Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
música de Poitiers
Música
Música desenvolupada a Poitiers (França).
Coneguda durant l’època romana pel nom de Limonum, Poitiers conserva d’aquell període nombroses ruïnes de teatres i arenes Amb el cristianisme, la ciutat fou un dels principals centres religiosos de França, amb importants esglésies i monestirs Tota la regió es veié afectada per les guerres de religió i a Poitiers resten testimonis històrics tant del calvinisme com de la Contrareforma Ja des del segle XV s’hi celebraren representacions de drames religiosos, els misteris, que amb el temps perderen el seu caràcter sacre i esdevingueren una manifestació teatral de caràcter popular El 1735 s’hi…
Francesc de Paula Vallet i Arnau
Cristianisme
Sacerdot.
Rebé la primera educació religiosa als collegis dels germans de les Escoles Cristianes i dels jesuïtes, cursà la carrera d’enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona Gairebé acabada la carrera d’enginyer, recobrà la fe catòlica i ingressà a la Companyia de Jesús 1907 Ordenat de sacerdot 1920, inicià la seva activitat apostòlica adreçant-se a auditoris masculins, els quals atragué a cases d’exercicis El 1921 fundà l’Obra dels Exercicis Parroquials, que tenia la finalitat de recristianitzar la societat per mitjà dels exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola en aquests es…
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika…
Sílvia Gubern i Garriga-Nogués

Sílvia Gubern
Pintura
Pintora.
Jove promesa de la nova pintura catalana a mitjan dècada de 1960, pionera en l’experimentació amb nous materials i pràctiques efímeres de l’art conceptual, és una artista radical i lliure, una investigadora que entén l’art com a camí de coneixement, espiritualitat i guariment Orientada des de jove a l’estudi de les antigues tradicions hermètiques, l’alquímia i la filosofia perenne, cultiva, com a font de creació, la pràctica del dibuix automàtic i la paraula canalitzada La relació amb la natura, la música, la dansa i les classes de pintura de Núria Llimona foren el paisatge de la seva…
Bartomeu Fiol i Móra
Literatura catalana
Poeta, crític i articulista.
Es llicencià en ciències polítiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic com a empresari hoteler La seva trajectòria poètica començà amb diverses edicions privades de petits reculls i poemes solts, totes publicades entre el 1955 i el 1959 L’últim , 1955 Inicià formalment la carrera poètica amb la publicació del recull Calaloscans 1966 Amb els anys seguiren Camp rodó 1973, premi Joan Alcover, Contribució de bàrbars 1980, Els capells de ferro a Son Cabaspre 1983, Calaportal de Cavorques 1985,…
,
procés de Bolonya
Educació
Nom amb què és conegut el conjunt de reformes en el sistema universitari europeu i la seva aplicació, que culminà en la implantació d’un Espai Europeu per a l’Educació Superior (2010).
Tingué com a punt de partida la Declaració de Bolonya , formulada pels ministres europeus d’Educació reunits a aquesta ciutat el 19 de juny de 1999, en la qual s’expliciten les directrius en l’ensenyament superior europeu amb el propòsit genèric d’enfortir la competitivitat de l’alumnat i de convertir Europa en una referència mundial dels estudis superiors Aquestes directrius es concreten en l’adopció d’un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable la implantació generalitzada del sistema de dos cicles, grau i postgrau, el primer dels quals ha de ser indispensable per a l’…
música de Dinamarca
Música
Música desenvolupada a Dinamarca.
Les primeres restes d’una pràctica musical danesa són els lur , uns grans corns de bronze amb forma de essa, difosos entre els pobles nòrdics a partir del segle XII aC Però no és fins a l’aparició dels primers documents, als segles XI-XII dC, que és possible reconstruir la història de la música danesa Música culta Música sacra Tot i que s’han trobat alguns cants dedicats a la Mare de Déu provinents de l’Edat Mitjana, no es disposa de documentació important fins al segle XVI La Reforma introduí el coral luterà, que durant un llarg període convisqué al costat dels cants catòlics D’aquesta època…
Renau, Miravitlles i Ors: tres propagandistes
La Guerra Civil Espanyola fou rellevant internacionalment molt més per raons simbòliques que no pas estratègiques era una contesa entre dreta i esquerra, en un país situat a l’Europa occidental, just al moment en el qual la Unió Soviètica sortia del seu aïllament i el predomini anglofrancès posterior a la Gran Guerra era desafiat pel Japó, Itàlia i Alemanya Així, tot el debat polític era fàcilment traslladat al terreny dels valors d’alta cultura la propaganda dels dos bàndols enfrontats es discutia en termes de la defensa de la cultura, fos de l’humanisme davant la brutalitat feixista o de la…
Bibliografia del disseny industrial
Obres generals Bohigas, O Proceso y erótica del diseño , Barcelona, 1972 Campi Valls, I Iniciació a la història del disseny industrial , Barcelona, 1987 Capella, J Larrea, Q Nuevo diseño español , Barcelona, 1991 Carol, M Diseño Barcelona , Barcelona, 1987 Carol, M Cien años de diseño industrial en Cataluña , Barcelona, 1989 Cau monogràfic de disseny industrial, Barcelona, setembre del 1970 Cirici, A «L’art de la saviesa», Ariel , núm2, Barcelona, juny del 1946 Cirici, A «Una art nova el disseny», Quart Creixent , Barcelona, juliol del 1957 Cirici, A «La estética de lo útil», Revista ,…
Unió Socialista del Bages
Partit polític
Organització constituïda el 1974 en convertir-se en partit el Grup de Promoció Política (plataforma unitària d’esquerra catalanista no comunista creada al setembre de 1970 i liderada per Josep Camprubí).
Es desféu el 1976, quan els seus membres formaren els cercles locals de Convergència Socialista de Catalunya i del Partit Socialista d’Alliberament Nacional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina