Resultats de la cerca

Fou una de les escasses figures importants de la interpretació pianística grega del segle XX Inicià els estudis musicals a tres anys tocant el piano, al mateix temps que escrivia algunes petites peces que interpretà en el seu primer recital ofert a sis anys d’edat Posteriorment es traslladà a Viena, on estudià amb Felix Weingartner i Richard Stohr, i a París, on fou alumna de piano d’Isidore Philipp i de composició d’Henri Büsser A setze anys emprengué una carrera internacional i actuà sota la batuta d’importants directors, amb un repertori molt extens no sempre tractat amb rigor…

Vida Estudià amb V Pastallé a Sallent i més endavant amb G Garganta a Barcelona i amb I Philipp a París Abans de la guerra civil de 1936-39, actuà com a solista amb la Banda Municipal de Barcelona i amb l’Orquestra Pau Casals L’any 1932 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu, institució que dirigí després de la guerra civil durant gairebé cinquanta anys Dugué a terme una important carrera com a acompanyant amb V dels Àngels, C Badia, F Callao, C Callao, M Caballé, C Supervia, R Torres i E Vendrell, entre d’altres Tocà en grups de música de cambra juntament amb alguns…

Fill d’una família de músics, estudià piano amb I Philipp al Conservatori de Música de París i composició amb N Boulanger Nen precoç, veié publicada la seva primera obra el 1922, Pour Jacqueline , una peça per a piano Altres obres de juventut, com el Trio per a corda 1933, el Quartet de vent 1933 o el Quartet de corda 1934, revelaren la seva gran facilitat per a la composició i un sentit innat per a l’orquestració Assimilà els elements aportats pels corrents més avantguardistes i en feu una interpretació molt personal En el seu catàleg hi ha obres de cambra, orquestrals, vocals i…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor i cantor a Tiefenort Posteriorment assistí al Gymnasium d’Eisenach, on JS Bach també havia estat estudiant Formà part del Chorus Symphoniacus sota la direcció del cantor JC Geisthirt, que li donà a conèixer els corrents musicals que es cultivaven a Turíngia en aquell moment El 1717 entrà, com a violinista, al servei del marcgravi Carles Guillem de Baden-Durlach, el qual l’envià a Itàlia perquè es formés en l’estil italià Entre el 1719 i el 1721 residí a Venècia i Roma i, segurament, conegué compositors com A Vivaldi, T Albinoni i A…

Fou fundada per Bernhard Schott 1748-1809 a Magúncia el 1770 o el 1780 -l’opinió dels estudiosos està dividida sobre aquest fet- Bernhard Schott publicà arranjaments per a piano i per a altres instruments d’òperes conegudes, entre les quals El rapte del serrall 1785 i Don Giovanni 1791 També es dedicà a la música de saló, especialment durant els anys noranta Els seus fills, Johann Andreas 1781-1840 i Johann Joseph 1782-1855, donaren un nou impuls a l’empresa adquirint altres editorials musicals i ampliant l’oferta A més, establiren sucursals en diferents ciutats europees, com Brusselles,…

Bé que hi ha notícies d’una rica vida musical des de l’Edat Mitjana, del període anterior a la Reforma només es conserven alguns dels llibres litúrgics utilitzats en les primeres esglésies catòliques de la ciutat Com a tot arreu, la Reforma reestructurà i adaptà a les noves exigències doctrinals la música litúrgica i de la Schola Cantorum D’aquesta època es conserven reculls del repertori sagrat, sobretot lieder espirituals, com el Cantica Sacra del 1588 En la polifonia sagrada, és documentada la participació d’instrumentistes i sobretot d’organistes, fet que constituí una sòlida tradició La…

Fill del també compositor Nikolaj Nikolajevic Cerepnin, rebé la seva primera formació musical de mans de la seva mare i l’amplià a la universitat de la seva ciutat natal El 1921 es traslladà amb la seva família a París, on prosseguí els seus estudis de piano amb I Philipp i els de contrapunt amb C Vidal A partir del 1922 inicià una sèrie de gires arreu del món que el portaren fins a l’Orient d’aquesta manera entrà en contacte amb diverses cultures asiàtiques, que el fascinaren granment, fins al punt de deixar una empremta important en les seves obres A més, creà una casa editora…

L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor, música de cambra,…

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el…

D’ideologia liberal, és partidari de les llibertats i la responsabilitat individuals, en economia defensa la desregulació del mercat, una política restrictiva en la despesa pública i els impostos i l’estímul a la inversió a l’empresa privada i, de manera més general, un intervencionisme mínim de l’estat la seva divisa és ‘tant d’estat com calgui i tan poc com sigui possible’, aspecte que el diferencia dels dos grans partits majoritaris alemanys SPD i CDU , amb els quals ha estat soci de govern els anys 1949-56, 1961-66, 1982-98 amb la CDU i 1969-82 amb l’SPD Aquests anys tingueren una forta…