Resultats de la cerca
Es mostren 1535 resultats
Castell de Llagostera
Art romànic
El lloc de Llagostera ja era conegut el 855 quan s’esmenta un “Sancti Felicis de Locustaria” entre els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa El lloc va registrar també els topònims de “Lagostera” 993, “Lagustaria” 1016 i “Locustaria” 1163 El 914 també es té notícia de la “valle que vocant Locustaria” , la meitat de la qual havia estat comprada per la comtessa Garsendis a “Emo, femina” per 500 sous “cum villas et villariunculis et terminibus suis” , és a dir, amb la Vall d’Aro, Penedes i la mar, a sol ixent Maçanet, Caldes i Aulet, a ponent la mar, Caules i Maçanet, a migdia i Caçà i…
Castell de Vallgornera (Peralada)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la masia de can Modest, la qual conserva molts elements de l’antic castell F Tur És un castell situat en un terreny més aviat planer, al nord-oest de la població de Vilanova de la Muga i a poca distància de Peralada Actualment, les restes força importants de l’antic castell són utilitzades com a casa de pagès, que és anomenada Can Modest o Can Modest de les Torres Mapa 258M781 Situació 31TEG031838 Per anar-hi hom pot agafar un camí a la carretera de Castelló d’Empúries a Peralada, aproximadament 1 km abans d’arribar a la darrera vila, a mà dreta, i just després d’…
Sant Joan del castell de Navata
Art romànic
Situació Aquesta església es troba situada dintre el recinte del castell Mapa 258M781 Situació 31TDG885749 Per anar-hi cal fer el mateix camí que duu al castell Història La capella del castell de Navata era emplaçada a l’angle nord-est del seu recinte fortificat El castell és conegut popularment amb el nom, d’altra banda ben corrent, de “Castell dels Moros” L’any 1251 hi ha una primera notícia coneguda sobre la capella de Sant Joan del castell de Navata El 19 de gener de 1291 el vescomte Dalmau de Rocabertí hi instituí un benefici que dotà amb 50 mitgeres d’ordi, 20 de blat, 15 somades de…
Castell d’Esclanyà (Begur)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre, de cap al segle XII, edifici molt remarcable i ben conservat J Bolòs Torre situada al poble d’Esclanyà, en un petit pujol, al costat de l’església dedicada a sant Esteve Mapa 335M781 Situació 31TEG14733 Seguint la carretera que va de Palafrugell a Begur, en arribar al trencall d’Esclanyà, cal girar a mà esquerra Poc després, en travessar la riera, ja veurem al davant la torre del castell d’aquest veïnat de cases Història El castell d’Esclanyà, tot i que per les seves característiques constructives sabem que ha d’ésser molt més antic, no apareix documentat fins…
Castell de Savallà del Comtat
Art romànic
La primera referència del topònim Savallà és de l’any 1043, quan surt esmentada la serra de Avellano com un dels límits territorials del castell de Conesa, en el document de cessió d’aquest castell que feren els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva muller Elisabet a Bernat Sunifred i la seva esposa Amaltruda La història d’aquest castell es presenta confusa per l’esment en la documentació de diversos indrets de la comarca amb topònims semblants Avella, Avellano, Avellan , la qual cosa fa difícil aclarir a quin castell hom s’està referint en cada cas Per alguns autors, la referència…
Castell de Montllobar (Tremp)
Art romànic
Situació Torre del castell, únic element mínimament ben conservat, envoltat de murs dels quals només resten vestigis ECSA - J Bolòs Del castell de Montllobar, en resta gairebé només una torre que és situada al bell cim d’un turó proper al port de muntanya que permet de travessar la serra de Montllobar, que separa la Conca de Tremp de la conca de la Noguera Ribagorçana Des de la torre, que actua com a sentinella de l’esmentat pas de muntanya, s’albira també tot l’entorn, en especial la banda del Pallars Mapa 32-12289 Situació 31TCG182686 La carretera que va de Tremp a Pont de Montanyana passa…
Castell de Burg (Farrera)
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell de Burg formen una petita mota en el turó que corona el poble ECSA - J Bolòs El castell de Burg era situat sobre el poble actual, al cim d’un petit turonet, que gairebé sembla una mota, i que encara rep el nom de “lo Castell” Mapa 34-9182 Situació 31TCH579075 Des del poble de Burg, cal agafar el camí que passa pel costat dret de l’església i s’enfila per la vora d’unes cases i després fins a la mota natural, on hi ha les restes del castell JBM-JJBR Història La vila de Burg és coneguda des de l’any 1032 Burg, Farrera i Baén foren detinguts al segle XI pels…
Castell de Linyola
Art romànic
La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava uns béns en favor d’un fill d’Arnau…
Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols)
Situació Vista exterior del mur de l’absis A Martí Sant Miquel de Pineda es troba a la vall superior de la riera d’Hostoles, que neix a la serra de Marbolenya, a l’esquerra del riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi, del qual és al cantó nord-oest Mapa 295M781 Situació 31TDG583615 Del quilòmetre 35 de la carretera de Girona a Olot, després d’haver passat Sant Feliu de Pallerols, surt, a mà esquerra, una pista que amb poc més de 400 m hi porta JVV Història El poble de Sant Miquel de Pineda juntament amb la seva església parroquial havien pertangut durant l’…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina