Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
Castell de Canyà (Serra de Daró)
Art romànic
El castell de Canyà castellum de Cannia és documentat l’any 1078 en el testament del comte Ponç I d’Empúries Aquest comte el deixà als seus fills Hug i Berenguer, juntament amb el castell de Rocamaura, de Fonolleres, etc Hi ha també una referència al castell de Canyà en un document de l’any 1085, un conveni establert entre el comte Hug II d’Empúries i Guislabert II de Rosselló Per aquest document, el comte d’Empúries cedeix o reconeix uns drets al comte rossellonès sobre el castro Caniano Ja al segle XII el bisbe de Girona Berenguer, potser Berenguer Dalmau 1114-46, rebé el jurament de…
Castell d’Aiguatèbia (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
Del castell d’Aiguatèbia, documentat per primera vegada vers el 1200 i que la tradició local situa sobre un petit promontori a la part meridional del poble d’Aiguatèbia, no resta res de visible Fou probablement destruït, com tot el poble, per les tropes franceses el 1673 Des del segle X, Aiguatèbia Aqua Tepida , 958 era una possessió dels vescomtes de Conflent, la funció dels quals ja gairebé havia esdevingut hereditària Bernat, vescomte de Conflent, germà del bisbe Salla d’Urgell, llegà la totalitat del seu alou d’Aiguatèbia, pel desembre del 1002, a les seves filles, i en cedí…
Sant Arderi (Cabó)
Aquesta església situada a la vall de Cabó es coneix per un document del 1093 en què es ven un llinar “in locum que vocant ad ipsos linars de Pugoi, subtus ipsa ecclesia Sancti Arderi …” A la vall de Cabó hi ha documentades des del segle XI la vila del Pui o del Puig 1089 i la vila del Pujal 1038, l’actual poble del Pujal d’Organyà L’esment en documents dels anys 1064, 1076 i 1088 de la vila Puiol o Pujol situada prop de l’Ametlla, fa pensar que el Pugol d’aquesta venda es podria identificar amb la vila del Pujal, situada prop del desaparegut poble de l’Ametlla i mencionada en altres…
Pere de Fenollet
Història
Vescomte de Fenollet (Pere V de Fenollet) (1209-29 i 1240-42), conegut també amb el nom de Pere de Saissac.
Fill de la vescomtessa Ava de Fenollet i de Pere de Saissac Pere IV de Fenollet, senyor de Saissac Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona Al llarg de la crisi albigesa restà aliat i fidel als comtes de Tolosa i de Foix i als vescomtes de Carcassona-Besiers, contra els croats del nord En concloure el comte de Tolosa la pau amb el rei de França 1229, Pere de Fenollet hagué de deposar les armes i cedir el seu vescomtat al comte Nunó de Rosselló i Cerdanya la seva mare, Ava, hagué de ratificar, aquell mateix any,…
Margarida de Foix-Castellbò
Història
Vescomtessa de Cabrera i comtessa d’Osona pel seu casament amb Bernat III de Cabrera (1350).
Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbò i de Constança de Luna Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu de Foix
Margarida I de Bearn
Història
Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.
Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència — com així fou — , aquests passarien a Margarida o a la germana Mata Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern 1302 Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit mort el 1303 i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare 1309, enfront dels…
Gramont
Llinatge feudal.
Originari del burg de Gramont, al Lapurdi Baixa Navarra, sobre el riu Biduze, entre Donapaleu Saint-Palais i Vidàshon Bidache, que senyorejà les baronies de Guíshon Guiche, adquirida el 1485, Bergoelh i Escós i tingué una participació política molt activa i important en totes les lluites de Bigorra, Bearn, Gascunya i Navarra en aquest regne, principalment, els Gramont capitanejaren la facció dels partidaris del rei Joan II de Catalunya-Aragó agramontès Gabriel de Gramont mort el 1534, fill de Roger de Gramont i d’Elionor de Bearn, fou bisbe de Coserans, de Tarba i de Poitiers, arquebisbe de…
Castell de Centinyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, devia ser situat dins l’antic terme de Montanissell, annexat el 1969 al de Coll de Nargó El prat de Cintiniano és esmentat el 988 com a límit de les viles de Cuvilare i de Montanissell però el castell de Centinyà no és documentat fins l’any 1094 en el testament del seu propietari, Guillem de Taús, que va deixar a la seva muller Ermengarda el castell de Cintinna Segons un document conservat a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, l’any 1140, el comte Ermengol, la seva muller Elvira i llur fill Ermengol confirmaren la donació feta per Bernat de Taús, del…
Sant Bernabé d’Ares (Cabó)
La vila d’Ares és esmentada en documents dels anys 1068, 1080, 1090 i 1162 —el castell ja ho era l’any 1027, com a límit pel nord d’un alou de la vila de l’Ametlla—, formant part de la vall de Cabó, domini de la família Caboet i, després del 1185, per l’enllaç matrimonial entre aquesta casa i la de Castellbò, del vescomtat de Castellbò, que gaudia de la jurisdicció criminal i alta, mentre que la jurisdicció civil i baixa era exercida pel capítol d’Organyà Així, en cas de pena pecuniària, la vescomtessa en rebia una meitat i el capítol l’altra Al segle IX el monestir de Sant…
Castell de Barrés (Santa Maria de Corcó)
Situació Les runes del castell es troben dins el terme municipal de Santa Maria de Corcó l’Esquirol Són situades sobre un turó a ponent del nucli urbà de Santa Maria i avui separat d’ell per la carretera de Manlleu a Olot És situat a una alçària de 694 m sobre el nivell del mar Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 47,5 —y 55,2 31 tdg 475552 Per arribar-hi cal sobrepassar el kilòmetre 16 de l’esmentada carretera s’agafa el primer camí carreter que es troba a mà esquerra fins a uns habitatges…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina