Resultats de la cerca

L'11 de juliol es va reprendre a Beirut la conferència pel diàleg nacional entre totes les formacions polítiques libaneses Suspesa el 2010, la conferència va reunir els dirigents del bloc 8 de Març els partits xiïtes Amal i Hezbollà, que dominen el Govern, i els partidaris de l'exgeneral cristià Michel Aun i els del bloc d'oposició el Corrent del Futur, el Partit Socialista Progressista i les Forces Libaneses Saad al-Harirí, exprimer ministre i líder del Corrent del Futur, i Hassan Nasrallà, secretari general de Hezbollà, no hi van ser presents per raons de seguretat Els temes centrals de la…

Enfront de l’islam primitiu, caracteritzat per la concepció d’un Déu inaccessible, ben aviat s VIII sorgiren corrents místics, principalment a Basra Hassan al-Baṣrī, mort el 728, a Medina i a la Meca, que preconitzaven l’amor i la bondat d’Allà, així com la possibilitat de la unió mística L’organització dels sufís en confraries —anàlogues a les dels mendicants cristians— atenyé la seva esplendor al s XII, en ésser acollit el sufisme oficialment en la forma temperada d’Algatzell al-Gazzālī, malgrat l’oposició irreductible dels grups hanbalita, xiïta i ibadita El sufí recorre, a…

Fill d’un aiatollà, sostingué el règim de Mosaddeq 1951-53 Cap xiïta de l’Iran 1962, el mateix any s’installà a Qom, on criticà el sistema del xa Deportat per aquest a Turquia 1964, més tard passà a l’Iraq 1965 i França 1978 Des de l’exili conspirà contra la monarquia i fou la figura principal del moviment que la feu caure 1979 El mateix any instaurà a l’Iran la República Islàmica, règim teocràtic que perseguí tota oposició interna, especialment a partir del 1984, que el Partit Republicà Islàmic dominà totalment el parlament Khomeyni maldà posteriorment per estendre la revolució…

El gihadisme va colpejar el país al juny, quan extremistes sunnites van dur a terme un atac suïcida contra una mesquita xiïta que va matar 27 persones i va ferir-ne més de 200 Unes setmanes després, al juliol, es va anunciar que 29 persones serien jutjades per aquest atac després que les autoritats van identificar Fahd Sulayman Abd al-Muhsin al-Qabaa, un ciutadà saudita, com l'autor L'atemptat va ser reivindicat per l'Estat Islàmic Al setembre, les autoritats judicials del país van culpar 25 nacionals i un iranià d'ordir un complot per a desestabilitzar la monarquia sunnita…

La presència nord-americana a l’Iraq encara es va mantenir, tot i el traspàs del control de Bagdad i de les principals ciutats a les forces armades iraquianes © United States Army La vida del país al llarg de l'any va estar marcada per la inestabilitat i la violència El dia 1 de gener, l'exèrcit dels EUA va lliurar a les autoritats iraquianes el control de la Zona Verda, un sector internacional molt ben protegit de Bagdad El lliurament es va produir només hores després de l'expiració del mandat de l'ONU que autoritzava la presència a l'Iraq de soldats de la coalició internacional, encapçalada…

Designat successor pel seu pare, Ǧa'fār al-Sādiq, més tard fou destituït dels seus drets per aquest mateix Quan Ǧa'fār al-Sādiq morí 765, mort també ja aleshores Ismā'īl, un grup d’adeptes que sostenia que la primera designació era irrevocable el reconegué per imam

Al febrer, el país va iniciar una crisi diplomàtica amb l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units després que el Govern libanès no condemnés els atacs a la seu diplomàtica saudita a l’Iran, al mes de gener Aquesta crisi es va agreujar al març quan el Consell de Cooperació del Golf, del qual formen part l’Aràbia Saudita i cinc països més, va declarar grup terrorista el braç armat del moviment xiïta libanès Hezbollà Els atacs suïcides a Al-Qaa, al mes de juny, presumptament comesos per sirians, també van agreujar les difícils relacions entre libanesos i els més d’un milió de…

Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850…

En política interna, va continuar la repressió de les llibertats públiques Al febrer les autoritats van aturar les emissions de la recentment creada televisió Al-Arab després que aquesta fes una entrevista a Khalil Marzuk, membre destacat d'Al-Wifaq, el principal partit de l'oposició, en la qual havia criticat el Govern Al juny, un tribunal del país va sentenciar a quatre anys de presó l'opositor Ali Salman, que havia estat arrestat al final del 2014 per demanar reformes polítiques En política exterior, al mes de març, les forces aèries de Bahrain es van incorporar a la coalició…

La geografia Les illes principals són Al-Baḥrayn 572 km 2 , Al-Muḥarraq 17,4 km 2 , Sitra 9,9 km 2 , Umm Nas’ān 19 km 2 i Hawar 38 km 2 Un dic artificial de 3 400 m de longitud uneix les illes d’Al-Baḥrayn i Al-Muḥarraq, que són les principals del grup i un altre dic de 24 km Al-Baḥrayn amb l’Aràbia Saudita Totes les illes són, en general, planes i sorrenques, amb temperatures altes i forta humitat La vegetació és integrada per nombroses espècies xeròfiles Els recursos econòmics tradicionals arròs, dàtils i la pesca d’ostres perleres han estat superats amb escreix per l’explotació…