Resultats de la cerca

La part inferior de l’aparell respiratori, que comprèn la part inferior de la tràquea, els bronquis i els pulmons, es troba continguda en la caixa toràcica , és a dir, l’espai interior del tòrax , la part de l’organisme limitada per l’estructura òssia de les costelles, l’es-tern i la part dorsal de la columna vertebral queda interiorment separada de l’abdomen pel múscul diafragma L’esquelet del tòrax és constituït per dotze vèr tebres dorsals A les apòfisis laterals o transversals de cadascuna de les vertebres s’articula, a cada cantó, una costella, una estructura esquelètica en forma d’arc…

Les escates solen ésser cicloides, molt semblants a les dels ganoides en algunes formes fòssils les aletes no tenen radis espinosos les ventrals són abdominals, la caudal, homocerca, sovint forcada Les vèrtebres són amficèliques, totes iguals isospòndils La bufeta natatòria, quan hi és, comunica amb l’esòfag fisòstoms alguns tenen vàlvula espiral Moltes espècies són marines, d’aigües profundes i fredes n'hi ha que formen moles molt nombroses, i també n'hi ha d’aigua dolça i de migradores anàdromes Representants més importants de l'ordre dels clupeïformes Família dels elòpids Elops saurus…

La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…

Definició El tumor d’os és constituït per un conjunt de cèllules, provinents dels diversos teixits que formen l’estructura òssia, que, per raons desconegudes, en un moment determinat experimenten una alteració del material genètic i es comencen a reproduir a un ritme superior al normal Es considera que el tumor és benigne quan les cèllules que el conformen, observades al microscopi, presenten un aspecte similar a les del teixit del qual procedeixen En aquest cas, les cèllules del tumor continuen unides entre elles amb una gran cohesió i es mantenen nítidament separades de l’os que les envolta…

Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de tubercles més o menys pronunciats…

Gobiesòcids, o xucladits, de la Mediterrània 1 Lepadogaster candollei mascle i 1a detall de l’òrgan adhesiu ventral, 2 L lepadogaster mascle, 3 Diplecogaster bimaculata mascle, 4 Gouania wildenowi femella i 5 Apletodon dentatus Noteu, com a característiques comunes, la forma deprimida del cap, amb la boca gran i ben proveïda de dents, els narius tubiformes i els ulls dorsals, i la posició de les aletes dorsal i anal, gairebé simètriques i collocades molt enrere del cos Lluís Centelles L’ordre dels gobiesociformes inclou una única família, la dels gobiesòcids, peixos petits proveïts d’un…

Comprèn dues famílies, la dels pelobàtids i la dels pelodítids

L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…

Per voluntat del seu pare, féu la carrera eclesiàstica, fins a 17 anys, en què, mort aquest, abandonà el seminari i ingressà a la milícia, on obtingué el grau d’oficial A conseqüència d’una malaltia, deixà l’exèrcit i es traslladà a París, on estudià medicina i història natural Fou deixeble de Bernard de Jussieu, i l’any 1778 publicà la seva obra Flore française, en què utilitzà per primera vegada una clau dicotòmica per a classificar les plantes El comte de Buffon, interessat pel seu treball, li confià la direcció d’una missió científica per l’Europa central per tal d’enriquir les…

El diafragma és un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Té forma de volta, amb la convexitat adreçada cap al tòrax Les seves fibres musculars s’insereixen a la cara anterior de la columna lumbar, als arcs inferiors de les últimes costelles i a l’extrem de l’estern El diafragma és dividit en dues meitats, a cadascuna de les quals es distingeixen quatre parts la part vertebral, que s’origina a la cara anterior de la columna vertebral lumbar, mitjançant unes estructures tendinoses denominades pilars interns del dia fragma la part lumbar, que es forma entre les…