Resultats de la cerca

En tres onades successives, les pressions exercides damunt dels jueus de les terres de parla catalana determinaren conversions massives al catolicisme oficial Per mitjà d’assalts violents als calls, a Catalunya i el País Valencià el 1391, i a Mallorca el 1435 i mitjançant coaccions i prèdiques religioses, el 1413 i el 1414 Així nasqué una capa social peculiar, la dels conversos Anomenats anussim o “malgrat ells” pels qui havien pogut o volgut continuar fidels a la religió d’Israel, veieren com se’ls obrien moltes oportunitats que fins llavors els eren vedades i una ascensió social que, en…

El príncep Dharma, descendent de Buda, es consagrà a la meditació i a l’ascesi Però un dia el cansament vencé Bodhi-Dharma fins a fer-lo caure en un son profund En despertar, s’indignà de la seva feblesa i, en un gest definitiu, s’arrencà les parpelles, que foren acollides per una terra ja xopa de les amar-gues llàgrimes de l’asceta En aquell indret nasqué un arbre de fulles estimulants i molt eficaces contra la fatiga Ho descobrí Shennong, emperador mític de la Xina, quan era al bosc i unes fulles d’aquest arbre li caigueren a l’olla on bullia aigua Fou la primera infusió de te Si mai no…

La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…

L’escriptura de les idees La història de l’escriptura es pot dividir en tres períodes fonamentals, corresponents a tres estadis evolutius diferents l’escriptura de les idees, o sintètica, o ideogràfica l’escriptura de les paraules, o analítica, i l’escriptura alfabètica Una escriptura pertanyent a un d’aquests tres estadis no necessàriament ha d’evolucionar fins al següent només cal pensar en els jeroglífics, que, com es veurà, tot i ser la forma més avançada de les escriptures analítiques, mai no van esdevenir una escriptura alfabètica L’expressió “escriptura de les idees” designa el primer…

Situació i presentació Limita al S amb Tossa de Mar Selva, a l’W amb Llagostera i Caçà de la Selva Gironès, al N amb Cruïlles, a l’E amb Calonge i Castell d’Aro i al SE amb Sant Feliu de Guíxols El Ridaura travessa el territori d’W a E i el parteix en dos sectors Al N, el terreny és accidentat pels vessants muntanyosos de les Gavarres, fins prop del puig d’Arques, on hi ha els pobles de Santa Cristina d’Aro, Bell-lloc i Romanyà de la Selva Al S, el sector és accidentat per la serra de Sant Grau o de les Cadiretes el Montclar, 417 m, on es troba el poble de Solius, i que arriba fins a la mar,…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Susqueda i la Cellera de Ter, a l’E amb els d’Anglès i Brunyola, al S amb els de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i a l’W novament amb els de Sant Hilari i Susqueda S’estén al fons de la vall drenada per la riera d’Osor que desemboca al Ter prop d’Anglès i és voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll, Sant Gregori i pel massís de Solterra i els seus contraforts Un dels arbres característics de les muntanyes selvatanes, especialment a les valls d’Osor i Sant Hilari Sacalm, és el castanyer, de…

Situació i presentació El terme municipal limita al NW amb Olèrdola, al N amb Avinyonet del Penedès i en un punt amb Olesa de Bonesvalls, els tres municipis de l’Alt Penedès, a l’E amb Begues del Baix Llobregat, al S amb Sitges i amb Sant Pere de Ribes i a l’W amb Canyelles El municipi és situat en ple massís de Garraf, el terreny del qual és format per calcàries i dolomies cretàcies Força accidentat, l’altitud mitjana és superior als 250 m i les majors altituds són a la part NE del terme, a la serra de les Conques el puig de la Mola 535 m és partió dels termes d’Olesa de Bonesvalls, d’…

La geografia Cap de comarca, Figueres És constituïda fonamentalment per una plana, però també inclou els vessants de les muntanyes que l’encerclen pel N i l’W La plana de l’Empordà, amb les característiques tanques de xiprers © Fototecacat Pel S i el SW, el límit de la comarca amb el Pla de l’Estany, el Gironès i amb el Baix Empordà és d’ordre purament humà, ja que continuen la mateixa plana Vers l’E s’obre a la mar Mediterrània i forma el golf de Roses La plana és el sector més important de la comarca, tant per l’extensió com pel seu significat econòmic Tectònicament, és una…

Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…

Situació Façana de ponent de l’església, molt transformada J Vigué L’església parroquial de Sant Julià de Vallfogona es troba situada a l’extrem de llevant de la població, sota la carretera moderna de Ripoll a Olot, C-150, pel coll de Cloubet, que és per on cal accedir-hi Mapa 256M781 Situació 31TDG426720 MAB Història Pergamí original de l’acta de consagració Arxiu Mas El lloc de Vallfogona és documentat des de l’any 900 en múltiples documents de vendes i donacions de terres i alous situats a la vall de Vallfogona a favor del monestir de Sant Joan de les Abadeses En ells, Vallfogona apareix…