Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
poli(clorur de vinil)

Objectes de PVC
© Fototeca.cat
Química
Resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil, designada generalment per mitjà de la sigla PVC.
La seva preparació industrial fou introduïda l’any 1930, i actualment ha esdevingut una de les resines sintètiques més emprades per les seves característiques de baix cost i facilitat de fabricació, resistència a la humitat, a la intempèrie i als agents químics, incombustibilitat i versatilitat de propietats mitjançant copolimerització Hom l’obté industrialment per polimerització en suspensió del monòmer, emprant un peròxid orgànic com a iniciador D’aquesta manera resulta un polímer granular Pot ésser també obtingut per polimerització en emulsió, d’on resulta un polímer pulverulent, apte per…
quitrà
Química
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.
El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea El…
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3…
amiant
amiant
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Tecnologia
Nom donat a diversos silicats hidratats d’estructura complexa que, sota la forma d’agregats, contenen fibres flexibles de color blanquinós, d’aspecte lluent i tacte sedós, susceptibles d’ésser filades i teixides.
Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta La fibra és aïllant de la calor conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material Els teixits d’amiant emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a aïllants, etc són fabricats…
acetal polivinílic
Química
Qualsevol dels polímers constituïts per acetals, en els quals l’alcohol combinat amb l’aldehid és alcohol polivinílic
.
Hom pot obtenir els acetals polivinílics o bé acetalitzant l’alcohol polivinílic isolat prèviament, o bé partint d’un èster polivinílic en general, l’acetat, amb hidròlisi i acetalització, successiva o simultània, però sense separació intermèdia Les resines obtingudes, en les quals s’han creat ponts entre les cadenes macromoleculars, poden, a voluntat, conservar en major o en menor proporció grups èster i grups hidroxil lliures Llurs característiques depenen de quatre factors fonamentals primer, el grau de polimerització del derivat polivinílic inicial com més elevat és aquest grau, pitjor és…
resina acetàlica
Química
Cada un dels polímers en els quals un àtom de la seva unitat estructural és un carboni acetàlic.
Són materials rígids, tenaços i elàstics durant períodes prolongats, amb resistències que s’aproximen a les dels metalls no ferris S'utilitzen principalment com a substituts dels metalls en peces de l’automòbil i maquinària
polial·lòmer
Química
Cadascun dels polímers que varien en llur composició química sense experimentar canvis en la forma cristallina (al·lomeria, polímer).
Són copolímers en blocs obtinguts per polimerització de mescles de monòmers en presència de catalitzadors aniònics de coordinació del tipus Ziegler-Natta Presenten una estructura que pot ésser representada per XXXX n YYYY m Els poliallòmers més estudiats són els de propè amb una petita proporció 5-15% d’etilè, els quals presenten una resistència a l’impacte i una facilitat d’emmotllament molt superiors a les dels homopolímers del propè polipropilè, conservant alhora la duresa, la rigidesa i la temperatura d’estovament d’aquests
amberlita
Química
Marca de resines sintètiques de bescanvi iònic constituïdes per polímers reticulats (fenòlics, amínics, etc) en forma de granets.
Són emprades per a eliminar ions simples i complexs de solucions aquoses i no aquoses D’acció reversible, són susceptibles de regeneració i existeixen en diversos tipus que difereixen per llur natura àcida o bàsica, capacitat de bescanvi i porositat Són utilitzades en el tractament d’aigües i recuperació de metalls i bases orgàniques, com a catalitzadors, en cromatografia, i en certes preparacions farmacèutiques
ceràmica
Química
Qualsevol compost inorgànic no metàl·lic.
Els materials ceràmics es divideixen en dos grups ceràmiques tradicionals i ceràmiques tècniques Les primeres solen estar formades per argila, sílice i feldespats Les ceràmiques d’ús industrial o ceràmiques tècniques formen una de les grans famílies de materials La duresa, el poder aïllador tèrmic i elèctric, i una resistència a les altes temperatures i a l’atac químic més gran, en general, que la dels metalls i els polímers són les qualitats positives que comparteixen La raó d’aquestes característiques es troba en el comportament electrònic dels àtoms dels metalls i els no-…
gel polimèric
Química
Xarxa formada per polímers i inflada amb un solvent capaç de canviar de volum davant d’algun estímul extern.
L’adsorció o desorció del solut és la causa de la variació del volum global del gel i és provocada per canvis físics, com ara la presència d’un camp elèctric, una variació en la temperatura, un canvi en el pH, o un canvi en la composició del medi que l’envolta La velocitat de resposta a l’estímul està inversament relacionada amb la llargada del polímer que li serveix de suport, així els gels de polímer de cadena llarga tenen respostes més lentes que els de cadena curta Les aplicacions principals d’aquests materials es troben en el camp de la robòtica, on poden exercir com a músculs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina