Resultats de la cerca

Aquest grup comprèn fongs carnosos, normalment putrescibles, característics pel seu barret, anomenat pileu , pel peu, anomenat estípit , i per l’himenòfor en forma de làmines les boletàcies però, el tenen en forma de capa de tubs porat , que es pot arrencar fàcilment de la carn Molts agàrics són sapròfits, i pràcticament la resta són micorizògens La majoria dels bolets comestibles són basidiocarps d’agàric Ultra l’aplicació alimentària d’un grup bastant gran d’espècies, cal no oblidar la importància forestal de totes les que estableixen micorizes amb la majoria dels arbres dels boscos, i en…

Situació Vista del castell amb la torre, les restes de les dependències que l’envoltaven i el santuari de la Mare de Déu de la Roca ECSA - A Roura El castell de la Roca de Nyer, amb el santuari de la Mare de Déu de la Roca al seu costat, és emplaçat sobre un esperó rocós que cau en picat damunt el marge esquerre del riu de Mentet, just abans de la sortida de les gorges de Nyer Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 40” N - Long 2° 16’ 35” E Per la carretera N-116 en direcció a la Cerdanya, un cop passada la vila d’Oleta, s’agafa, a l’esquerra, la D-57, que en 3 km porta fins al poble de Nyer Poc…

Situació Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida L Prat El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs Mapa 329M781 Situació 31TCG705418 Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou punt quilomètric 16,500 D’aquest lloc…

La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…

Situació La Torre de les Hores, l’element més important que ha pervingut del castell F Baltà La Torre de les Hores, l’antiga torre mestra del castell de Pals, és al cim del turó on va néixer la població de Pals, damunt una roca Des del turó s’albira tot el pla dels voltants, cobert antigament, en una bona part, d’aiguamolls i d’estanys Mapa 334M781 Situació 31TEG121469 Per anar-hi, cal deixar la carretera que va de Palafrugell a Torroella de Montgrí i aparcar el cotxe a l’entrada del nucli antic de la població de Pals i enfilar-se pel carrer Major, o per algun altre carrer, fins al cim del…

Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels…

L’ordre dels beloniformes agrupa una sèrie d’espècies majoritàriament marines que es caracteritzen pels radis segmentats i també pel desplaçament de les aletes dorsal i anal vers la regió posterior del cos D’altra banda, presenten una aleta caudal amb un esquelet simètric i formada per 13 radis les pectorals se situen a la part superior del cos i les ventrals s’insereixen en posició abdominal La línia lateral dels beloniformes se situa a la part inferior del cos Són peixos epipelàgics que exhibeixen diferents adaptacions a la vida prop de la superfície de l’aigua N’hi ha alguns, com ara els…

Aquesta classe, anomenada també de les florídies, és la que té un nombre més gran de representants marins i, en nombre d’espècies, supera àmpliament el conjunt dels feòfits i dels cloròfits marins Es tracta d’un grup d’algues que ha tingut un èxit evolutiu molt notable, com ho  demostra la seva gran diversificació en espècies i l’existència de representants fins allà on hi hagi un mínim de llum algunes florídies marquen el límit inferior de la zona circalitoral i també en tota altra mena d’ambients Les florídies són especialment ben representades a les mars tropicals i subtropicals, i menys…

Situació Vista aèria del castell, que guarda elements antics amagats per les reconstruccions i les restauracions modernes, amb la nova població a frec del riu Segre Arxiu ECSA El castell de Mequinensa es dreça majestuós en la summitat de l’aspra serreta del Castell 245 m d’altitud, davant la confluència de l’Ebre amb el Segre, mirador excepcional d’ambdós rius i punt d’alt valor estratègic Mapa 31-16 415 Situació 31TBF739831 S’arriba al castell per una carretera que arrenca del poble modern de Mequinensa, que dista 15 km de Fraga per la carretera N-211 JBP Història Malgrat que alguns autors…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Urgell és una de les dues comarques, juntament amb la Segarra, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…