Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Mingo Ràfols i Olea
Teatre
Actor.
Debutà professionalment a Faixes, turbants i barretines , una recopilació de Xavier Fàbregas a partir de textos de Pitarra i altres autors del s XIX 1976 Ha intervingut en nombrosos muntatges, entre d’altres, Els pispes i Marx–Bakunin 1977, L’òpera de tres rals de BBrecht 1984, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Woyzeck de GBüchner 2001, Mestres antics de TBernhard 2003, Homenatge a Catalunya 2004, Espectres de HIbsen 2008 i Hikikomori de JFaura 2009 Ha treballat amb diverses companyies, com la del Teatre Lliure 1981-82 o la de JMFlotats — Cyrano de Bergerac…
La Torribera (Santa Coloma de Gramenet)
Art romànic
Hom ha identificat aquesta torre com l’antic Mas Carcereny construït vers el segle XI, encara que les referències documentals no permeten assegurar aquesta identificació d’una manera certa Sabem, però, que el 1238 Ponç Tintorer i la seva esposa Dolça fan un establiment a favor de Guilleuma Carcerenya i Guillem Franc d’un mas situat a Santa Coloma, al lloc anomenat de Carcerenya Posteriorment en foren els propietaris els Ribera Després passà als Descoll, els quals la tingueren des del 1450 fins l’any 1528 Més tard fou traspassada a la família Mitjavila, que la posseïen al 1724 Temps després…
Constantino Romero García
Ràdio i televisió
Periodisme
Teatre
Locutor, doblador, presentador de televisió i actor.
Desenvolupà la seva carrera professional a Catalunya, sobretot en castellà però també en català S’inicià com com a locutor de Ràdio Barcelona i Radio Nacional de España, on de seguida es feu remarcar per la seva veu profunda i ben modulada En televisió tingué un considerable èxit com a presentador i conductor en programes de Televisión Española, Antena 3, Castilla La Mancha Televisión i Telemadrid, entre els quals El tiempo es oro 1987-1992, La parodia nacional 1996-2001 i Alta tensión 1998-2002 Obtingué dos premis TP de Oro al millor presentador per als dos darrers d’aquest programes 1996 i…
la Jamància

Vista de la Ciutadella de Barcelona atacada per la Jamància pel juny del 1843, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual fou coneguda la bullanga de Barcelona del 1843.
El nom provenia del verb caló jamar ‘menjar’, i alludia humorísticament als membres del Batalló de la Brusa i als altres cossos de voluntaris que potser s’havien apuntat per menjar de franc i cobrar l’estipendi cinc rals diaris La revolta s’inicià com a ajut a la insurrecció general contra Espartero, que acabà amb el derrocament d’aquest, però aviat es girà contra el nou govern de Madrid, pel fet que aquest, en lloc de crear la Junta Central que havia acordat amb la Junta Suprema de Barcelona, pretenia de convocar corts generals Aquest intent, de sentit conservador, provocà l’…
cadastre
Història
Impost global i directe (inspirat paradoxalment en el Cadastre de Milà, preparat per exiliats austriacistes i que no entrà en vigor fins el 1760), projectat pel superintendent José Patiño (també factòtum dels decrets de Nova Planta), i establert al Principat de Catalunya el 1716 per un decret del 9 de desembre de 1715; la seva implantació fou paral·lela a la del decret de Nova Planta, publicat el 16 de gener de 1716.
La recaptació d’imposicions durant la guerra de Successió per part del bàndol filipista, que trobà una forta resistència, especialment remarcable durant la revolta de les quinzenades del gener del 1714, així com els precedents de València equivalent i Aragó única contribució , ja feien presagiar que el Principat de Catalunya i el regne de Mallorca serien també gravats amb un nou impost En el cas mallorquí, fou la talla general i, en el cas català, el cadastre Cal tenir present que la imposició del cadastre no significà la derogació de les contribucions anteriors, atès que foren…
Crèdit Agrícola Català (1881-1924)
La Companyia Agrícola Catalana El 23 de setembre de 1846 es constituí a Barcelona aquesta societat anònima, amb un capital de 9 milions de rals —2 250 000 pessetes—, representat per 4 500 accions de 2 000 rals cadascuna L’empresa es proposava l’explotació agrícola en terrenys situats darrere de Montjuïc Aquesta societat no va tenir l’autorització fins cinc anys més tard —8 de gener de 1851—, però mentrestant ja s’havia posat en marxa Al marge dels conreus, era propietària de la pedrera Antúnez, a la mateixa muntanya i de la casa que amb aquest nom donarà origen a…
croat
Croat d’argent de Pere II de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent creada el 1285 per Pere II de Catalunya-Aragó, amb el valor d’un sou de iners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.
El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argent o ternat i, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers Des dels segles X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix Al llarg del segle XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent El 1218 Ramon Berenguer de Provença acordà amb els…
la Murta

Vista del monestir de la Murta (Alzira)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims del municipi d’Alzira (Ribera Alta), situat al fons de la frondosa vall de la Murta (o de Miralles), tancada al S per la serra de la Murta (368 m alt.), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera.
Al final del s XIV s’hi installaren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví, fill del famós ambaixador, es refugià al monestir fugint de la pesta Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i Castellví, baró de Llaurí, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar…
L'Aurora. Paper continu i pasta de paper
La societat anònima La creació de L’Aurora, SA té un gran parallelisme amb la de La Gerundense, SA Aquesta es constituí el 1843 i L’Aurora dos anys més tard Les dues es proposen fer paper continu amb l’ajut d’energia hidràulica i les dues disposen d’una majoria de capital gironí i del suport de capital de fora de la ciutat L’Aurora, SA Socis constituents 1845 i evolució del capital 1945-1912 El 1843, mentre es constituïa La Gerundense, Francesc Reigt obtenia de l’ajuntament de Girona la concessió de la sèquia que rebia l’aigua de l’Onyar en forma d’emfiteusi perpètua Si la primera s’…
Crèdit territorial i mobiliari de Catalunya (1864-1875)
Josep Palomo i Dasca Josep Palomo és un personatge singular Devia ser originari de Mérida, si hem de fer cas d’una esquela d’un familiar seu, que morí i fou enterrat en aquella ciutat extremenya Fa la impressió de ser un home interessat a buscar noves fórmules mercantils i financeres, destinades a dinamitzar el comerç i les finances És difícil valorar la seva influència, però és evident que va aconseguir mobilitzar una sèrie de personatges importants de la societat barcelonina El 1863 era el primer soci i l’administrador de la societat comanditària Josep Palomo i Companyia, que treballava amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina