Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
L’ecosistema dunar
L’estructura zonal és una de les principals característiques de l’ecosistema dunar i, al mateix temps, és una conseqüència del procés de sedimentació de la sorra, de les possibilitats de colonització del substrat per les plantes i dels gradients de variació dels factors segons la proximitat de la línia de costa La fotografia, presa a la zona de Guardamar Baix Vinalopó, permet distingir aquesta estructura Les dunes de Guardamar, formades a la plana deltaica del Segura, foren fixades artificialment per mitjà de la plantació de pins, eucaliptus i palmeres Jordi Vidal L’ecosistema dunar a les…
llangardaix
Llangardaix comú
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd Lviridis ateny uns 35-50 cm de llargada i és de color verd,…
Sargantana de paret
Morfologia La sargantana de paret Podarcis muralis presenta una gran varietat de dibuixos i coloracions, com totes les espècies del seu mateix gènere Normalment hom troba individus més aviat bruns, amb poc verd i amb dibuixos dorsals foscos que sovint s’estenen cap als flancs la gola pot ser reticulada Xavier Parellada És una sargantana petita, esvelta i aplanada, però d’aspecte robust Mesura fins 7,5 cm de cap i tronc i la cua fa, aproximadament, dues vegades aquesta longitud El cap és una mica deprimit La folidosi i la coloració presenten una enorme variabilitat, així com el dibuix Les…
amfisbènids
Herpetologia
Família de rèptils saures que comprèn individus de cos serpentiforme, mancats en general de potes i d’ulls, que han perdut per degeneració a conseqüència de llurs hàbits excavadors i de la vida subterrània que menen, ja que viuen en galeries sota terra.
Són propis de les regions càlides d’Amèrica, d’Àsia i d’Àfrica A Europa hi trobem una sola espècie, l’amfisbena cendrosa Blanus cinereus , localitzada al centre i al S de la península Ibèrica, i al litoral de llevant
tiflòpids
Herpetologia
Família de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, caracteritzats pel fet de tenir la mandíbula inferior sense dents; la superior en té poques i petites; la boca no és dilatable, i la longitud varia entre 20 i 90 cm.
Són espècies nocturnes, que s’alimenten d’insectes, sovint d’hàbits subterranis, sobretot en el moment de la posta Habiten zones càlides
tejú
Herpetologia
Rèptil escamós del subordre dels saures, de la família dels tèids, d’uns 90 cm de llargada, amb el dors cobert per escames juxtaposades, les inferiors amb plaques petites disposades en fileres transversals, obertura auricular diferenciada, ulls protegits per parpelles, llengua llarga, bífida i retràctil, i color de la pell blau terrós tacat de groc.
Habita als matollars espessos i al llarg del curs dels rius i es nodreix d’invertebrats, mamífers, amfibis, rèptils, ocells petits i, sobretot, d’ous És molt apreciada la seva pell Habita a l’Amèrica del Sud, des de les Guaianes fins a l’Uruguai
El poblament reptilià dels Països Catalans
El poblament reptilià del territori continental Les consideracions bàsiques que cal tenir en compte en l’anàlisi de l’estructura, composició i origen del poblament herpetològic dels Països Catalans i de les causes de la seva evolució coincideixen, evidentment, amb les exposades en parlar dels amfibis Les espècies reptilianes són, però, més nombroses, molt independents de l’aigua i els resultats finals, com significa la distribució actual, són ben diferents L’origen del poblament Factors històrics La fauna reptiliana actual dels Països Catalans continentals és neògena Els rèptils dels períodes…
El massís del Montdúver
Vessant nord del Montdúver des de Xeraco Rafael Paulo El massís del Montdúver 11, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Montdúver es troba en la comarca de la Safor, i apareix com una brusca elevació que s’aixeca des de la plana costanera fins als 841 m del cim, només a 7 km de la mar A llevant, una sèrie de contraforts penyal del Ferragut, la serra de la Barsella, la muntanya de Xeresa s’avancen sobre les marjals litorals, tot emmarcant barrancs de forts pendents com els de les Fonts o Xeresa A l’extrem sud, immediatament sobre la depressió interior de Barx,…
anolis
Herpetologia
Gènere de rèptils saures
de la família dels iguànids, que posseeixen una mena de bossa al coll, la qual es fa més patent amb l’erecció d’un cartílag situat a la base de les mandíbules; sembla que és un caràcter sexual secundari, puix que manca a les femelles d’algunes espècies, i, en els mascles, té en general una coloració molt viva.
Són de costums arborícoles i canvien de color molt fàcilment, per les quals coses han estat comparats als camaleons, bé que de fet no estiguin gaire emparentats
Les serres del Baix Segura
A les serres del Baix Segura, l’extrema aridesa del clima, unida al caràcter pedregós i a la permeabilitat del terreny, es tradueix en una gran pobresa del mantell vegetal Ernest Costa Les serres del Baix Segura 17, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Sobre la gran plana de l’Horta d’Oriola destaquen, aquí i allà, una sèrie d’elevacions modestes, de vessants molt abruptes en alguns punts Les més importants són les serres d’Oriola i Callosa del Segura, situades a la banda esquerra del riu Segura A la banda dreta s’aixequen algunes llomes i pujols que s’estenen entre el riu i…