Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Garcia

L’església parroquial antiga de Garcia, destruïda el 1936
Ajuntament de Garcia
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès a banda i banda del riu, a la seva confluència amb el riu de Siurana, al sector N de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és continuada a la…
La Cadena Costanera catalana
La Cadena Costanera catalana es formà durant la compressió paleòcena L’estructura l’ha determinada l’acció de grans falles direccionals sinistres orientades NE-SW, que produïren deformacions intenses al sòcol i a la cobertora Els elements estructurals principals de la Cadena Costanera són, així, tres falles i les respectives bandes de deformació associades en vermell ple, en el dibuix la banda deformada del Vallès-Penedès, la banda deformada de la serra de Miramar, associada a la falla del Camp, i la banda deformada de les serres de Cavalls-Pàndols-el Montsant Les àrees compreses entre…
Arqueologia funerària del territori de Tàrraco
Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…
Castell de Cardona
Art romànic
Situació La imposant mola del castell, juntament amb l’església de Sant Vicenç, corona un pujol que es dreça a la banda nord-oriental de la població i domina una àmplia panoràmica Long 1°40’H” -Lat 41°54’56” Una vista aèria del conjunt del castell de Cardona amb les muralles i dependències, avui transformades en parador de turisme Vers ponent el conjunt és coronat per la torre de la Minyona, la part interior de la qual és romànica A llevant hi ha l’església, que aquí apareix mig tapada J Pagans-TAVISA Hom arriba a Cardona per la carretera de Manresa a Solsona FJM-AMB Història Aquest castell…
L’organització eclesiàstica del Camp de Tarragona
Art romànic
Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…
Joves valors frustrats
Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els grans noms de la…
Economia i societat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya a l’edat mitjana
Art romànic
L’economia La base principal de l’economia de la regió de l’Ebre ha estat l’aprofitament de les seves aigües, no sempre les del riu també les de la dreta de l’Ebre que baixen de les muntanyes dels Ports i les que es treuen de pous de sènia, especialment a l’esquerra Avui els dos canals existents han canviat i millorat substancialment el sistema de regatge sense anullar-ne la forma més antiga El riu també era molt important com a eix de comunicació i transport Encanonat a la Roca Folletera, entre Benifallet i Miravet, forma petites valls interiors i en conjunt una gran vall tancada que fa de…
Abril 2013
Dilluns 1 Resolució judicial índia contra una multinacional farmacèutica El medicament anticancerós Glivec podrà comercialitzar-se a l’Índia, després de la resolució judicial contra Novartis © Novartis El Tribunal Suprem de l’Índia rebutja la demanda de la farmacèutica multinacional suïssa Novartis contra el Govern indi per a protegir la patent del medicament anticancerós Glivec, i d’aquesta manera impedir que es comercialitzi com un medicament genèric Segons el Tribunal, el medicament no és prou diferent del que s’utilitzava amb la mateixa finalitat i que ara substitueix el Glivec per a…
Santa Maria de Tortosa
Art romànic
Situació La catedral de Tortosa, actualment un edifici bàsicament gòtic, és emplaçada al mateix indret on hi hagué la catedral romànica, al peu del turó de la Suda, al sud-oest, prop del riu CPO Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Història El recinte actualment ocupat per la catedral tortosina i les construccions de l’antiga canònica correspon a un sector important de la ciutat des de la seva fundació Les prospeccions arqueològiques permeten assegurar que aproximadament en aquest lloc es trobava el fòrum romà Posteriorment, sembla que s’hi van aixecar també un temple cristià altmedieval i la…
Medi, assentaments i territori
Flora fòssil del la de l'Estany, Quaternari superior, Pla de la Formiga, Banyoles MACB / GS L'evolució de l'espècie humana no es pot entendre des d'un punt de vista estrictament biològic Comparats amb els altres primats tropicals, els humans estan molt menys capacitats per a enfrontar-se amb els seus potencials depredadors no tenen urpes ni grans ullals ni tampoc fortalesa física o agilitat per a fugir L'alternativa en l'evolució de l'espècie va ser el desenvolupament d'una conducta social més elaborada Aquesta sofisticació de la conducta es basà en possibilitats somàtiques que ja existien en…