Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Paleòleg

Els Paleòleg
©
Llinatge noble bizantí que, des del s XI, forní a l’Imperi nombrosos guerrers i homes d’estat, aliats i emparentats sovint amb la dinastia regnant (Comnè, Ducas, Àngel, etc).
És conegut sobretot a partir d’Andrònic Paleòleg, domèstic a la cort de Joan III Vatatzes, a Nicea, i governador de Tessalònica El seu fill Miquel VIII Paleòleg , es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris 1259, i, assolit el poder personal el 1261, després d’apartar-ne Joan IV, traslladà la cort imperial novament a Constantinoble Ell inaugurà la dinastia d’emperadors que regnaren fins a la caiguda de l’imperi Bizantí 1453 Els Paleòleg presidiren els darrers anys de la història bizantina i, bé que l’actuació política de tots ells fou molt desigual i comptabilitzà…
vicari apostòlic
Dret canònic
Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.
La seva jurisdicció és ordinària, però vicària, puix que és exercida en nom del papa i pot no tenir el caràcter episcopal Aquest títol apareix al final del segle IV referit a un bisbe residencial que rep poders especials del papa sobre altres bisbes de la regió el primer vicari apostòlic conegut és el de Tessalònica, amb motiu de la divisió de la Illíria i l’interès de refermar la presència del patriarcat romà enfront del bizantí Aquesta funció desaparegué al segle XII, i fou assumida de fet pels legats papals, però hom en mantingué el nom per a designar un enviat del papa per a…
Macedònia
Regió
Regió de la península Balcànica, entre Albània i Bulgària, compartida per Grècia i la Macedònia independent.
S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia Sobirans…
Tessàlia
Divisió administrativa
Regió de Grècia que comprèn els actuals nomoí de Làrissa, Tríkala, Karditsa i Magnèsia.
La capital és Làrissa Situada al damunt de la Grècia Central, és gairebé totalment encerclada de muntanyes la serralada del Pindos a l’W i l’Olimp al N Té planes fèrtils les de Làrissa i Tríkala, i les comunicacions entre les diverses contrades són efectuades per mitjà de passos, el més important dels quals, el Mètsovon, s’obre camí a través del Pindos i la vall del Tempe El Peneu és el riu més important de la regió, que, climàticament, és pobra en precipitacions, la qual cosa determina els conreus cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics A l’E de Farsalos hi ha mines de cromit…
Amfípolis
Geografia històrica
Colònia atenesa fundada al segle V aC a uns 5 km de la costa de Macedònia, al N de la mar Egea.
Situada a la vora del riu Estrimó en una zona de gran riquesa aurífera, fou conquerida el 424 aC pels espartans i retornada a Atenes després de la pau de Nícies El 357 aC fou presa per Filip II de Macedònia , que aprofità l’or amfipolità per a començar una encunyació macedònia El seu fill Alexandre el Gran la convertí en una important base naval del seu imperi, i posteriorment formà part del regne dels antigònides Conquerida pels romans 185 aC, fou capital d'un dels districtes autònoms de l'antic regne, posteriorment integrats a la província de Tràcia A la fi de l'imperi Romà hom hi…
literatura macedònia
Literatura
Literatura conreada a Macedònia.
Al principi fou una literatura eclesiàstica compresa dins la tradició historiogràfica búlgara Al s XVIII sorgiren els primers intents de creació d’una obra pròpia arran de les traduccions d’obres de l’escriptor grec Damáskinos l’Estudita, conegudes amb el nom de damaskini A la primera meitat del s XIX, parallela a l’aparició d’una burgesia macedònia, es produí una florida de la literatura Teodosij Sinaitski creà, a Tessalònica, el 1838, una impremta dedicada a la producció de llibres eslavomacedònics, i entre els diversos escriptors hom troba els monjos Joakim Krčovski i Kiril…
meglenític
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romanès, anomenat també meglenoromanès, parlat pels meglenites, a la regió de Macedònia, al NW de Tessalònica.
Té força influències eslaves, sobretot búlgares
Coses que no et vaig dir mai
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 88 min., dirigida per Isabel Coixet i Castillo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Eddie Saeta Lluís Miñarro, Barcelona, Carbó Films EUA ARGUMENT I GUIÓ ICoixet FOTOGRAFIA Teresa Medina Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mark Rosenblatt MUNTATGE Kathryn Himoff MÚSICA Alfonso Vilallonga SO Dominick De Stefano INTERPRETACIÓ Lily Taylor Ann, Andrew Mc Carthy Don Henderson, Alexis Arquette Paul, Debi Mazar Diane, Leslie Mann Laurie, Richard Edson Steve, Seymour Cassel Frank, Linda Ruth Goertz Aurora ESTRENA Barcelona, 26041996 07051998 en català, Madrid, 03051996 PREMIS Sant Jordi de Cinematografia 1997 millor film espanyol, Praga…
Arata Isozaki
Arquitectura
Arquitecte japonès.
Graduat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio Deixeble i collaborador de Kenzo Tange , amb ell s’integrà en el grup que publicà Metabolism’60 , conjunt de propostes tendents a un nou plantejament de l’urbanisme Moltes d’aquestes propostes foren aplicades al pla de desenvolupament de Tòquio, del qual són coautors El 1963 establí despatx propi i el 1964 fou nomenat catedràtic d’enginyeria urbana a la Universitat de Tòquio El 1970 començà a distanciar-se de Tange i a definir un llenguatge propi, que pot inscriure’s dins l’arquitectura postmoderna Entre les obres d’aquesta…
Ambròs
Cristianisme
Bisbe de Milà.
Format a Roma, inicià el seu cursus honorum com a advocat del prefecte del pretori a Sírmium 365, d’on ràpidament passà a consularis governador, de la Ligúria i de l’Emília 370, i residí a Milà, on, a la mort del bisbe Auxenci, fou aclamat com a successor d’ell, tot i ésser solament catecumen acceptada la seva elecció, fou consagrat 374 La seva tasca pastoral superà els límits diocesans i intervingué activament en la defensa dels bisbes catòlics contra candidats arrians, i en la supressió dels últims vestigis d’arrianisme a Occident enfrontant-se amb l’emperador, que volia fer-li lliurar als…