Resultats de la cerca
Es mostren 2732 resultats
literatura sànscrita
Literatura
Literatura escrita en sànscrit.
A part els quatre vedes Veda , escrits en sànscrit vèdic literatura vèdica, la literatura sànscrita és representada pels texts restants de la śruti Brāhmana, Āraṇyaka , Upaniṣad, escrits en un sànscrit proper al de la gramàtica de Pāṇini i per la immensa literatura èpica del Mahābhārata i del Rāmāyana Des del punt de vista estrictament literari, el sànscrit disposa d’una rica tradició dramàtica representada per les obres de Bhāsa, Kalidasa i Harṣa En el gènere narratiu sobresurt la collecció de faules didàctiques o Panchatantra Constitueix una secció important la literatura doctrinal…
Sant Cristòfol d’Hortoneda (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Petit edifici romànic de nau i absis, d’aparell de reble irregular i amb una primitiva coberta de lloses Arxiu Gavín La petita capella de Sant Cristòfol es troba al cim d’un serrat, en un terreny totalment isolat, al sud-est d’Hortoneda Mapa 33-11252 Situació 31TCG421782 Per anar-hi cal prendre la pista que va d’Hortoneda a la serra del Boumort i en arribar a un barranc cal prendre un corriol que en uns tres quarts d’hora de forta pujada porta a la capella JAA Història Tot i que el topònim del lloc d’Hortoneda Ortoneta apareix esmentat en la documentació des de l’any…
Mare de Déu de la Posa (Isona)
Art romànic
Situació Vista interior de l’església, amb l’entrada de l’absis, únic element romànic que resta en aquest notable santuari marià ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu de la Posa es troba isolat en un lloc eminent, entre Llordà i Isona Mapa 33-12290 Situació 31TCG412656 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Isona a Coll de Nargó Just davant de la cruïlla amb la carretera que condueix a Abella de la Conca surt el camí que en uns 2 km de còmode recorregut porta al santuari JAA Història Les úniques referències documentals que es coneixen d’aquesta ermita és la seva inclusió, a partir del…
Domus de Santiga (Santa Perpètua de Mogoda)
Art romànic
El lloc de Santiga té uns orígens molt antics Hem de tenir en compte que des de l’any 983 hi ha referències directes de l’església de Santa Maria l’Antiga Això no obstant, el primer document que ens testimonia l’existència de la domus de Santiga és força més tardà L’any 1121 Arnau Geribert d’Antiga, en fer testament, va cedir a la seva esposa Guilla, entre d’altres llegats, la fortalesa anomenada Antiga amb tots els alous i béns que hi havia dins el seu terme Arnau Geribert, doncs, era el senyor de la quadra d’Antiga i un personatge important en el seu temps Entre les signatures d’una donació…
Santa Maria de Butsènit (Montgai)
Art romànic
Probablement la primitiva església de Santa Maria es fundà a la darreria del segle XI, moment en què també es menciona el castell de Butsènit en la documentació conservada Es coneixen del seu passat històric escasses referències documentals Dues butlles del papa Alexandre III, datades els anys 1162 i 1179 i concedides a favor de la canònica de Sant Pere d’Àger, confirmen, entre les possessions de l’esmentada abadia, l’església de Butsènit amb els delmes, les primícies i els altres drets que se’n derivaven En aquest sentit s’ha d’entendre, doncs, que aquesta església havia estat…
Castell de Tudela de Segre (Artesa de Segre)
Art romànic
Tudela es documenta des de l’any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d’una unça a Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d’Àger Curiosament, de l’any 1172 es consignen dos testaments, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela Un d’ells és l’acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la dita fortalesa a la seva filla Elisenda L’altre testament fou atorgat…
Sant Abdó i Sant Senén de Tor-la-ribera
Art romànic
L’indret que dóna nom al municipi, “la Torre de la Ribera”, és a 1 085 m d’altitud, damunt les Cases de la Torre i Reperós, en un coster que domina la confluència del torrent de la vall amb la ribera de Vilacarle Segurament fou el primitiu centre polític i religiós de la vall Ribagorçana, tot i que no consta mai com a lloc poblat Segons R d’Abadal, la pretesa dotació fundacional en què el comte Bernat concedia a Santa Maria d’Ovarra les villes de la Torre Tor-la-ribera i el Vilar fou confegida a la fi del segle XI De fet, d’acord amb una sentència arbitral, l’any 1119 illa Turre figura ja…
Castell de l’Avellana (Tolba)
Art romànic
L’actual mas de l’Avellana es troba a l’altra banda de la serra de l’Ametllera, vora de Lasquarri L’arxiu de Roda conserva molta documentació d’aquest lloc En realitat va ésser una antiga quadra del terme de Lasquarri que vers el 1045 poblà Galí de Soars per ordre i convinença feta amb el rei Ramir I Després tant Sanç Ramírez com Pere I de Ribagorça 1093 alienaren llurs drets a favor del bisbe Ramon Dalmau, el qual els traspassà a la canònica de Roda 1092, 1094 Al principi del segle XII el domini va ésser regulat mitjançant un conveni fet entre els canonges de Roda i Martí Galí i Guillem Sanç…
Sant Joan de Brullà
Art romànic
Esmentada per primera vegada, amb Santa Maria de Brullà, l’any 959, és difícil saber si l’expressió església de Sant Joan que hi ha en aquest document designa sols un altar de l’església primitiva de Santa Maria hom coneix d’altres casos semblants o si és un esment d’una altra església del mateix territori A favor de la segona hipòtesi, cal fer notar l’existència d’un terme dit “vinyer de Sant Joan” al nord-oest del territori de Brullà i als confins nord-est de Banyuls dels Aspres Tanmateix aquest topònim també podria fer referència a una possessió de l’església veïna de Sant…
Sant Sadurní de Vernet o de Vilallonga (Vernet)
Art romànic
Aquesta església fou la primitiva parròquia de Vernet Es trobava separada vers el nord del nucli de la vila de Vernet, aigües avall de la ribera de Cadí, al seu marge esquerre En aquest paratge, dit de Sant Sadurní de Vilallonga, ara hi ha el mas Mauri o Clos de Pomers i no sembla que hi quedin vestigis del temple medieval L’any 874 fou celebrat un judici a l’església de Sant Sadurní de la villa Vernetum , en el qual Llorenç, de Canavelles, va poder demostrar que no era serf fiscal, enfront del mandatari del comte Miró Es tracta de la primera notícia de l’església L’any 1025…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina