Resultats de la cerca
Es mostren 4460 resultats
lluita de classes
Sociologia
Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
Concepte fonamental en el marxisme —bé que no exclusiu d’ell—, la lluita de classes explica, segons Marx i Engels, la mateixa història de les societats que han existit fins ara, i s’ha donat d’una manera oberta o més o menys encoberta entre ciutadans lliures i esclaus, entre patricis i la plebs, entre senyors feudals i serfs de la gleva, entre mestres de corporacions i oficials, entre el capital i el proletariat Aquesta lluita, tanmateix, és prevista com a superada en el cas que arribi la realització històrica del comunisme societat sense classes, sense que això comporti la desaparició del…
teatre de l’absurd
Teatre
Moviment teatral de límits més aviat confusos, els orígens del qual cal cercar potser en l’experiència kafkiana i en certs aspectes del superrealisme i de l’existencialisme.
Bé que donat a conèixer a França — La cantatrice chauve 1950 i Les chaises 1956 de Ionesco, L’invasion 1950 d’Adamov, En attendant Godot 1953 de Beckett, etc— enclou autors molt diversos i que mai no han estat considerats com formant escola, però que són identificables en el propòsit de destruir les convencions de la tècnica escènica i per mostrar sovint la lluita inútil de l’home en intentar de comprendre la irracionalitat d’allò que el volta Aconseguí la màxima influència al final dels anys cinquanta, amb l’aparició de les primeres obres de Harold Pinter, d’Edward Albee, etc,…
Districte Cinquè
Raval
Nom amb què és conegut el Raval, un dels sectors de l’antic recinte emmurallat de Barcelona que constituí un dels dotze districtes administratius de la ciutat (1945-84).
Comprèn el Barri Xinès i es distingeix per les altes densitats d’ocupació del sòl 503 h/ha el 1985 i dels habitatges 2,9 h per habitatge sense rellogats Situat a l’antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Parallel i el passeig de Colom forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets les cases la majoria dels s XVIII i XIX tenen un equipament deficient La densificació es produí des del principi del segle i arribà al màxim el 1930 1 023,6 h/ha Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys trenta El pla Macià denuncià la situació…
Ricardo Saprissa Aymá
Futbol
Futbolista, tennista i jugador d’hoquei sobre herba.
Fill de pares catalans, jugà a futbol amb el CD Marathón i en tennis es proclamà campió centreamericà El 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar i jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1923-32 Lateral dret mai va patir cap expulsió ni amonestació Quan marxà Zamora, esdevingué capità de l’equip Guanyà una Copa 1929 i un Campionat de Catalunya 1929 En honor seu es creà la Penya Saprissa, que fou un autèntic planter de jugadors de l’Espanyol A l’agost del 1932 fou nomenat president d’honor del club blanc-i-blau Debutà amb la selecció catalana a París 1925 i hi jugà diverses…
cirera

Cireres
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels regadius antics…
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la condició que…
Santa Maria de Vilada
Art romànic
L’església de Santa Maria de Vilada, avui perduda, era situada dins la parròquia de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga i dins el terme del castell de Roset No devia passar mai d’una simple capella o oratori particular i possiblement fou abandonada abans de l’època romànica La primera i única notícia de l’església és molt antiga l’any 903 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell la consagrava en honor de Santa Maria, al lloc anomenat Villa Hichilani, al territori de Berga i dependent de la parròquia de Sant Joan de Vilada La nova església consagrada fou construïda per Egared, i fou ell mateix…
Eduardo De Filippo
Teatre
Dramaturg, actor i director teatral italià.
Fill de Luisa De Filippo i d’Eduardo Scarpetta, un dels actors italians més cèlebres del seu temps Al llarg de la seva vida treballà com a actor, primer en la companyia familiar De Filippo i posteriorment en companyies pròpies que tingueren gran èxit de públic a Itàlia Entre la seva extensa producció dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cupiello 1931, Questi fantasmi 1946, La grande magia 1948, La paura numero uno 1951, Mia famiglia 1953, Bene mio, core mio 1956, Sabato, domenica e lunedì 1959, L’arte della commedia 1964, Il contratto 1967, Il monumento 1970 o Gli esami non finiscono…
Sant Tiberi o Sant Macari del Pla (Rubió)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Sempre fou una petita capella rural d’un sector del terme i no sembla que mai hagués arribat a tenir la consideració de sufragània El castell de Rubió es documenta a partir de l’any 1069, que Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona uns béns situats a Sant Pere de Vim, els quals afrontaven amb el castell de Rubió L’església es documenta l’any 1198, data en què Pere Bertran de Rubió i la seva muller Arsen dotaren l’església de Sant Pere d’Ardesa, en…
Santa Càndida (Orpí)
Art romànic
No es coneixen notícies sobre aquesta església anteriors al segle XIV Tot i aquesta manca de dades documentals, les darreres excavacions efectuades per la Diputació de Barcelona han demostrat que l’actual edifici gòtic té uns precedents romànics El començament de la construcció del temple va tenir lloc durant el segle XIII, potser al final de la centúria, segons un projecte romànic, ja que s’han descobert la fonamentació de l’absis romànic i altres estructures del moment Aquest edifici inicial mai no es va acabar, i sobre els seus fonaments al començament del segle XIV es va…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina