Resultats de la cerca
Es mostren 408 resultats
Els enteropneusts
Morfologia general dels enteropneusts A aspecte extern de Balanoglossus i detall A’ anatòmic de la regió anterior B Aspecte extern de Protoglossus 1 Probòscide o gland prosoma, 2 collar mesosoma, 3 porus branquials, 4 plecs genitals o regió genital, 5 regió dels sacs intestinals cecs, 6 anus, 7 musculatura circular de la probòscide, 8 musculatura longitudinal de la probòscide, 9 celoma del prosoma, 10 celoma del mesosoma, 11 glomèrul, 12 vesícula pericàrdica, 13 vas dorsal, 14 vas ventral, 15 esquelet de la probòscide, 16 estomocordi, 17 boca, 18 faringe digestiva, 19 faringe…
gasteròtrics
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics acelomats i de categoria taxonòmica incerta.
Inclou formes microscòpiques de 0,1 a 1,5 mm de llargada i amb el cos en forma de cilindre o ampolla acabat en dos extrems perfectament diferenciats, el cefàlic, separat de la resta del cos per una estrangulació i proveït de boca, cilis i pèls sensorials, i el caudal, amb l’anus i dos apèndixs terminals digitiformes La superfície del cos és revestida d’una cutícula proveïda d’espines sovint corbades i amb cilis de la cara ventral L’aparell excretor presenta dos nefridis, i l’aparell nerviós, dos ganglis cefàlics i un parell de cordons longitudinals Són hermafrodites o bé…
crustacis

Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…
desenvolupament

Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
pentastòmids
Helmintologia
Grup d’animals metazous triploblàstics, celomats i protostomats, amb característiques intermèdies entre els artròpodes i els anèl·lids, però de localització taxonòmica incerta.
Inclou unes 70 espècies, totes paràsites de les vies respiratòries de vertebrats carnívors El cos, de 2 a 13 cm, és aplanat i anellat exteriorment, i es divideix en tres regions la regió cefàlica, curta, té 5 protuberàncies, 4 de les quals tenen aspecte de potes amb pinces i ungles i la cinquena és un procés anterior, en forma de morro, on hi ha la boca una regió genital anellada que ocupa gairebé tot el cos, i una regió anal molt curta Tot el cos és cobert d’una cutícula que es muda periòdicament Internament hi ha un aparell digestiu recte i adaptat a la vida parasitària el…
puça d’aigua

Puça d’aigua (Daphnia pulex)
Dieter Ebert (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Crustaci branquiòpode de l’ordre dels cladòcers, de la família dels dàfnids, d’1 a 3 mm de llargada, amb el cos protegit per una closca o cuirassa dorsal que deixa lliure la regió cefàlica.
En el cap hi ha dues parelles d’antenes, l’una llarga i bifurcada amb funció locomotora i l’altra amb funció quimioreceptora, un ull compost proveït de moviment i situat en posició central, l’ull dorsal, que és simple, i la boca, amb maxilles i mandíbules La part ventral presenta cinc parells d’apèndixs biramosos aixafats, amb missió respiratòria i de filtració d’aliments, situats en posició anterior El nombre de segments del cos és 10 6 de cefàlics i 4 del tronc És molt freqüent la partenogènesi cíclica, amb diverses generacions de femelles partenogenètiques, però en èpoques…
Els euartròpodes primitius
Els trilobitomorfs trilobits Els fòssils de trilobits, com els que mostra la fotografia, són d’una gran importància per a la datació biostratigràfica dels terrenys paleozoics Xavier Palaus De totes les formes artropodianes del període paleozoic, els trilobits són les més importants Formen un grup integrat per més de 4000 espècies, fòssils exclusivament, que es reuneixen en aproximadament mig miler de gèneres Ací s’explicaran d’una manera general les seves característiques principals per a poder tractar del seu interès filogenètic en relació amb els artròpodes vivents Morfologia Els trilobits…
Els quetògnats
Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…
sifó
Anatomia animal
Tub muscular situat al centre de la regió ventral dels mol·luscs cefalòpodes.
El conducte intern del sifó condueix a la cavitat pallial, per la qual cosa, en cas de fugida, expulsa l’aigua pel sifó per propulsar-se vers enrere amb rapidesa
quetògnats
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics de l’embrancament dels lofoforats, que comprèn espècies de cos allargat, transparent, fusiforme i dividit en tres regions: cap, tronc i cua.
En el cap, esfèric, hi ha la boca, amb quetes quitinoses, prènsils i mòbils el tronc és allargat i envoltat per dues aletes laterals, i la cua és apuntada i acabada en una aleta horitzontal Sota la pell hi ha fibres musculars estriades, reunides en quatre feixos longitudinals, dos de dorsals i dos de ventrals No hi ha aparell circulatori ni excretor El tub digestiu és rectilini i acaba a l’anus Les cavitats celòmiques de les tres regions són separades per envans transversals i, a més, la del tronc és dividida longitudinalment per un mesenteri, en una part dorsal i una de ventral…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina