Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
La península del cap de Creus
La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…
La costa de Sa Tramuntana de Menorca
Mar embravida per la tramuntana, en la costa rocosa de Fornells Xavier Jansà La costa de Sa Tramuntana de Menorca 11, entre els principals espais naturals de Menorca Geològicament i geogràfica, Menorca està clarament diferenciada en dos sectors ben contrastats el migjorn, un altiplà calcari, de materials terciaris i del tot similar a altres comarques baleàriques i Sa Tramuntana, paleozoica i mesozoica, en part silícia, de relleus suaus però ondulats i ben articulats Aquest sector és del tot diferent de la resta de les illes, tant pel seu origen com per la seva geomorfologia Dins d’ell, el…
hoquei sobre gel

Final de la Copa del Rei d’hoquei sobre gel del 2010 entre el FC Barcelona i el CG Puigcerdà
Luz Stella
Hoquei sobre gel
Esport d’hivern practicat entre dos equips de sis jugadors que consisteix a introduir un disc (puck) a la porteria contrària amb l’ajut d’un bastó anomenat estic.
El terreny de joc és una pista de gel rectangular, d’entre 56 i 61 m de llarg i de 26 a 30 m d’ample, amb les cantonades arrodonides Un mur opac d’1,17 a 1,22 m d’alçària tanca el terreny de joc per evitar que el disc surti a fora A sobre, un altre mur transparent permet als espectadors gaudir de l’espectacle amb seguretat En els orígens es practicava sobre superfícies gelades naturals, però totes les competicions modernes d’hoquei sobre gel, esport olímpic des dels Jocs d’Anvers 1920, se celebren en pistes de gel artificial Els jugadors van equipats amb patins especials per a…
El joc, emblema d’una cultura
Fenòmens fonamentalment socials El joc, i sobretot el joc físic, és un enigma que travessa d’amagat el camp científic Com pot ser que un fenomen social tan estès s’hagi estudiat tan poc Tots els autors estan d’acord a reconèixer la presència universal del joc, el seu lloc massiu a totes les societats, l’entusiasme desbocat que suscita tant en els adults com en els infants Tanmateix, el joc no ha estat objecte d’anàlisis científiques serioses És cert que es destaca la manera en què el joc mobilitza les energies i les passions, es descriuen les manifestacions espectaculars però només s’…
Àpats de festa
Representació d’un àpat en una rajola catalana Fototecacom - Museu de Ceràmica Barcelona Entre les accions que constitueixen o caracteritzen la festa, el menjar i el beure en comunitat n’és una de les més popularment destacades Des del pica-pica que inclou la més simple i humil festa d’aniversari d’una persona fins al banquet multitudinari de les celebracions convocades per un govern amb motiu d’una festa nacional La comensalitat és una mena de sagrament popular És la sociabilitat generada en l’esdeveniment de menjar en grup De fet, n’hi ha dues modalitats bàsiques en l’una, un grup o una…
L’arquitectura religiosa gòtica del segle XVI
Art gòtic
Arquitectura “gòtica” en l’època “renaixentista” A Catalunya, com en tantes altres regions o territoris nacionals d’Europa, el segle XVI fou un període de canvis de model artístic, a causa de la irrupció i difusió del nou estil renaixentista nascut a Itàlia Però, malgrat la designació habitual d’“època del Renaixement” i malgrat que en aquell temps la producció artística del país registrà un seguit formidable de transformacions en sentit renaixentista, fou també una etapa fronterera i d’aiguabarreigs, de vacillacions i de contradiccions, de mescles i d’hibridació En qualsevol cas, a l’hora d’…
Del joc a l’esport
Autòcton, popular o tradicional Si es té en compte que la realitat actual dels jocs conté l’herència rebuda del passat, i que, alhora, és el resultat de les transformacions que aquestes activitats han experimentat al llarg del temps, per a entendre les actuals formes que adopta la cultura lúdica caldrà partir de tres consideracions preliminars La primera és que des dels orígens de l’ésser humà, tota societat ha estat generadora de diferents maneres de divertir-se, és a dir, d’un repertori molt variat de situacions lúdiques La segona fa referència al fet que qualsevol joc acollit per un grup…
natació

El Club Natació Sabadell, pioner de la natació catalana, construí la primera piscina de 25 m de l’Estat espanyol (1918)
CN SABADELL
Natació
Esport aquàtic consistent a recórrer una distància determinada a l’aigua sense tocar el fons per mitjà de moviments repetits de braços i cames en el mínim temps possible.
Basat en el domini de la facultat innata de nedar, s’utilitzen diferents estils en la seva pràctica Normalment es desenvolupa en una piscina La natació en aigües obertes té lloc fora de la piscina i consisteix en la disputa de proves de llarga distància, habitualment quilomètriques Altres modalitats esportives associades a la natació són els salts, el waterpolo i la natació sincronitzada Els britànics es posaren a practicar la natació a mitjan segle XIX en rius, llacs i ports marítims L’esport, en general, era una activitat emergent a tot el món civilitzat Per aquest motiu, la inclusió de la…
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…
Comunicació i cultura
El context Cartell de promoció de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, 1997 Image El període històric comprès entre el 1980 i el 1997 es caracteritza per una acumulació exponencial de canvis en el camp de la comunicació i la cultura, que afectaren de manera àmplia i general totes les àrees de l’espai del català Els principals factors de canvi foren d’ordre tecnològic, econòmic i polític A partir del reconeixement constitucional de les llibertats bàsiques d’expressió i d’informació a l’Estat espanyol, i ja des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina