 pels nuclis burgesos dirigents Aquests hi descobriren una vàlvula de seguretat per als seus interessos i de distracció per a les reivindicacions revolucionàries populars L’impuls donat a l’anticlericalisme representava la possibilitat de fer creure als sectors més rupturistes que s’estava duent a la pràctica una tasca revolucionària, mentre que es…

Des del segle XV, Àustria incorporà un gran nombre de territoris de l’Europa central i oriental en un vast imperi que comprenia pobles i cultures molt heterogenis Aquest imperi, que tenia el centre a la ciutat de Viena, deixà d’existir el 1918, any en què es constituí l’actual Estat austríac, de llengua i cultura gairebé exclusivament alemanyes i dimensions molt més reduïdes Les tendències originades al centre de l’imperi, i de manera molt marcada a Viena, irradiaren vers la perifèria i sovint hi arrelaren amb força Cal considerar la música culta i popular austríaca com a part del llegat…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera triabsidal J Vigué L’església de Sant Feliu és la parroquial de Beuda, poble que es troba al peu dels contraforts meridionals del massís de la Mare de Déu del Mont, en un replà que forma una petita vall, a la davallada del massís vers la vall del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG762764 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses A la sortida de Besalú, després d’haver passat el pont que hi ha sobre el riu Capellada, convé seguir la carretera que en 5 km porta a Beuda i que hom trobarà a mà…

Ram de la reixa de la Figuera, d’autor anònim Catedral de Tarragona Una de les reixes més populars del gòtic català és la coneguda popularment amb el nom de “reixa de la Figuera”, que tancava el cor de la catedral de Tarragona per la banda del presbiteri Aquesta obra, que es pot datar al segle XV, segueix l’estructura tradicional de tres parts amb barres de secció circular coronades per un floró de lliri Les barres més properes a la porta, però, tenen un diàmetre més gran i acaben amb dos rams de figuera, fet del qual deriva el seu nom Es considera que les fulles de figuera i les figues de…

S’entén per ferramentes d’aplicació el conjunt d’elements de ferro clavats als batents de fusta de les portes, que tenen una funció estructural determinada els claus de porta, les plaques i les planxes de ferro tenen la missió de reforçar la fusta els golfos i frontisses permeten articular els batents els bernats i les lleves, barrar-los i fixar-los els tiradors i picaportes faciliten la mobilitat i exerceixen funcions d’avís els panys, claus i forrellats serveixen per a tancar en ferm Molts d’aquests elements estan ricament ornamentats,…

La significació del temps El sentit tradicional del temps Les llegendes tradicionals inscrites en els rellotges de sol –siguin en català o en llatí, mostrant un tarannà cultista– expressen una filosofia ben estoica del temps Moltes es refereixen a la seva fugacitat i al seu pas inflexible, inexorable “Fixa’t en l’hora que és no la veuràs mai més” O bé “Qui us pogués allargar, quan sou ditxoses Qui us pogués escurçar, quan sou penoses” I encara, en llatí clàssic “ Quotidie morior ” ‘cada dia moro’ D’altres inscripcions en els rellotges de sol fan referència a l’última…

Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil…

Si bé el gòtic va suposar un canvi de direcció pel que fa al tractament dels temes i les formes, en el terreny de la tècnica no es va produir un canvi substancial respecte a la producció escultòrica precedent Bona part de les tècniques escultòriques tradicionals ja havien estat desenvolupades pels grecs en l’antiguitat clàssica Mantingudes i, en certs aspectes, desenvolupades pels romans, van proporcionar el modus operandi dels escultors del romànic i, posteriorment, del gòtic En els aspectes més fonamentals totes aquestes tècniques segueixen vigents avui en la producció escultòrica més…

De la literatura oral a l’etnopoètica Portades de d'esquerra a dreta Les rondalles catalanes , illustrades per en Joan Vila Les rondalles valencianes , d'Enric Valor i Vives Rondaies eivissenques , de Joan Castelló Guasch Enciclopèdia Catalana Literatura oral, literatura popular, literatura de tradició oral són diverses denominacions que s’han utilitzat al llarg del temps per a fer referència a aquella literatura que es transmet oralment d’una generació a una altra i que és variable per naturalesa, ja que el mateix procés de…

L’ordinador, la base de la informàtica El terme informàtica designa normalment l’àmbit de desenvolupament de la ciència i la tecnologia relatiu a la representació i el tractament de la informació Comprèn tant la recerca teòrica com l’aplicació pràctica, desenvolupades normalment a les universitats i als centres especialitzats, públics o privats, de molts països occidentals L’ordinador, dit també processador o computadora de l’anglès computer , és l’instrument operatiu més important de què se serveix la informàtica Però, si preguntéssim a un expert en informàtica qui va inventar l’ordinador,…