Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
coca
Transports
Nom donat al galó superior dels usats pel cos general d’algunes armades.
eslip
Mena de calçotets sense camals, usats com a roba interior o de bany.
arbre
Electrònica i informàtica
Tipus de dades en què els valors són arbres.
Els arbres, tant si són estructures de dades com si són tipus abstractes de dades, serveixen per a representar estructures complexes a la memòria dels ordinadors Els arbres de decisió, on cada branca o aresta que arrenca d’un node és una alternativa en la decisió que representa aquest node, són usats per a representar esquemes de solució de problemes o per a recordar l’estructura de decisions preses en un procés seguiment amb retorn Un arbre binari és aquell on cada node té com a màxim dos fills o branques, i on no és superflu el fet d’ésser el primer fill o fill esquerre o el…
camp clau
Electrònica i informàtica
Camp de dades usat per a identificar un conjunt de dades.
La característica identificadora dels camps clau és la causa que siguin emprats per a la creació d’índexs o taules d’accés, o també com a camps de referència per a l’ordenació i per aquest motiu sovint les claus reben el nom de claus de cerca La clau primària és aquella que identifica de forma unívoca un conjunt de dades dins un tot generalment l’enregistrament d’un fitxer, o una fila d’una taula d’una base de dades les claus secundàries són claus primàries d’un tot extern generalment un enregistrament d’un altre fitxer, o una fila d’una altra taula de la base de dades En el context de claus…
nitroglicerina
Farmàcia
Militar
Química
Èster trinítric de la glicerina, obtingut per reacció d’una mescla d’àcid nítric i d’àcid sulfúric sobre la glicerina.
La nitroglicerina és l’explosiu més comú, però a causa de la seva sensibilitat al xoc és emprada gairebé sempre barrejada amb altres substàncies, com és ara en el cas de la dinamita, que la fan menys perillosa en la manipulació i en el transport La nitroglicerina, descoberta per Ascanio Sobrero 1846, és emprada també en la composició de propergols sòlids usats per a la propulsió de coets La nitroglicerina és una matèria viscosa, groguenca, de densitat 1,60, i el seu punt de fusió és de 13,5°C És emprada com a vasodilatador, a dosis de 0,2 a 0,6 mg, en aplicació sublingual Els…
falsificació
Dret penal
Delicte que hom comet en document públic, comercial o privat, en moneda, segell o marca quan es produeix l’alteració de la veritat.
Les falsificacions més freqüents són les de signatures de particulars o d’autoritats, i són especialment penades les falsificacions d’alts càrrecs de l’estat, segells de correus o dels usats per qualsevol autoritat, corporació oficial i oficina pública, bitllets de banc o d’empreses i establiments industrials i de comerç, monedes o paper moneda, tant de curs legal com de collecció delicte històricament important, car l’encunyació de moneda era el símbol de la sobirania i documents, en el qual cas l’alteració pot ésser produïda per addició, substitució i supressió falsedat material o bé per…
exemple
exemple El símbol lul·lià de l' Arbre de Ciència , segons el manuscrit del s XV de la Biblioteca Ambrosiana de Milà; la vuitena branca a l’esquerra correspon a l' Arbre exemplifical
© Fototeca.cat
Història
Fet, imatge, sentència, etc, que, en la temàtica didàctica general de l’edat mitjana, hom adduïa amb funció clarificadora i d’aproximació.
La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més…
aparell fonètic
Fonètica i fonologia
Qualsevol mena de mecanisme emprat experimentalment per tal de mesurar determinats trets de la fonació lingüística, entesa com a procés complex de transmissió oral.
Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius Entre els més moderns cal destacar el quimògraf , el laringoscopi , la laringe artificial, el palatògraf , el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l’oscillògraf…
Pliocè
Geologia
Segona època (o sèrie) del Terciari superior, situada damunt el Miocè i sota el Plistocè.
Se situa entre —5 i —2 milions d’anys Els seus límits són fluctuants, sobretot amb relació al Quaternari suprajacent Entre els invertebrats són abundants els molluscs i els equínids, com també els foraminífers Continua la riquesa de faunes de mamífers En general, la fauna i la flora del Pliocè representen un trànsit gradual del Terciari cap al Quaternari i el període actual, sense presentar ruptures importants Més aviat sembla important un refredament que es dóna arreu del món Els materials típics en les àrees mediterrànies són argiles grogues i blaves i sorres de gra fi més o menys…
Oficines Lexicogràfiques
Centre de treball creat el 1912 per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’aplega de materials destinats al seu diccionari; fou conegut també amb el nom d’Oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana.
La seva finalitat era de reunir tots els mots usats en la literatura antiga i moderna i en totes les varietats actuals de la llengua parlada Dirigides per Pompeu Fabra, hi collaboraren, entre altres, Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu, i, més endavant, Ramon Aramon i Serra, Josep MCasas i Homs i Joan Coromines El 1939 cessà la seva activitat i els seus materials restaren fora de l’abast de l’Institut Tingué cura de la publicació del Butlletí de Dialectologia Catalana volums I-XVIII Fins el 1989 —any de l’aprovació dels nous estatuts de l’IEC— no hi tornà a haver…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina