Resultats de la cerca
Es mostren 1117 resultats
Castell de Castellar del Vallès
Art romànic
Situació El castell de Castellar, conegut també per castell de Clasquerí, pertany al terme municipal de Castellar del Vallès i és situat al sud-oest del nucli de la població, a la riba dreta del riu Ripoll S’alça estratègicament dalt d’un turó i és de grans proporcions i d’aspecte descurat té al davant de la porta principal, a una cinquantena de metres, la capella gòtica de Santa Bàrbara i al sector de tramuntana, un antic i curiós aqüeducte i una casa de pagès on habiten els masovers Mapa L36-15392 Situació 31TDG230066 Per tal d’arribar-hi amb vehicle caldrà que hom se situï a la carretera…
Despoblat i castell de Sarroca o de les Cases Velles (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Tossal del pic de Sarroca, amb abundants vestigis d’aquestes edificacions Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les restes d’aquest despoblat i el castell es troben al cim del tossal del pic de Sarroca, prop d’on passava un antic camí que unia la comarca del Pallars Sobirà amb l’Alt Urgell Mapa 34-11253 Situació 31TCG495866 Per a arribar-hi cal seguir la pista de terra que des de Gerri de la Sal porta fins a Noves de Segre, ja dins de la comarca de l’Alt Urgell A uns 8 km de la sortida de Gerri, la pista passa pel costat mateix dels murs de la masada de…
Pere Alsius i Torrent

Pere Alsius i Torrent
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Excursionisme
Arqueòleg, naturalista i historiador.
Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…
, , ,
Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptora.
La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…
, ,
Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…
, ,
Josep Pin i Soler
Josep Pin i Soler
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família modesta i orfe de pare des de petit, seguí estudis al seminari de Tarragona a quinze anys treballava d’ebenista a Barcelona i, de nou a Tarragona, estudià magisteri A Madrid 1865 estudià filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Aquí, s’involucrà en la revolta estudiantil de la Nit de sant Daniel abril del 1865, i s’hagué d’exiliar i viatjà a Ginebra, París i Brusselles, fins que s’establí a Marsella Es dedicà a activitats tan diverses com a la traducció de novelles al castellà i a l’ensenyament d’aquesta llengua, a l’arquitectura, a la corresponsalia de premsa i a…
,
Agustí
Representació de sant Agustí en una miniatura medieval
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Filosofia
El més important pare de l’Església llatina.
De nom Aureli Agustí, fill de mare cristiana, Mònica, i de pare pagà, de petit no fou batejat i menyspreà el cristianisme fins que, colpit profundament per la lectura de l’ Hortensius de Ciceró quan tenia 18 anys, mentre estudiava a Cartago, inicià una angoixada recerca de la veritat que el dugué a la conversió 386 després d’alguns anys d’adhesió, primer al maniqueisme, i posteriorment, a l’escepticisme La ineliminable convicció que la veritat existeix “sigui ella la que sigui” i que l’home es deu a ella, el sostingué en el seu propòsit, que es veié afavorit pel coneixement dels neoplatònics…
Ibn al-Abbār
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Abī Bakr ibn ‘Abd Allāh al Qudā‘ī, lletrat, historiador i polític.
Vida i obra Un dels autors àrabs més útils per al coneixement de la història d’Al-Andalus Pertanyia a una família d’Onda, de la qual lloà l’origen àrab, veritable o suposat de la tribu de Qudā‘a, d’aquí la seva nisba Passà la seva joventut a València, on el seu pare era el director de la pregària de la mesquita de la Saïdia al-Sayyida Estudià sota la direcció de diversos mestres, dels quals donà la llista en una de les seves obres Mu‘ǧam fī ashāb al-qādī al-imām Abī ‘ Alī al-Sadafī i completà els seus estudis en altres ciutats peninsulars A València, fou alumne d’Abū l-Rabīc ibn Sālim al…
Escola historiogràfica de Le Publicateur
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del segon quart del segle XIX (~1820-50).
Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…
Mare de Déu de Gràcia del Ru (Castilló de Sos)
Art romànic
Situació Façana de migdia on és perfectament visible la interrupció de l’obra inicial, començada pel costat de llevant, la qual fou represa vers ponent de manera molt més austera ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu de Gràcia és als afores del poble del Ru, des d’on s’arriba en uns deu minuts per un corriol ben senyalitzat des del centre de la població JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH924092 Història L’única referència documental d’aquesta església és la de la seva consagració pel bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre l’any 1104 F Llobet i Mas encara pogué veure l’acta de consagració o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina