Resultats de la cerca

Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’…

És mencionada per primera vegada juntament amb Sant Grau de Talltorta en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, que pretesament fou redactat el 819 però que en realitat és de mitjan segle XI L’església de Sant Climent del Soler apareix també l’any 1261, en què es consigna el mas de Sant Climent Tingué consideració de parròquia des de molt antic, ja que en la visita arquebisbal de 1312-14 figura com a única parroquial del terme de Talltorta Segons J Martí Sanjaume, al principi de segle es coneixien les ruïnes d’aquesta església que feien encara…

Al cim del Montpetít, al nord-est de Sant Martí de Toralles, hi ha les ruïnes d’una construcció Francesc Monsalvatje esmentava que hi havia les restes d’un antic edifici, del qual encara es conservava la cisterna Segons aquest autor, d’acord amb la tradició popular, era un convent de monges ell, però, creia que era un petit castell que depenia dels comtes de Besalú i que hom pot identificar amb el Castellar de la Muntanya Pere Català i Roca, en canvi, més aviat l’identifica amb el castell de Toralles, documentat al segle XI “ castrum de Toraies ”, en un plet que hi hagué contra…

L’actual capella de Sant Esteve o de la Fosca, en ruïnes, es troba a poques passes i al nord-est de les restes del castell de Sant Esteve de Mar, al promontori, sobre el mar, que limita la cala de la Fosca pel costat de tramuntana Fou construïda al segle XIX data 1829 gravada a la porta depengué de la parròquia de Vila-romà El “ castrum de Sancto Stephano de Marí ” fou comprat pel rei Pere II el Gran l’any 1277 per fundar al seu terme la vila de Palamós, segons l’acta de poblament del 3 de desembre de 1279 “ villa nostra de Palamors que est in termino Castri de sancto Stephano”…

La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “ subappendicio ” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló Un camí hi porta des de la carretera de…

A les ruïnes del castell de la Granada, del qual queda molt poca cosa, es veu una portalada de mig punt adovellada, mutilada i aparedada que podria ser la resta de l’esmentada església, ja que segurament l’església formava part del cos del castell L’actual església parroquial sota la mateixa advocació és obra del segle XVI i es troba un xic apartada del nucli del castell Des de l’any 992 consta una església dedicada a Sant Cristòfol dins el terme del castell d’Olèrdola Una altra referència primerenca de Sant Cristòfol la proporciona el testament sacramental de Guillem Bonfill del…

El poble de Ferran és situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida o de Montoliu El lloc de Ferran fou a l’edat mitjana una petita quadra del terme del castell de Tamarit, que possiblement disposà d’una torre o estructura defensiva Tanmateix sembla que el seu origen és tardà, a tot estirar del segle XIII Segons el fogatjament de 1365-70, consta que Romeu de Montoliu era senyor de Ferran i la seva població no sobrepassava els 4 focs Segons A Virgili, cap el 1430 Joan de Boixadors empenyorà els castells de les quadres de Virgili i…

Situació Un dels muntants o arrencada de l’arc d’aquest desaparegut pont, ensorrat fa pocs anys ECSA - J Bolòs El pont d’Isavarre és situat a la part baixa del poble, a ponent, sobre el riu Noguera Pallaresa, en el camí que portava cap a Sorpe Actualment és en ruïnes Mapa 33-9181 Situació 31TCH443238 Molt poc abans del revolt que hi ha a la carretera, quan passa per sota la població d’Isavarre, surt un camí a mà esquerra que passa pel costat dels horts, i mena fins a les restes del pont Pont D’aquest pont, que devia ésser força llarg, actualment només es conserva part dels dos…

El lloc de Terraza apareix esmentat l’any 1175, com a terme del castell de Galliners La seva església és documentada l’any 1314, en què s’inclou en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades, l’any 1314, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona Vers l’any 1526 n’era rector Esteve Guillem Posteriorment, el poble de Terrassa degué decaure, car ja no consta com a parròquia independent en la minuciosa relació feta pel visitador del bisbe d’Urgell l’any 1758 En la relació de les parròquies del bisbat del 1904 consten “les cases de Terrassa” com a annexes de la…

Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades 1409, beneïdes pel papa Benet XIII, i la convertí en la seva residència d’estiu Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars 1422 Antoni Gaudí  en convertí les ruïnes en una residència privada 1900-09, que no conserva gairebé cap rastre de l’obra antiga Tanmateix, Gaudí hi introduí alguns elements del gòtic inspirats en l’original i restaurà les restes…