Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
interpretació de les lleis
Dret
Acció d’interpretar el sentit de les normes jurídiques en llur aplicació a un cas concret.
Hom en diu autèntica quan és feta pel mateix legislador, doctrinal quan es fonamenta en l’opinió dels jurisconsults i usual quan es basa en la jurisprudència dels tribunals A la cort de Montsó del 1289 fou prohibit d’interpretar les constitucions de Catalunya i fou decidit que, en el cas que fos necessari algun aclariment, el farien el rei amb un consell de rics-homes, ciutadans i cavallers, assessorats per juristes A la cort de Girona del 1321, el consell d’interpretació fou ampliat amb quatre prelats Això es referia més pròpiament a l’aclariment de llei o interpretació…
frase
Lingüística i sociolingüística
Construcció sintàctica integrada per més d’una unitat gramatical.
En aquest sentit s’oposa a proposició , que implica una significació estructurada a partir de la unió subjecte + predicat la significació de la frase, en canvi, no cal que s’articuli amb aquestes dues unitats precises frase i proposició poden coincidir —tota proposició és ensems frase—, però no coincideixen necessàriament —tota frase no és obligatòriament proposició— Segons Bello, la frase és un grup unitari de formes, el nucli de la qual pot ésser un substantiu frase substantiva , un adjectiu frase adjectiva , un verb no copulatiu frase verbal o un adverbi frase adverbial En aquest…
acusatiu
Gramàtica
Cas gramatical el concepte del qual té una íntima connexió amb les nocions de transitivitat
i intransitivitat.
El nom que el designa es presta força a confusió Els grecs el designaren amb l’adjectiu aitiotikē , que vol dir causatiu Els llatins, veient en la paraula causa un sentit afectiu i un sentit jurídic, traduïren el mot grec per causatiuus i molt més comunament per accusatiuus Així, els gramàtics illustraven la noció amb els exemples accuso hominem , o pel causatiuus , facio hominem El terme actual acusatiu , doncs, és de tradició romana i fruit de confusió Per als grecs, l’acusatiu era el cas que expressava la relació de causa-efecte Una definició més vaga però del mateix sentit és la d’…
La immunitat adaptativa o específica
Fisiologia humana
La immunitat adaptativa , adquirida o específica consisteix en un conjunt de mecanismes defensius que es desenvolupen per actuar concretament contra cada un dels agents microbians que, al llarg de la vida, aconsegueixen de superar les primeres barreres protectores, és a dir, les que desenvolupen els mecanismes de la immunitat inespecífica En aquest cas, alguns elements del sistema immunitari reconeixen un determinat agent com a estrany, prenent per base un —o més d’un— element estructural, que generalment es denomina antigen, i activen una sèrie de mecanismes cellulars i humorals per a…
seroteràpia
Tractament consistent en l’administració de sèrums a fi de restablir l’equilibri hidroelectrolític o bé per conferir immunitat passiva (seroimmunitat).
És introduït generalment per via parenteral
mediopassiu
Gramàtica
Dit de certs verbs llatins, de forma activa i passiva, on aquesta darrera adopta sovint un sentit reflexiu: lavari (‘rentar-se’).
seroimmunitat
Immunitat passiva produïda per l’administració de sèrums específics, obtinguts d’animals prèviament vacunats o d’individus que han passat la malaltia.
armeni
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada pel poble armeni, molt influïda per un antic substrat que la fa pròxima a les llengües subcaucàsiques.
L' armeni clàssic format sobre l’antic parlar de la regió de Tarawn, a les ribes del llac Van, anomenat grabar llengua escrita, és la llengua de la traducció de l’Evangeli i d’altres obres antigues, i apareix unificada i amb una gramàtica elaborada Fou la llengua d’importants obres literàries fins al s XIX, que fou substituïda per la llengua parlada o aškharabar llengua profana, i es troba així relegada a llengua del culte En el moment actual és parlat en diverses variants dialectals, dividides en dos grups principals que donen lloc a dues llengües literàries, a més de diversos parlars…
noruec
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental parlada a Noruega.
És dividida en dues branques principals el bokmål abans riksmål , parlat pel 75% de la població, i el nynorsk abans landsmål , parlat pel 25% restant Hi són oficials des del 1907 Aquesta duplicitat és fruit d’un doble corrent restaurador iniciat al principi del segle XIX, després de la separació de Dinamarca El bokmål , conservador, prengué per base la parla de les zones urbanes del SE i de la classe dirigent un danès subjecte a la fonologia tonal específicament noruega i amb molts manlleus autòctons per això també és anomenada danonoruec , resultat de la progressiva implantació del danès a…
eutanàsia
Dret penal
Sociologia
Mort provocada amb mitjans adequats en un malalt terminal per tal d’evitar-li sofriments o una qualitat de vida considerada degradant.
Segons l’aplicació, hom distingeix entre eutanàsia activa i eutanàsia passiva En la majoria d’estats constitueix un delicte, bé que la seva pràctica sovint és consentida en la segona forma El codi penal espanyol del 1995 tipifica l’eutanàsia com un delicte d’inducció al suïcidi En algunes legislacions d’estats desenvolupats, la pressió d’una part creixent de l’opinió pública n’ha comportat una certa tolerància, amb una regulació més o menys restrictiva segons els casos Així, a Suïssa, l’eutanàsia activa és tolerada des de la dècada de 1940 en bona part a causa de la menció expressa del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina