Resultats de la cerca
Es mostren 1113 resultats
Rata talpera
La rata talpera Arvicola terrestris és una espècie de dimensions i coloració variables, de potes més aviat curtes i cua coberta de pèls curts i fins, que no sobrepassa mai en les formes peninsulars la meitat de la llargada del cap i el cos junts Els ulls són petits i les orelles, curtes, sobresurten poc d’entre el pèl dels voltants Tant els mascles com les femelles tenen un parell de glàndules odoríferes laterals, que són especialment desenvolupades durant l’època de la reproducció Les mesures corporals són les següents 182-219 mm de cap i cos, 104-147 mm de cua, 31,5-39 mm de peu posterior…
Les poblacions de senglar
El senglar és una espècie animal que colonitza tot tipus d’hàbitats, fins i tot aiguamolls mediterranis Aquesta presència en zones d’un alt interès per a la conservació obliga a definir mesures de control i gestió de les poblacions de senglar per a evitar danys a altres espècies de la flora i la fauna d’aquests indrets Cos d’Agents Rurals / Josep Vilar Des de mitjan segle passat el senglar Sus scrofa ha mostrat als Països Catalans com arreu d’Europa una espectacular expansió demogràfica i de l’àrea de distribució, propiciada per la flexibilitat adaptativa d’aquesta espècie Al començament, l…
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…
Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel de Pedrolo i Molina
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor Se l’acostuma a presentar com a escriptor vocacional, un dels més prolífics de la literatura catalana, i se’l considera, fonamentalment, un…
, ,
Septicèmia o xoc sèptic
Patologia humana
Definició És anomenada septicèmia o sèpsia sanguínia una invasió massiva o persistent de bacteris o fongs a la sang Aquest trastorn pot evolucionar amb una síndrome febril i comportar la disseminació dels microorganismes a llocs allunyats del focus originari, o bé es pot complicar amb xoc sèptic El xoc sèptic és un trastorn molt greu que de vegades es manifesta com a complicació d’una septicèmia, o bé a conseqüència de l’entrada massiva a la sang de toxines elaborades per diverses espècies de bacteris es caracteritza per una sobtada disminució de la irrigació sanguínia de teixits vitals, com…
Dolor precordial
Patologia humana
El dolor precordial , és a dir el dolor localitzat al pit, davant el cor, és un símptoma de nombroses alteracions, tant del sistema càrdio-vascular com d’altres òrgans De fet, el dolor precordial més freqüent, anomenat precordàlgia psicògena no sorgeix a conseqüència d’un trastorn càrdio-vascular o d’un altre sistema orgànic, sinó que és degut a una alteració funcional, possiblement originada per un desequilibri neurovegetatiu o psicològic Es tracta d’un dolor lleu o una molèstia poc definible localitzada en general per sota del mugró esquerre, que rarament s’irradia cap a altres regions, i…
Química 2015
Química
Esponges cristallines, una nova eina per a la determinació estructural La difracció de raigs X és l'eina preferida de la majoria de químics sintètics per a deter-minar l'estructura molecular d'un nou compost El problema és, però, que no sempre és fàcil aconseguir que un compost cristallitzi i, en cas que ho faci, que els cristalls que s'obtinguin siguin d'una qualitat suficient per a poder estudiar-los per difracció de raigs X Una àrea de la química en la qual aquestes limitacions són realment un inconvenient important és l'estudi de productes naturals, en què sovint es disposa de mostres…
Trastorn provocat per la calor
Generalment, els mecanismes termoreguladors són capaços d’adaptar l’organisme humà a les temperatures màximes que es produeixen en les nostres latituds, sense ocasionar trastorns Tanmateix, de vegades, es produeixen determinades condicions climàtiques que dificulten l’acció dels mecanismes d’adaptació a la calor Aquestes condicions són principalment la temperatura extremament elevada, sobretot la que s’apropa o supera la de l’organisme humà la humitat ambiental elevada, que redueix l’evaporació de la suor, i l’absència de corrents d’aire, que fa més lent el procés d’evaporació En aquestes…
Trastorn provocat pel fred
La temperatura ambiental no acostuma a ésser excessivament baixa en les nostres latituds, però en determinades circumstàncies es poden produir trastorns generals del funcionament de l’organisme, o trastorns locals en determinades parts del cos Aquests trastorns es presenten especialment en determinades condicions climàtiques, que dificulten l’acció dels mecanismes termoreguladors, com és ara un grau d’humitat elevat, que augmenta la transferència del fred de l’ambient a l’organisme el vent, que facilita la pèrdua de calor de la superfície del cos i els canvis sobtats de…
Balenyà

Aspecte de la plaça d’Espanya dels Hostalets de Balenyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Tona i amb l’enclavament de Torrellebreta del terme de Malla, a l’E amb Seva, el Brull i l’enclavament de Seva, al S amb Centelles, al SW amb el terme vallesà de Castellcir i a l’W amb Collsuspina El terme, que assoleix les màximes altituds a les terres de ponent, al serrat de Castellà 1 017 m, és una plana paleozoica d’uns 500 m d’altitud mitjana, i és drenat pel torrent de la Font, al sector septentrional, i el del Soler, que ressegueix part del límit occidental amb Collsuspina, el qual vessa les seves aigües a la riera de Castellcir, ja…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina