Resultats de la cerca

Per a examinar quina va ésser la influència de la política en les nomenclatures urbanes entre el 1860 i el 1900, han estat utilitzats reculls de toponímia, de noms de vies urbanes, la Geografia General de Catalunya , de Carreras i Candi, i alguns Padrons d’habitants, entre altra bibliografia impresa Algun d’aquests documents tira enrere fins el 1813, i alguns altres, endavant fins el 1910 Aquests anys són els dels documents i no sempre els de l’atribució municipal La diversitat d’anys no afecta negativament el resultat de l’examen Entre els noms de personatges, el de Colom fou un dels més…

El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…

1833-1841 Els vapors catalans La futura societat Navegació i Indústria s’inicià el 1833 amb el nom de Vapors Catalans Altres la denominen Societat Catalana de Vapors o Catalana de Vapors Espanyols Es tractava d’una companyia de navegació i el seu principal actiu era un vaixell de vapor anomenat Balear, que començà –lògicament– seguint una línia regular de passatgers entre Barcelona, Ciutat de Palma i Maó Feia el viatge sis vegades al mes La línia s’inaugurà el 2 de març de 1833 Dos mesos després, fou suprimida l’escala de Maó i el vaixell afegirà aviat la ciutat de Marsella als seus viatges…

Examinades les característiques essencials del sistema antic, serà bo de confrontar-les amb les del feudal així, alhora que es defineix aquest sistema, s’intentarà desvetllar els mecanismes que van conduir de l’un a l’altre En el sistema antic predomina, com hem vist, l’impost, que és una fórmula pública de drenatge d’excedents dels homes lliures no exempts cap a una classe dirigent que controla l’aparell de l’Estat L’impost és, per naturalesa, una càrrega homogènia o equiparable una mateixa base impositiva per als integrants del collectiu al qual s’aplica En el sistema feudal, en canvi,…

Situació i presentació El terme municipal de la Galera, d’una extensió de 27,47 km 2 , és situat al pla de la Galera, ampla depressió que s’estén entre la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit i la petita alineació de la serra de Godall Limita a tramuntana amb el terme de Santa Bàrbara pel barranc de les Coves, a ponent, pel camí de Mitan Plana, amb les terres de Mas de Barberans, al sud, amb el municipi d’Ulldecona pel camí del Ròssec, i amb el terme de Godall, seguint un bon tros el curs de la rambla de la Galera, i a llevant termeneja amb Masdenverge Antigament, havien format part…

Situació Església bastida sobre els antics murs de Sant Feliu d’Arraona J M Masagué L’ermita de Sant Nicolau és situada a l’est de la ciutat de Sabadell, “enllà l’aigua”, segons el dir dels sabadellencs, ja que així són anomenades les terres del propi terme que hi ha al marge esquerre del riu Ripoll Es dreça en el pla carener de la serra de Sant Iscle, al sud del santuari de la Salut i del cementiri municipal, prop del marge escarpat del riu És la primitiva església parroquial de Sabadell, anomenada aleshores Sant Feliu d’Arraona Actualment forma part del patrimoni municipal Mapa 36-15392…

Vista aèria del nucli primitiu de la vila de Sabadell centrat per l’església de Sant Feliu o antiga pabordia de Sant Salvador TAVISA-J Todó Els ibers van poblar diversos llocs dels terrenys que avui formen el terme municipal de Sabadell Entre ells, la serra de la Salut , anomenada així pel santuari marià que hi va ser edificat Allí va néixer Arragona avui Arraona, poblat que seria progenitor de Sabadell El riu Ripoll separa la serra de la Salut del pla on és situada la ciutat aquesta separació és marcada físicament per un ample i profund esvoranc Els romans també es van enamorar de la serra…

Una de les qüestions que menys ha preocupat la historiografía espanyola ha estat el paper representat per les elits rurals en la implantació de l’Estat liberal D’aquí que la bibliografía sobre el poder local a la primera meitat del segle XIX sigui pràcticament inexistent El mateix es podria dir referent a Mallorca, on només hi ha estudis seriosos sobre les elits d’àmbit regional De tota manera, els estudis són més abundants pel que fa a la formació i la consolidació de l’Estat liberal en un àmbit més general Sobre això, interessa destacar el fet que l’Estat, com a institució en si mateix, va…

Origen i evolució L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226 La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu Mare de Déu del Carme A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des…

El seu origen i l’any del seu naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la corresponent documentació De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per compte de la firma Centurione a Gènova per aquest temps navegà cap al nord fins a Islàndia,…