Resultats de la cerca
Es mostren 543 resultats
barri residencial
Urbanisme
Barri en el qual domina la residència; portat a l’extrem, esdevé el barri dormitori.
El concepte de barri residencial no fa referència, urbanísticament, a l’estatus social dels habitants del barri, bé que l’ús vulgar sol aplicar-lo, inexactament, als barris o sectors urbans en els quals domina l’edificació luxosa
Estornell negre
Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament…
verbenàcies
Botànica
Família de tubiflores que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de branques quadrangulars, de fulles simples o excepcionalment palmaticompostes, oposades o verticil·lades, de flors zigomorfes, tubulars i corbades, pentàmeres o tetràmeres, d’ovari súper, reunides en inflorescències racemoses i cimoses.
Els fruits són normalment en drupa Són conegudes unes 800 espècies, la majoria termòfiles Verbenàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Lippia triphylla marialluïsa Tectona grandis tec Verbena sp berbena Verbena hybrida carmelitana Verbena officinalis berbena Vitex agnus-castus aloc , agnocast, ximbla
Charles Hall Grandgent
Lingüística i sociolingüística
Filòleg romanista.
Professor a la Universitat de Harvard 1896-1932 És autor d’interessants estudis sobre Dante Alighieri 1917 i 1924 Entre altres obres de lingüística històrica és especialment famosa la Introduction to Vulgar Latin 1907, traduïda al castellà per F de B Moll 1928
caradriformes

Frarets
Jerry Dohnal (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ordre d’ocells constituït per espècies heterogènies, que difereixen principalment en la mida, la forma i el color.
En general tenen les potes llargues, amb els tarsos nus el dit posterior pot faltar o ésser rudimentari, i els dits anteriors sovint són units per una membrana interdigital El plomatge és abundant i hi ha una marcada diferència entre el d’hivern i el d’estiu S'alimenten de cucs i altres petits invertebrats Habiten en ambients humits, els maresmes i a les vores dels rius i de les mars Són abundants a tot el món Representants més importants de l’ordre dels caradriformes Nom científic Nom vulgar Família dels caràdrids Arenaria interpres remena-rocs Burhinus oedicnemus torlit Calidris alba territ…
zajal
Literatura
Forma estròfica de la poesia aràbiga andalusina, possiblement derivada de la moaixakha
.
Escrit en àrab vulgar, sovint inclou mossarabismes És format per un refrany i estrofa de quatre versos, els tres primers monorims i el quart amb la rima del refrany, després del qual es repeteix el refrany Hom troba aquesta forma en diverses líriques europees medievals
valerianàcies
Botànica
Família de rubials formada per plantes herbàcies o rarament arbustives, de fulles oposades, simples o pinnades, exstipulades; de flors pentàmeres, asimètriques, sovint esperonades o giboses, generalment hermafrodites, amb pocs estams i amb l’ovari ínfer i tricarpel·lar, entomòfiles, i de fruits en aqueni, amb un vil·là calicí.
Comprèn prop de 400 espècies, pròpies de l’hemisferi nord i dels Andes Valerianàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Centranthus sp centrant Centranthus angustifolius andianeta Centranthus calcitrapa pedrosa Centranthus ruber herba de Sant Jordi , lilà de terra Nardostachys jatamansi espicanard Valeriana officinalis valeriana Valerianella locusta herba dels canonges , canonges
etimologia popular
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a relacionar dues formes que, sense tenir identitat d’origen, posseeixen una certa similitud formal.
És emmarcat dins la tendència dels parlants a donar transparència als mots, a donar-los una motivació, conscientment o inconscientment El llatí PORTULACA degué donar *portolaga o *bordolaga passà, però, a verdolaga pel fet d’haver-se relacionat amb verd Al nivell lingüístic més vulgar prolifera aquest fenomen graciosa per gasosa
xaronisme
Literatura
Denominació donada a certes manifestacions literàries produïdes entorn de la meitat del segle XIX a Catalunya que es caracteritzen per un col·loquialisme de base popular i de gust dubtós.
Els seguidors, anomenats xarons, utilitzaven la sàtira –mig política mig literària– i el llenguatge barroer i vulgar en les seves obres Es contraposava a la literatura culta de les acadèmies i dels Jocs Florals Parallelament, a la premsa també hi hagué una important presència de grafisme i dibuix del mateix tipus i estil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina