Resultats de la cerca
Es mostren 2278 resultats
Casa del carrer del Comte Tallaferro (Besalú)
Art romànic
Situació Aquesta casa és situada dins el nucli històrico-monumental de Besalú Venint de la Plaça Major, és molt a la vora dels porxos del carrer del Comte Tallaferro Mapa 257M781 Situació 31TDG755721 Casa Un aspecte de la façana de la casa F Tur Es tracta d’una casa entre mitgeres, d’uns 5 m d’ample, i sembla que és la part restant d’un edifici de proporcions més grans El seu aspecte actual és totalment diferent del que tenia l’edifici original i pràcticament només és identificable la façana que dona al carrer i un gran arc rampant, probablement corresponent al suport d’una escala, que és…
Construcció al veïnat de la Cellera (Mieres)
Art romànic
Situació AI veïnat de la Cellera de Mieres, que es troba a la part de migjorn de la vila, la paret meridional d’una casa de l’actual Plaça Major pertangué, segons que sembla, a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Venint d’Olot, en arribar a Mieres, cal passar l’església de Sant Pere i el pont de la riera, i girar a mà dreta Al final del carrer de Can Caló, cal trencar a la dreta i seguir la riera fins a la plaça del veïnat de la Cellera La casa on hi ha les restes d’aquesta construcció és situada a l’esquerra, a l’angle sud-est JBM Història A l’edat…
Santa Maria de Molins (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb un important tram de mur en primer terme F Tur L’església de Santa Maria de Molins formava part integrant del castell de Molins Les seves restes es poden veure a la banda sud-oriental del conjunt de les ruïnes de l’esmentat castell Mapa 258M781 Situació 31TDG938850 Per arribar-hi, cal seguir el mateix camí que hem indicat per al castell Història Com ja hem indicat, hom té notícies del castell de Molins des de la primera meitat del segle XII La seva església de Santa Maria consta que al segle XIV era sufragània de la parroquial de Sant Julià…
Sant Romà de Casamor (Cabanelles)
Art romànic
Situació Pany de mur que actualment forma part d’una pallissa i que pot pertànyer al primitiu edifici de l’església F Tur És l’església d’un veïnat, Casamor, format actualment per tres masies, el qual es troba a mà esquerra de la riera de Sant Jaume, 1,5 km al sud-est de Queixàs i a 3 km al nord-oest de Cabanelles Mapa 257M781 Situació 31TDG845746 Per anar-hi cal situar-se a la carretera comarcal de Figueres a Besalú i Olot entre els quilòmetres 12 i 11 hi ha, a mà esquerra, el camí que porta fins al mas de Casamor, que és a uns 200 m A tramuntana, al cim d’un pujol hi ha l’església de Sant…
Poblat del Carrer dels Sastres (Calonge)
Art romànic
Situació Les ruïnes anomenades el Carrer dels Sastres pertanyen a un poblat alt-medieval, situat a les Gavarres, al massís de Ruàs, enmig del bosc i molt amagades pel matollar Mapa 334M781 Situació 31TEG023355 L’indret del Carrer dels Sastres és a poc menys de 2 km al nord-oest del terme de la torre i el poblat ibèric de Castellbarri i a ponent de la masia de Can Mont, ja esmentada L’estat actual dels boscos d’aquesta zona de les Gavarres fa impossible de poder indicar un camí precís per accedir-hi des d’aquests llocs Creiem imprescindible, si hom hi vol arribar, que s’hi faci acompanyar per…
Sant Feliu de Surri o de Bonestarre (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Vista de la part sud-oest d’aquest temple esfondrat fa anys ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Feliu són al cim d’un esperó rocallós que domina el congost que forma el riu d’Estaon quan arriba a la vall del riu de Cardós, aigües amunt del poble de Ribera, just al costat de l’antic camí de Bonestarre a Ribera de Cardós Mapa 34-9182 Situació 31TCH541151 Per a anar-hi cal agafar l’antic camí de Bonestarre a Ribera, i a uns 800 m del poble es passa pel costat de les ruïnes de l’església JAA Història L’església de Sant Feliu, actualment inclosa dins del terme de Surri,…
Xot
El xot Otus scops és gris i menut 17-19 cm, de posat simpàtic i escabellat, majorment els individus joves a la dreta L’iris de l’ull és de color groc llimona, com el dels mussols, als guals s’assembla, bé que la coloració i el posat són diferents altrament, el xot té uns bigotis ben marcats i unes "orenetes" semblants a les del duc plomes erèctils damunt del cap, que aixeca en estat de vigília a baix, exemplars procedents de Sant Just Desvern, Baix Llobregat Crida de manera característica, planyívolament, durant tota la nit Xavier Parellada i Xavier Ferrer El xot és una espècie nidificadora…
Algèria 2015
Estat
La política algeriana va continuat pendent de la delicada salut del president de la República, Abdelaziz Bouteflika, així com de les intrigues i les lluites de palau en el que a Algèria es coneix com "la caixa negra del poder" L'element més notori d'aquests moviments va ser l'anunci, el 13 de setembre, del relleu al capdavant del Département du Renseignement et de la Sécurité DRS, és a dir, dels serveis d'intelligència Amb la substitució de Mohamed Mediène, conegut pel seu àlies Toufik , pel general Athmane Tartag, dit Bachir , els mitjans de comunicació algerians van parlar del…
Xavier Benguerel i Llobet
Xavier Benguerel i Llobet
Literatura catalana
Escriptor.
Visqué fins als 33 anys a la barriada barcelonina del Poblenou La seva família tenia una tradició en el treball de l’art gravat tèxtil, ambient que marcà la seva obra literària Abans de la fi de la guerra civil havia publicat les novelles Pàgines d’un adolescent 1929, La vida d’Olga 1930, El teu secret 1934 i Suburbi 1936, de marcat caràcter psicològic, i el llibre de poesia Poemes 1934 Entre els contes, cal remarcar L’home i el seu àngel 1937 En teatre va estrenar El casament de la Xela 1937, premi Ignasi Iglésias 1936 També va conrear el periodisme S’exilià a França 1939, on, al castell de…
, ,
Enric Moreu-Rey
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Història
Filòleg, lingüista i historiador.
Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu Francès de…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina