Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Donar per a remei de l’ànima
L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “pelegrinatge…
Sant Llorenç d’Adri (Canet d’Adri)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església que presideix un veïnat format per un escampall de masies TAVISA L’església parroquial de Sant Llorenç d’Adri centra el nucli de masies del veïnat d’Adri, al qual s’accedeix des de Canet d’Adri Mapa L38-12295 Situació 31TDG787559 JAA Història La primera notícia relativa a aquesta església és la venda d’un alou a la parròquia l’any 1078 El 1114 la parròquia de Sant Llorenç apareix en l’establiment d’un mas que hi feren els canonges de Girona El temple fou visitat els anys 1329 i 1387 Aquest últim any hom féu constar que les fonts baptismals estaven…
Sant Jaume de Treià (Argentona)
Art romànic
Situació Estat de les ruïnes de l’església després de la seva excavació I Felipe L’església de Sant Jaume de Treià, antigament de Sant Cugat, es troba a l’interior de la comarca, al N-E del poble d’Argentona, a la zona coneguda com Treià Al costat de la riera d’Argentona, dalt d’un petit turó i envoltada d’alzines, hi ha les ruïnes del que fou una moderna església en la seva època Mapa 37-15393 Situació 31TDG516009 S’hi arriba per la carretera de Mataró a Argentona a l’alçada del quilòmetre 3 un camí de sorra porta fins al mas Can Pardal, a sobre del qual, en un petit promontori, hi ha les…
Els símbols religiosos: Montserrat i sant Jordi
Si durant la Renaixença cristallitzaven els símbols polítics d’identitat, també ho feien, en un procés molt semblant, els religiosos Els dos més rellevants foren Montserrat i sant Jordi Gravat commemoratiu del Millenari de la Mare de Déu de Montserrat, 1880 MFM / GS La muntanya, el monestir benedictí i la Moreneta han esdevingut un focus potent d’identitat, que ha convertit Montserrat en el santuari nacional per excellència Hom pot veure’n el procés Segons Anselm Albareda i Ramoneda, cal cercar els orígens del monestir en una ermita que existia a la muntanya des de temps molt antic, dedicada…
Carles d’Aragó

Carles d'Aragó, Cartas a los reyes de Aragón, F. de Bolea (1480)
Història
Literatura catalana
Primogènit de Catalunya-Aragó i de Navarra.
Vida i obra Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II , duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva mare, la reina…
,
Parentiu i matrimoni de les famílies comtals
Al començament del segle IX, les famílies responsables dels comtats que, en el seu dia, esdevindrien catalans, descendien de Guillem de Tolosa mort el 813, conqueridor de Barcelona l’any 801 Aquest personatge, cosí germà de Carlemany, gaudia d’un gran prestigi Fou un dels artífexs, amb Benet d’Aniana, de la reforma monàstica carolíngia, i fou el fundador del monestir de Gellona Alvèrnia, on va morir en olor de santedat La cançó de gesta en llengua d’oïl el va cantar, durant molt de temps, amb el nom de Guillem d’Orange Guillem va estar casat en dues ocasions La seva primera esposa, Cunegunda…
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…
Pere Antoni Serra, bisbe de Lleida (1629-1632)
El dia 22 de juliol de l’any 1629, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Antoni Serra Saragossa – Barcelona 1632, bisbe de Lleida diputat militar Francesc Jeroni de Sentís, donzell de Tortosa diputat reial Josep Miquel de Quintana i Galiana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Descatllar, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Casanoves, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Lamarca, domiciliat a la vila de Perpinyà Pere Antoni Serra, natural de Saragossa, va ser consagrat bisbe de Lleida el 1621 en…
Santa Llúcia de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de la nau, de volta un xic apuntada, i amb el presbiteri rectangular obert per l’arc del desaparegut absis ECSA - JA Adell L’església de Santa Llúcia és al nucli de població de Santa Llúcia de Mur, situat sobre la pista que de Guàrdia de Mur puja cap al castell i la canònica de Mur JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG231628 Història El lloc de Santa Llúcia fou, originàriament, de jurisdicció dels senyors de Mur La seva església apareix documentada l’any 1094, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, amb els seus fills Pere, Arnau i Bernat, donaren al…
La figuració
Més enllà de les querelles entre figuratius i abstractes, entre Realisme, nou Realisme i les formes d’expressió artística que no fan servir la figura humana, el paisatge directe del natural o les imatges reproduïdes, un assaig sobre l’art del segle XX en general no pot deixar de banda una tradició tan genuïna de pintura o d’escultura que no ha fet progressar el segle A Catalunya, aquesta tradició està representada per una sala d’art, d’història centenària, que sempre s’ha mantingut fidel a aquesta pintura, fins i tot des d’abans del Noucentisme la Sala Parés de Barcelona, inaugurada el 1877…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina