Resultats de la cerca
Es mostren 11540 resultats
catifa floral

Catifa floral al barri del Raval de Blanes (2011)
© Jaume Ferrández
Folklore
Catifa feta amb flors que originàriament s’elaborava durant les processons de Corpus en molts pobles i ciutats de Catalunya.
El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de…
crèdit de participació
Dret civil català
Dret que té el cònjuge que ha obtingut menys guanys durant la vigència del matrimoni regulat pel règim econòmic de participació en els guanys, de percebre la meitat dels beneficis de l’altre cònjuge, que els ha obtingut en més quantitat.
El crèdit de participació en els guanys es pot pagar en diners o mitjançant l’adjudicació dels béns determinats això darrer serà a petició de qualsevol dels cònjuges Encara que el creditor del dret de participació pot exigir immediatament el pagament a partir del moment en què es determinin els guanys obtinguts per cada cònjuge, també és possible ajornar-lo o pagar-lo en terminis en cas que ho demani el deutor, sempre que ho garanteixi suficientment En cas que en el patrimoni del deutor no hi hagi béns suficients per a pagar el crèdit, el creditor, per a assegurar el…
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no…
PAE
Electrònica i informàtica
Mesura percentual de l’eficiència neta d’un amplificador.
Els amplificadors són dispositius actius, és a dir, els cal una alimentació externa per a poder amplificar els senyals L’amplificador usa el corrent continu de l’alimentació per a amplificar el senyal a l’entrada Així doncs, la PAE és una mesura que indica quin percentatge de la potència en contínua, relativa a l’alimentació, s’ha emprat per a amplificar el senyal d’entrada El cas ideal seria aquell en què tota la potència que s’utilitza per a alimentar l’amplificador es convertís en guany a la sortida del dispositiu, però aquesta situació és molt improbable excepte per als…
teoria clàssica de camps
Esquema de la teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que…
empresa
Economia
Unitat economicojurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la producció, per a l’obtenció de béns o de serveis destinats al canvi.
No és, doncs, un conjunt de béns, sinó un centre d’activitat i de decisió de produir La combinació dels factors de la producció és, alhora, tècnica, en el sentit de reunir els elements necessaris capitals, mà d’obra, emplaçament, patents, etc, i comercial, en el sentit de tenir en compte els preus dels elements utilitzats i les diverses magnituds de l’entorn econòmic Aquesta combinació constitueix una entitat, dotada d’una existència jurídica, com en el cas d’una societat, o bé com un agrupament de persones sense vincle d’associació entre elles, com en el cas del…
rellotge de quars

Esquema d’un rellotge de quars analògic, amb el mecanisme de correcció de l’hora embragat (a dalt) i d’un rellotge digital (a baix)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge electrònic que utilitza un oscil·lador de cristall de quars.
El nucli d’un rellotge de quars comercial és un barreta de cristall de quars tallada de manera convenient habitualment en forma de diapasó per tal que, en aplicar-li un corrent altern, vibri amb una freqüència de 32 768 oscillacions per segon 2 1 5 Un circuit integrat és capaç de generar una freqüència similar a fi de provocar l’oscillació de quars i estabilitzar-la amb la freqüència pròpia del cristall a través d’un mecanisme de retroalimentació La freqüència estabilitzada és desmultiplicada pel mateix circuit, el qual, en el cas d’un rellotge analògic, envia un impuls elèctric…
vegetació
Geobotànica
Conjunt de plantes que creixen en una regió o en un indret determinats.
El concepte de vegetació és diferent del de flora, car aquest es refereix exclusivament a la presència de tàxons vegetals Una contrada pot ésser pobra en vegetació i rica en flora, com és el cas de les muntanyes valencianes, i a la inversa, un terreny pot tenir una vegetació ufanosa i ésser pobre florísticament, com és el cas d’una fageda o el de la taigà Les plantes són sotmeses a les influències del medi, dels animals i de les plantes restants La vegetació és doncs determinada per factors ambientals i biòtics Fisiognòmicament hi ha molts tipus de vegetació bosc,…
enllaç de retrodonació
Química
Model teòric per a la interpretació de l’enllaç entre àtoms metàl·lics pesants de transició i molècules neutres, com ara el monòxid de carboni o una olefina.
En el cas d’una unió de tipus sigma σ entre el metall i la molècula, els orbitals n-1 d del metall tenen energies similars a les dels orbitals ns i np de la capa de valència i, per tant, poden participar en la formació d’enllaços Així, l’enllaç resultant pot considerar-se com a suma d’un enllaç sigma σ, originat per donació d’un parell electrònic no compartit del lligand a un orbital d buit i de simetria adient del metall, i d’una cessió de càrrega d’un orbital d ocupat del metall a un orbital antienllaçant π* desocupat del lligand neutre En el cas d’una unió de…
concoide d’una corba respecte a un punt
Matemàtiques
Donada una corba C
i un punt O
del seu pla, lloc geomètric dels punts Q
i Q’
determinats en mesurar, a ambdós costats, una determinada distància b
a partir del punt P
obtingut en tallar la corba C
mitjançant una recta R
que passi per O
.
De la definició resulta palès que la concoide d’una corba té dues branques Si C és una recta, i hom escull un sistema de coordenades polars amb origen al punt O , separat de C per una distància perpendicular a , l’expressió de la concoide de la recta C respecte a O és r= a/cos θ+ b si a < b es determina un llaç en O , si a = b hi ha una cúspide en O i la concoide és la concoide de Nicomedes , i si a > b no hi ha cúspide però hi ha un acnode en O Un altre cas particular s’escau quan C és una circumferència en aquest cas, la concoide de la circumferència C…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina