Resultats de la cerca
Es mostren 7879 resultats
verat volador

Verat volador
hullothere (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 40 cm de llargària, de cos allargat, aletes pectorals molt grosses i en forma de ventall, de manera que la punta ateny el peduncle caudal, i ventrals també grosses, però menys, i en posició abdominal, aleta caudal amb lòbul inferior més llarg que el superior, cap petit, amb ulls grossos, dors blau i ventre i costats argentats.
És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans
ximpanzé

Ximpanzé
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids, una mica més alt que l’orangutan (els mascles poden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l’orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força grosses.
El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir l’animal És de costums arborícoles, intermedis entre l’orangutan i el gorilla Habita a l’Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius defuig les zones sense arbres No sap nedar Es nodreix de vegetals fruita, fulles, arrels, etc i ocasionalment de carn Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que…
verat

Verat comú
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids, de cos fusiforme, amb l’aleta caudal molt escotada, el peduncle caudal molt estret, premaxil·lar soldat al maxil·lar (juntament amb la mandíbula inferior constitueix un musell agut), òrbita ocular envoltada pel darrere per una anella completa d’ossos independents, dents petites i dues aletes dorsals (la segona dorsal i l’anal seguides de 5-6 pínnules).
Inclou dues espècies S scombrus , el verat comú , i S colias japonicus , el verat d’ull gros , peixos pelàgics, d’alta mar i d’una gran importància econòmica, car formen en primavera grans bancs que s’apropen a les costes i són activament capturats per la seva carn, molt saborosa i alimentosa, puix que és un peix blau molt ric en greixos S'alimenten de crustacis planctònics i de pteròpodes Verat d’ull gros Lanzardo2 CC0 Molt comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, ambdues espècies són venudes als mercats indistintament, bé que el verat d’ull gros té els ulls molt més grossos, és de mida…
ascocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels ascomicets, constituït per un estroma d’origen gametofític, en el qual es troba l’aparell ascogen, productor dels ascs, que poden restar tancats en un cos esfèric ( clistoteci
), o en cambres incloses en l’estroma ( ascostroma
) i, més generalment, en cossos esfèrics oberts per un porus ( periteci
), o cobrint la superfície d’un disc o copa ( apoteci
), en general juntament amb hifes del gametòfit, protectores, les paràfisis.
otòlit
Anatomia animal
Concreció calcària que en nombre variable es troba en els estatocists o bé en l’utricle i el sàcul de l’orella interna dels vertebrats i que, quan canvia de posició a causa de l’arribada d’ones sonores o bé a causa del moviment de la part del cos on són aquests òrgans, sensibilitza determinades cèl·lules sensorials, que transmeten una informació auditiva o de posició als centres nerviosos.
A la descoberta de l’Univers
Una mirada de conjunt La nostra Terra és un cos minúscul perdut en la immensitat còsmica, des d’on els éssers humans contemplem l’univers que ens envolta Però és un punt d’observació que, certament, ens permet una visió molt parcial i inadequada d’aquest univers que és al nostre voltant Un observador terrestre aconsegueix copsar amb la mirada una part infinitesimal de tot el conjunt, i la imatge que n’obté és falsejada per la perspectiva i per la illusió que tots els cossos que veu estan disposats sobre una superfície esfèrica la volta celeste d’un radi que ens sembla inabastable, encara que…
Els hàbitats i les comunitats íctiques dels Països Catalans
Els hàbitats Els peixos ocupen una gran varietat d’hàbitats, i les seves adaptacions, com també les respostes a les característiques de l’ambient i les relacions entre ells o bé amb altres organismes, són tan vastes i complexes com desconegudes En el millor dels casos només es coneixen, amb un cert detall, les espècies que tenen un cert interès comercial o esportiu Les zones baixes dels nostres rius són les àrees que pateixen d’una manera més acusada els efectes dels canvis climàtics, de manera que s’hi fa més palesa l’alternança de períodes de secada estiu i de riuada tardor La fotografia,…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…
Els teixits de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Teixit núm 353 Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm 353 F Tur El Museu de Sant Joan de les Abadesses conserva, inventariat amb el núm 353, un teixit que fou descobert a la tomba de l’abat Ramon de Cornellà Aquest teixit, al moment en què fou descobert hom no sabia a què corresponia L’any 1975 el taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona dugué a terme la seva restauració, en el transcurs de la qual hom pogué identificar aquest teixit amb una estola els tres fragments de què constava el teixit esmentat foren muntats damunt un…
La nutrició
L’aparell digestiu Els òrgans que integren l’aparell digestiu tenen la funció de descompondre i transformar els aliments en substàncies simples que passen a la sang, i que són utilitzades per les cèllules per a la producció d’energia o com a compostos necessaris per a la vida, en la formació de noves cèllules o el seu creixement L’estructura de l’aparell digestiu L’aparell digestiu és constituït per una mena de tub, anomenat tub digestiu, i per uns quants òrgans associats Els aliments hi passen des de la boca fins a l’orifici anal, que n’expulsa els residus Si recorreguéssim el trajecte que…