Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
Callús
Callús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana del Cardener, al NW del pla de Bages.
Situació i presentació El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca A llevant i a ponent, el territori…
Federació Catalana de Futbol

Cartell anunciant el partit entre les seleccions de Catalunya i Tunísia, organitzat per la Federació Catalana de Futbol el 2011
Federació Catalana de Futbol
Futbol
Organisme rector del futbol a Catalunya.
La seva fundació data del 12 de novembre del 1902, època en què s’anomenava Associació Catalana de Clubs de Football , però té un precedent en l’ Associació de Clubs de Foot-ball de Barcelona , creada el 1900 El mateix any, aquesta creà un comitè organitzador de la Copa Macaya, impulsada per Alfons Macaya, president de l’Hispània CF Aquest fou el primer títol a disputar-se a l’Estat espanyol i és considerat com el primer campionat català de futbol Els principals impulsors de l’associació creada el 1902 foren el Barcelona i l’Hispània, i els altres clubs que s’hi adheriren foren el Català, l’…
El papa i les finances del General
La Diputació del General disposava d’un erari públic separat del fisc reial Víctor Ferro el considera “un dels eraris públics més antics d’Europa” Aquest tenia el seu origen en els impostos permanents i temporals i en el dret d’emetre un deute públic censals Creat per les corts, l’erari servia tant per a sufragar els serveis al rei com per a pagar les obligacions públiques de la Diputació, des de les vinculades als seus deures en matèria de defensa de la legalitat contra les contrafaccions fins a les lligades al manteniment de la mateixa institució i a les derivades de l’exercici de la…
Els bancs industrials
Una nova modalitat bancària L’especialització La Llei sobre bases d’ordenació del crèdit i de la banca de 14 d’abril de 1962 deia el següent “ Base sexta – Serán adoptadas las medidas necesarias para que, sin alterar de modo brusco la actual organización de la Banca mixta, se tienda a su especialización, teniendo en cuenta la existencia de entidades ya orientadas predominantemente hacia el sector industrial y se regulará la Banca privada en los siguientes aspectos a Promulgación del estatuto legal de los bancos industriales y de negocios, asignándoles como función primordial la de promover…
Joan Desgarrigues, comanador del Masdéu (1419-1422)
El 31 de juliol de 1419 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Desgarrigues Segles XIV – XV, comanador del Masdéu diputat militar Galceran de Santmenat, cavaller diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Narcís Estruç, ardiaca major de Tarragona El 2 d’agost de 1419 jurà el càrrec el següent oïdor oïdor militar Guillem de Masdovelles El 6 d’agost de 1419 arribà a Barcelona el següent oïdor reial Joan Desbosc, ciutadà de Lleida Les notícies sobre Joan Desgarrigues són ben minses Se sap que havia professat en l’orde de l’Hospital, i…
Banc Comercial de Terrasa (1881-1924)
El successor del Banc de Terrassa El 24 d’abril de 1924 es constituïa el Banc Comercial de Terrassa, gairebé quatre anys després de la crisi del Banc de Terrassa vegeu Banc de Terrassa, 1881-1892 Aquest, amb el suport de la Companyia de Crèdit Bancari, havia iniciat la seva liquidació, comptant amb les garanties personals donades pels consellers del banc El nou banc no fou, per tant, un liquidador de l’anterior, sinó que pretenia continuar el paper exercit durant tants anys pel Banc de Terrassa La primera Junta de Govern 1924 del Banc Comercial de Terrassa fou la següent President – Joan…
Dotres, Clavé i Fabra, a Barcelona
Aquests tres noms configuren una de les grans empreses sederes catalanes de mitjan segle XIX Oferta de la Companyia Lionesa Diari de Barcelona , juny 1857 Gaspar Dotres i Gelabert havia nascut a Blanes el 1795 S’installà a la ciutat de València, on arrelà El 1823 en fou l’alcalde i possiblement per aquesta raó hagué d’exiliar-se quan els liberals com ell foren perseguits De València, que era la capital indiscutible de la seda a l’estat espanyol, passarà a residir a Lió, que era la capital indiscutible de la indústria sedera europea Allí es convertirà en soci minoritari d’una societat…
Grífols
Farmàcia
Hòlding farmacèutic creat el 1987 a partir de l’empresa Laboratoris Grífols.
Actualment la seu de l’empresa és a Sant Cugat del Vallès Grífols i consta de quatre branques principals biomèdica, hospitalària, diagnòstica i productes biomèdics Història Té com a precedent l’Institut Central d’Anàlisis Clíniques, empresa fundada el 1909 pel metge hematòleg Josep Antoni Grífols i Roig i pionera a l’Estat espanyol en anàlisis clíniques i en la introducció de les tècniques de conservació i transfusió de la sang L’any 1940, amb els seus dos fills, Josep Antoni Grífols i Lucas Barcelona 1916 – 1958 i Víctor Grífols i Lucas , i amb Domingo Brasó, fundà Laboratoris Grífols,…
Banc de Terrassa (1881-1920)
La constitució L’Institut Industrial de Terrassa, l’entitat que agrupava la important indústria llanera de la ciutat, serà el promotor del Banc, com ho havia estat el 1876 de la Caixa d’Estalvis de la ciutat Poques coses es van fer durant la segona meitat del segle XIX a Terrassa, al marge de l’Institut i dels seus industrials, que tenien també un pes fort a l’Ajuntament El banc es constituí a Terrassa el 24 de desembre de 1881 “ El objeto de la sociedad es apoyar con sus recursos, ya directa ya indirectamente a las clases productoras, a toda empresa que tienda a contribuir al desarrollo de…
Òmnium Cultural
Entitats culturals i cíviques
Entitat cívica i cultural d’àmbit circumscrit a Catalunya, fundada a Barcelona el 1961 per Joan B. Cendrós, Lluís Carulla, Fèlix Millet, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus, dedicada a la promoció i la recuperació de la llengua i la cultura catalanes.
Els anys del franquisme Durant el franquisme, en foren presidents Fèlix Millet fins el 1967 i Pau Riera i Sala fins el 1978 Ateses les condicions de persecució de la llengua i la cultura catalanes d’aquesta etapa, fou creada sota la fórmula jurídica de societat civil i, després d’una cauta i lenta captació de socis, l’entitat s’installà al palau Dalmases del carrer de Montcada, on acollí i subvencionà l’ Institut d’Estudis Catalans , l’ Obra del Ballet Popular , l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , els Estudis Universitaris Catalans i el Secretariat dels Orfeons de Catalunya Pel desembre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina