Resultats de la cerca

Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada  Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…

El 15 de desembre de 2013 hi va haver, per primer cop a la història del país, eleccions multipartidistes al Parlament Tanmateix, tots els partits havien jurat prèviament fidelitat al president, i el guanyador va ser el governamental Partit Democràtic, amb 47 escons sobre 125, seguit de la Unió de Sindicats, amb 33 escons Al gener va ser reelegida presidenta del Parlament A Nurberdyeva, en el càrrec des del 2007 L’aparició d’un nou grup d’oposició, Hereket ‘el Moviment’, dirigit pel dissident A Baykhanov, pot ser la mostra que en l’hermètic sistema polític turcman hi pot haver una lleugera…

Vida i obra Ingressà com a novici l’any 1684, i fou monjo profés el 1686, a l’abadia de Montserrat, després d’haver-se format a l’ Escolania  des del 1678 o el 1679 fins al 1684 Sembla que fou deixeble de Joan Cererols  i de Joan Garcia Continuà els seus estudis al monestir de San Martín de Madrid 1686-96 Fou mestre de capella i de l’Escolania de Montserrat en un període del 1697 al 1720, que alternà com a organista de San Benito del Real de Valladolid 1705-15 El 1722 fou nomenat prior d’Alcanyís La seva producció s’emmarca en l’evolució de l’obra de Cererols i contribuí a la consolidació del…

Era fill de l’organista Gaspard Corrette, que el formà musicalment i li transmeté la tradició musical de J Titelouze, J Boyvin i F Dagincour El 1726 obtingué la important plaça d’organista de Sainte-Marie-Madeleine-en-la-Cité de París, el 1737 fou nomenat organista del gran prior de França i el 1750 ocupà la plaça d’organista del Collegi dels Jesuïtes Nou anys més tard fou organista del príncep de Conti i, finalment, el 1780 entrà al servei del duc d’Angulema Compongué una extensa producció de llibres d’orgue per als cerimonials litúrgics de l’ofici -versicles fugats, ricercari amb temes de…

El grup volia fer treballs d’alta qualitat i professionalització, projectar la cinematografia catalana a l’exterior i implicar el cinema català amb la resta de la cultura de Catalunya Formaven el collectiu Joan Albert Abril i Pons El viatge a l’última estació , 1981-82 Pep Callís i Figueras Naftalina , 1981 Raül Contel i Ferreres L’home ronyó , 1982-83 Crits sords , 1983-84 Manuel Cussó i Ferrer Simó Fàbregas i Terés Entre parèntesis , 1982 Ignasi Pere Ferré i Serra La Caña en , 1980, amb Josep Maria Bruno Morbus, o bon profit , 1981-82 Xavier Juncosa i Gurguí Ferran Llagostera i Coll…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Pandora Films Madrid ARGUMENT I GUIÓ Romà Gubern, JCamino, Alvah Bessie collaboració FOTOGRAFIA Luis Cuadrado Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan León Jiménez MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Mark Stevens Dr David Foster, Manuela Vargas Maria, mare i filla, Marianne Koch Katy Foster, Enrique Jiménez, El Cojo el mestre de ball Miguel, William Rood Dr Thopmson, Lluís Serret Manuel Oliver, pare, Joaquim Pujol Manuel Oliver, fill, Luis Ciges el pare Jacinto, Fosforito cantaor, Pere Portabella un metge, Francisco…

Net d’emigrants portuguesos, pertanyia a una família benestant i es graduà a Harvard 1916 El 1917 entrà a formar part del cos d’ambulàncies i aquesta experiència bèllica produí One Man's Initiation 1917 i Three Soldiers 1921, novelles arquetípiques de la Generació Perduda Fou corresponsal a Europa i a l’Orient Mitjà, publicà un llibre d’impressions sobre Espanya, Rosinante to the Road Again 1922, i quan tornà a la narrativa abandonà l’individualisme de les seves primeres obres amb una novella collectiva d’ambient urbà, Streets of Night 1923, preludi de Manhattan Transfer 1925, pintura de…

Josep Oriol Badia i Juncà era sabadellenc L’any 1837, quan tenia vint-i-dos anys, es va casar amb una noia que en tenia quinze El matrimoni va tenir divuit fills, dels quals en sobrevisqueren la meitat Oriol Badia establirà a Sabadell una modesta filatura de llana al carrer de la Creueta Al voltant del 1860, la filatura té una relativa importància amb relació a la mateixa ciutat de Sabadell 1 548 pues, 6 cardes i 32 obrers La inversió és de 152 880 rals —7 644 duros— Vapor Badia a Sabadell Josep Oriol Badia introduí la filatura d’estam a Sabadell Una fàbrica que es vendrà als Successors de…

Desenvolupament enciclopèdic La intertextualitat dels epitafis ha provocat problemes d’edició crítica i, en conseqüència, d’interpretació del text, derivats d’un tret peculiar d’aquesta poesia l’encavalcament interestròfic del mot confessió de l’amada El tema de la composició és bastant renovador, ja que matisa el tòpic poètic de la dona cruel que no correspon l’amor del seu enamorat, ni tan sols quan aquest desitja acabar el seu patiment amb la mort A través de la descripció de la sepultura de l’enamorada, s’estableix un intens desdoblament de veus i perspectives, que arriben a transmetre…