Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
Gonzalo Fernández de Oviedo: la unitat del món
Gonzalo Fernández de Oviedo ha estat considerat el primer historiador del Nou Món, tot i que el seu contemporani Bartolomé de las Casas 1474-1566, el frare dominicà defensor dels indis, hagi dit de les seves obres que contenien tantes falsedats com planes, un judici aplicable, tanmateix, a la major part de les descripcions naturalistes i relats de viatges d’aquella època El passatge seleccionat expressa la idea que les lleis de la natura són uniformes al planeta sencer, fins i tot en aquelles regions de faunes i flores tan sorprenents com les americanes fins al punt que l’autor…
Pere Pau Muntanya i Placeta
Sostre de la casa Bofarull de Reus, pintat per Pere Pau Muntanya i Placeta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797 Acadèmic de mèrit de San Fernando 1799 En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona El 1777 decorà el teatre municipal de Reus el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica amb cel empiri al sostre,…
Macaronèsia
El naturalista anglès Philip Barker Webb 1793-1854 estava fascinat per aquelles illes Els trobava totes les gràcies Per això es determinà a dotar-les d’un apellatiu comú prou elegant, que reflectís l’admiració que sentia per tanta bellesa i harmonia Decidí de rescatar l’antiga denominació d’Illes Afortunades amb què ja figuraven als tractats clàssics Macaronèsia de “makaros”, que significa ‘feliç’, i “nesia”, que vol dir ‘illes’ A partir d’aleshores, les Canàries començaren a aparèixer als llibres naturalistes sota aquesta segona denominació recuperada, una apellació destinada a…
Els estudis entomològics
El desenvolupament dels estudis entomològics, com els d’altres branques de la zoologia, s’inicia tardanament als Països Catalans si hom compara amb la tradició existent en l’estudi d’altres branques de les ciències naturals com per exemple, la botànica, i també en relació amb d’altres països L’entomologia s’inicia als Països Catalans i a la península Ibèrica a començament del segle passat, època en què apareix el primer naturalista espanyol interessat en aquesta ciència No obstant això, durant el segle XVIII, tot i que encara no hi hagué autors autòctons, nombrosos autors estrangers feren…
preromanticisme
Art
Literatura
Corrent ideològic, artístic i literari que aparegué a Europa durant la segona meitat del segle XVIII i en el qual germinaren les idees que portaren al Romanticisme.
Es caracteritza pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes Dels orígens clàssics grecoromans neoclassicisme, especialment els de la Roma republicana, arrencaren els principis de la burgesia ascendent, car simbolitzaren la consciència ciutadana Jurament dels Horacis de JLDavid enfront de l’aristocràcia Els orígens nòrdics foren expressats en la plàstica pel retorn a l’art gòtic, com a conseqüència del revifament de l’esperit germànic i anglosaxó, en oposició al classicisme francès, que dominava arreu d’…
ebenisteria
Tecnologia
Denominació moderna donada a l’ofici de conjuminar les fustes per constituir un moble de suport (cadira, taula, llit) o una caixa, forma primària dels mobles de guardar objectes.
Etapes successives d’afaiçonament foren l’emmetxat en figura de cua d’oronella, que substituí la clavaó per a fixar en els mobles del tipus caixa els quatre taulers laterals aquests taulers, de fusta massissa, subjecta al joc de contracció i dilatació, donaren pas als bastiments La fórmula del bastiment com a integradora del moble fou una descoberta que transcendí i encara és vàlida fou característica en els mobles del Renaixement, bé que ja era corrent en les caixes de núvia catalanes del s XIV Els constructors idonis foren coneguts com a fusters-caixers , i després simplement com a fusters…
Les tifàcies
Tifàcies 1 Boga de fulla gran Typha latifolia a aspecte general de la planta on s’aprecia que les flors es disposen molt juntes en inflorescències cilíndriques, molt característiques, travessades per l’eix i més o menys separades, la masculina sempre a la part superior ambdues inflorescències són protegides per una espata caduca x 0,3 b flor masculina, amb tres estams les peces del periant són indiferenciades i reduïdes a uns filaments x 10 c pistil unilocular, estretit a l’àpex i perllongat en un estigma acintat, envoltat per les peces del periant x 5 d el fruit és un aqueni amb un llarg…
Geografia General de Catalunya
Historiografia catalana
Obra monumental en sis volums dirigida per Francesc Carreras i Candi, i publicada entre el 1908 i el 1918 per l’editorial barcelonina Alberto Martín.
Desenvolupament enciclopèdic Un primer volum fou dedicat a aspectes generals del Principat descripció física, geologia, flora, espeleologia, etc Des del punt de vista històric destaquen les parts sobre “El comerç i la indústria de Catalunya”, elaborada per Frederic Rahola i Tremols, l’“Etnologia”, a càrrec de Salvador Sanpere i Miquel, i, sobretot, la “Descripció política-històrica-social”, escrita pel mateix Carreras i Candi i que, de fet, constitueix una autèntica història de Catalunya, ja que en més de 350 pàgines en dona una visió general des de la protohistòria fins al començament del s…
Joan Maluquer i Viladot

Joan Maluquer i Viladot
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Polític i jurisconsult.
Fill de Salvador Maluquer i Aytés Advocat i jurista, fou degà del Collegi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Collaborà a La Renaixença i fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell 1886 i Solsona 1896, hi defensà la vigència del dret català Fiscal del tribunal suprem espanyol 1903-05 i 1913-14, fou senador per Lleida 1903-05 Fundà el Partit Monàrquic Autonomista 1918 i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura En proclamar-se la Segona…
, ,
Martí Genís i Aguilar
Literatura catalana
Narrador, novel·lista, poeta i publicista.
Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1873 en farmàcia, s’hi establí definitivament, hi exercí la professió en establiment propi, fou professor defisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal i hi desenvolupà la seva carrera literària Ja d’estudiant, collaborà amb articles a “El Eco de la Montaña” de Vic, el 1865, i a “La Barretina”, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina