Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
escola de Ferrara
Detall de l'Adoració dels Pastors a la Seu de València, atribuïda a Pau de Sant Leocadi
Pintura
Escola de pintura que es desenvolupà a Ferrara a mitjan segle XV.
Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres…
efa
Música
Cadascuna de les obertures (obertura acústica) en forma de F antiga fetes a la part central de la taula harmònica d’alguns instruments cordòfons, generalment per parelles i simètriques respecte a l’eix longitudinal que defineix la direcció del mànec.
En actuar com a pas de sortida de l’aire interior, faciliten la vibració de la tapa harmònica, en donar-li major elasticitat Vogides amb serra i finalment tallades a mà, la forma de les efes i la manera en què estan treballades són un identificador dels tallers i escoles de luthieria En la iconografia dels primers instruments europeus, violes i rebecs primitius del segle XII, ja es troben obertures, principalment circulars i en forma de C o B Les primeres efes amb una forma semblant a la moderna pertanyen a una viola d’arc que apareix en una miniatura d’un saltiri anglès del…
Zacaries
El naixement de sant Joan Baptista: Zacaries escriu el nom de Joan (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Bíblia
Segons l’evangeli de Lluc, sacerdot de la família d’Abies, pare de Joan Baptista.
Segons uns apòcrifs del segle II, morí màrtir La seva festa se celebra el 5 de novembre
Anunciació
L’Anunciació a Maria segons una miniatura conservada a la biblioteca de la catedral de Praga
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Anunci fet a Maria per l’arcàngel Gabriel que havia d’ésser mare de Jesús.
Els pares de l’Església consideren que aquest fou el moment que el Fill s’encarnà
Ramon Berenguer I de Barcelona
Ramon Berenguer I de Barcelona, en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1035-76), fill de Berenguer Ramon I i de la seva primera muller, Sança de Castella.
Començà el seu govern sota la tutela de la seva àvia Ermessenda de Carcassona , aconsellada pel jutge Ponç Bonfill Marc, preceptor del jove comte, pel seu germà Pere de Carcassona, bisbe de Girona, per l’abat i bisbe Oliba, per Gombau de Besora i per Amat Eldric d’Orís Àvia i net assistiren a les consagracions de les seus de Vic i Girona 1038 El comte es casà amb Elisabet, potser filla d’un comte de Sardenya o d’un vescomte de Zuberoa o neboda del vescomte Berenguer de Narbona, el 1039, a Sant Cugat del Vallès En aquest temps entre el 1035 i el 1044 Muǧāhid al-Muwaffaq, rei de Dénia i les…
Ramir I d’Aragó
Efígie de Ramir I d’Aragó en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© Fototeca.cat
Història
Primer rei d’Aragó, fill natural de Sanç III de Navarra (II d’Aragó), tingut, abans del matrimoni d’aquest, d’una noble dama d’Aibar, de nom Sança.
El seu pare, en morir 1035, li deixà Aragó, elevat a la categoria de regne A causa de l’assassinat del seu germà Gonçal a Montclús el 1045, Sobrarb i Ribagorça passaren a formar part dels seus dominis El 1036 es casà amb Ermessenda de Bigorra i tingué Sanç III, que el succeí, Garcia, que fou bisbe de Jaca, Sança, que es casà amb el comte Ermengol III d’Urgell, i Teresa, que es casà amb el comte de Provença, Guillem Vidu el 1049, es tornà a casar, amb Agnès, de qui tingué una filla, de nom Urraca, monja a la Serós Se li coneix també un fill natural, de nom Sanç Obtingué una aliança amb Navarra…
Llàtzer
Jesucrist fa aixecar-se Llàtzer en presència de les seves dues germanes (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Bíblia
Personatge evangèlic.
Germà de Marta i Maria i amic de Jesús, fou ressuscitat per aquest, segons l’evangeli de Joan La seva festa se celebra el 17 de desembre
partitura
Música
Representació gràfica, impresa o manuscrita, d’una obra musical, normalment en forma de llibre, perquè pugui ser llegida pels seus intèrprets.
Quan hi intervé més d’un instrument o veu, cada pauta queda collocada una a sota de l’altra, de manera que els temps coincideixin en l’espai per a poder fer la lectura simultània La partitura d’orquestra conté totes les parts instrumentals que intervenen en una obra A la part superior, hom acostuma a escriure-hi els instruments de fusta, i a sota, les trompes i la resta del metall, seguits de la percussió, les arpes, el piano i, ja a la part inferior, la corda Les parts vocals se situen sobre els violins Cada grup està escrit per ordre correlatiu de la seva tessitura, és a dir, de més agut a…
Carin Malmlöf-Forssling
Música
Compositora sueca.
Estudià contrapunt i composició a la Reial Acadèmia de Música d’Estocolm, on es graduà el 1942 El 1957 fou deixebla de Nadia Boulanger a París L’any 1970 fou elegida membre de l’Associació de Compositors Suecs Les seves primeres obres daten del 1930, època en què escriví cançons amb diferents instrumentacions, peces instrumentals corals i orquestrals El 1986 compongué Flowings , per a orquestra, que li havia estat encarregada per l’Orquestra Filharmònica d’Estocolm i que fou estrenada sota la direcció de Neeme Järvi El 1987 fou nomenada Compositor de l’Any i la Reial Acadèmia de Música li…
La recepció dels manuscrits altmedievals hispànics
Sobre els manuscrits altmedievals hispànics Foli 222 del Beatus de la Seu d’Urgell , amb la representació de Daniel a la fossa dels lleons ECSA - G Llop La cultura literària dins la Península Ibèrica en l’època de domini visigòtic va mantenir una incorporació creixent de la cultura clàssica llatina, sobretot sota l’aportació isidoriana Però aquesta supervivència cultural no sembla haver deixat gaires restes materials dins del món estrictament artístic de la illuminació de manuscrits restes que no van més enllà de la decoració de tipus textual o genèrica, com puguin ser inicials decorades,…