Resultats de la cerca
Es mostren 2209 resultats
Guillem Torres i Robert
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Deixeble i gendre d’Esteve Sancho Guanyà accèssit de primer premi de dibuix i matemàtiques a la Societat Mallorquina 1779 Pintà la Immaculada Concepció i el Nom de Jesús parròquia de Porreres, la Beata Catalina Tomàs capella de l’església de Santa Magdalena, Immaculada amb sants 1806 Llubí, collecció particular, la capella de la beata Catalina Tomàs a l’església de Llucmajor, etc Com a escultor féu una Mare de Déu del Roser església de Porreres, la Verge Morta a Campos, etc Fill seu fou Miquel Torres i Sancho Palma, Mallorca 1797 — ~1885, escultor i pintor de l’…
Vicent Gomes i Corella
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Cristianisme
Cronista, traductor i poeta.
Religiós dominicà 1581, fou catedràtic de filosofia a Tarragona, on s’havia doctorat en teologia i rebé el grau de mestre en arts A partir del 1601 tornà a València, on desenvolupà la seva docència en diverses facultats El 1626 fou nomenat prior del Reial Convent de Predicadors de València Autor prolífic, es dedicà, sobretot, a escriure vides de sants i de persones venerables, sermons i algunes relacions de festes celebrades a València Entre els seus escrits cal esmentar Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonización de san Raymundo de Peñafort…
, ,
Duccio di Buoninsegna
Mare de Déu i Nen , de Duccio di Buoninsegna
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià, documentat a Siena a partir del 1278.
Format en l’estil d’influència bizantina —anomenat maniera greca —, dins l’òrbita de Cimabue , tanmateix les seves obres de maduresa suposen, en primer lloc, l’intent de trencament amb els models bizantins i el pas cap a un art més realista —intent que culminà amb els Lorenzetti, a l’escola senesa, i amb Giotto, a la florentina—, per la qual cosa pot ésser considerat un precedent del Renaixement i, en segon lloc, la influència que la seva producció tingué a Europa en la formació de l’estil anomenat italogòtic , en una de les seves dues versions, i que, juntament amb Simone Martini, repercutí…
Toni Rovira Lecha
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format al collegi dels Maristes de Sants de Barcelona, destacà com a golejador i fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona Com a sènior, jugà a la UE Horta 1982-83, el Cerdanyola HC 1983-86, el CE Noia 1986-89, el CH Liceo 1989-93 i el CP Vilafranca 1993-98, equip amb el qual es retirà En el seu palmarès figuren dues Copes d’Europa 1989, 1992, dues Recopes d’Europa 1988, 1990, una Copa Intercontinental 1989, quatre Lligues 1988, 1990, 1991, 1993, dues Copes del Rei 1989, 1991 i tres Supercopes d’Europa 1989, 1991, 1993 Entre el 1986 i el 1993 jugà 77 partits amb la selecció…
Juan Zambudio Velasco
Futbol
Porter de futbol i entrenador conegut amb el nom de Velasco.
Ingressà al Futbol Club Barcelona 1942-55 procedent del Club Futbol Mollet, on havia jugat dues temporades Fou titular fins que tingué una lesió al novembre del 1949 i Ramallets el substituí Durant la penúltima temporada al Barça 1953-54 tornà a ser titular Jugà 268 partits Guanyà cinc Lligues 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1951, 1952, 1953, dues Copes Llatines 1949, 1952, una Copa d’Or 1945 i tres Copes Eva Duarte 1948, 1952, 1953 La temporada 1947-48 fou el porter menys golejat de la Lliga L’edició del 1955-56 passà al Centre d’Esports Sabadell, on es retirà El 5…
Jordi Grimau Gragera
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Format al JAC Sants, s’incorporà al FC Barcelona l’any 1995 i passà per tots els equips de formació fins a arribar a l’equip de Lliga EBA la temporada 2001-02, que també debutà a l’ACB amb el primer equip La temporada 2002-03 fitxà pel Caprabo Lleida de l’ACB i jugà al seu equip vinculat a la Lliga EBA, el CB Montsó d’Osca Acabà la temporada cedit al Gijón Basket de LEB La campanya 2003-04 fou jugador de l’Aigües de València Gandia de LEB 2 La següent 2004-05 s’incorporà al CB Tarragona de LEB i la temporada 2005-06 fitxà pel Tau de Vitòria de l’ACB, on fou campió de Copa La…
Els vitralls
Art gòtic
La historiografia Els estudis monogràfics sobre vidrieres són tardans, com també els intents d’integrar-ne l’evolució estilística dins la general de les arts del gòtic Dalmases – José-Pitarch, 1984 No obstant això, ja al segle XIX alguns historiadors i viatgers inclogueren en els seus escrits referències a algunes peces de vitralleria gòtica conservades a Catalunya Al llarg del segle XX s’afegiren a aquestes anotacions tot un munt de notícies disperses en articles i llibres no específics sobre la matèria Alguns diccionaris d’artistes també van incloure els mestres de vidrieres Entre totes…
Miquel Lochner
Art gòtic
Detall dels pinacles de fusta que coronen les cadires del cor alt de la catedral de Barcelona Probablement formaven part del projecte de Pere Sanglada, però van ser iniciats per Miquel Lochner, el 1483, el qual va treballar-hi fins a la seva mort, el 1490, amb la collaboració de l’escultor Joan Frederic CB – TDuran Durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del XVI es constata a Catalunya una important presència de mestres procedents de l’Europa septentrional, especialment després de la Guerra Civil Catalana 1462-72 Les fonts corresponents a aquest període atorguen un especial…
Boreal Films
Cinematografia
Productora, galeria de filmació i laboratoris, fundats el 1914 a Barcelona per Fructuós Gelabert i l’aportació econòmica de Francesc Bech.
El 1912 Gelabert ja havia aixecat els tallers i laboratoris Manufactura Cinematogràfica Tricolor en uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Sants Prop d’allí, projectà construir uns estudis dotats d’una bona infraestructura i d’equipaments, ja que els de Films Barcelona, a Horta, se li havien fet petits Els laboratoris no foren inaugurats fins el 1916, si bé la inscripció legal de la productora data del 1914 Ocupaven els baixos de la galeria i les sales estaven disposades descrivint un cercle, seguint el camí que feia la pellícula des de la seva recepció fins a l’embalatge final…
la Torrassa
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants).
Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc , situat al NW amb qui conforma el districte II de la ciutat, i amb el més nou de la Florida, situat a l’W Al S, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat Els primers anys del s XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina