Resultats de la cerca
Es mostren 2862 resultats
Torre de Can Planes de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Una de les torres més representatives de les moltes que poblen el massís de Garraf ECSA - J Bolòs Torre situada al costat de Can Planes, en un dels extrems de l’altiplà de Campdàsens Davant seu hi ha una àmplia clariana de camps Mapa 36-17448 Situació 31TDF058697 Des del llogaret de Campdàsens, hem de seguir el camí cap a Can Lluçà, i, cap a l’esquerra, fent una gran volta, arribarem a Can Planes El camí, actualment, en algun lloc, no és pas transitable amb automòbil JBM Història Aquesta torre hauria format part del sistema defensiu de la quadra de Campdàsens, sense que, per ara, com…
Santa Justa d’Aulet (Sopeira)
Art romànic
Situació Ermita d’història desconeguda situada a migdia del Tossal Sobirà ECSA - MÀ Font L’ermita de Santa Justa és situada a la dreta del torrent d’Aulet, a migdia del Tossal Sobirà Des d’aquest punt hi ha una bona vista del pantà d’Escales Mapa 32-10213 Situació 31TCG138899 Des de la carretera N-230 a l’altura de l’embassament d’Escales, entre Sopeira i el Pont de Suert, en el punt quilomètric 113, surt una pista de terra que en 5 minuts mena fins a l’ermita de Santa Justa Església L’església de Santa Justa és un edifici d’una sola nau amb absis obert al sud-est A l’exterior, la unió de l’…
Sant Iscle de Miraver (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Vista exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Situació Dins el municipi de Pinell, i en un dels punts més alts del terme parroquial de Miraver, hi ha l’església de Sant Iscle, molt a prop de la masia, avui mig abandonada, la qual porta el mateix nom Mapa 329M781 Situació 31TCG707475 És a 9,400 km de Solsona, per la carretera que va a Sant Climenç Als 9 km hi ha un trencall a mà esquerra, el qual amb 400 m duu a Sant Iscle Història No coneixem cap document que faci referència a aquesta església, de propietat privada i de fàcil visita, car la porta és oberta S’hi celebra culte per la…
Torre de Cabrils (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
Situació Torre de guaita de planta rectangular adossada a l’església de Cabrils i coronada amb merlets i un campanar de cadireta afegits modernament ECSA - J Bolòs Al lloc de Cabrils, al costat d’una capella dedicada a sant Gabriel, hi ha una petita torre de guaita Fou construïda en un esperó sobre la Vall del Feu Es podia relacionar visualment amb el poble de Talau i amb la torre de Goà Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 13” N - Long 2° 14’ 40” E A poc més d’1 km d’Oleta, en direcció a la Cerdanya, surt de la N-116 a mà dreta una carretera estreta els primers metres no són asfaltats que…
Gabriel Palau
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta i sociòleg.
Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…
Unión Católica
Partit polític
Plataforma política espanyola, integrada per catòlics i liderada per Alejandro Pidal y Mon (director de La España Católica) que actuà entre el 1881 i el 1884, any en què es dissolgué, per integrar-se al Partit Conservador.
Oposada a la línia integrista del carlisme dirigit per Cándido Nocedal, seguia els passos de l’intervencionisme dels catòlics dins la Tercera República francesa, que inspirava monsenyor Freppel Sorgí a Madrid al gener del 1881, com a reacció a la inoperància del carlisme , que el 1879 havia decidit la no collaboració amb l’estat liberal i el retraïment Tant per l’orientació com per les persones inicialment implicades, pot ser considerada continuadora de l’Asociación de Católicos 1868 El 1884 Pidal s’integrà en el govern conservador de Cánovas, tot coincidint amb l’encíclica Inmortale Dei de…
escola de traductors de Toledo
Nom donat als grups d’intel·lectuals que treballaren a Toledo a l’època del seu segon arquebisbe Raymundo d’Agen (1126-52), i després, sota el mecenatge d’Alfons el Savi (1284).
Cal notar, però, que hom no hauria de parlar d’una escola de Toledo pròpiament dita, perquè aquesta activitat traductora no sols fou general a tota la península Ibèrica consta, a més a més, l’existència de traductors a Barcelona, a la vall de l’Ebre, a Lleó, a Sevilla, a Múrcia, a Burgos, etc, sinó que també es desenvolupà al Llenguadoc, al Rosselló i a Provença i, bé que en menor grau, també a Itàlia Les diverses escoles de traductors, doncs, gràcies a les quals la ciència oriental —és a dir, l’àrab, amb tots els elements que havia incorporat de la tradició grega, hellenística, siríaca,…
Unifred I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~920-~950), dit també Bernat, fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça.
Associat al govern en vida del seu pare, dirigí abans del 916 la reconquesta de les terres centrals de Ribagorça, envaïdes pels sarraïns de Muḥammad al-Tawīl el 908 Es casà, també abans del 916, amb Toda d’Aragó, matrimoni que li facilità l’expansió per terres de Sobrarb, d’on expulsà els sarraïns i repoblà A la mort de Ramon II, vers el 920, heretà conjuntament amb el seu germà Miró I el comtat de Ribagorça, mentre que els altres germans, Isarn I i Llop I, el Pallars Segons l’historiador àrab al-'Udrī, oferí asil a un fill del rei de Lleida Llop ibn Muḥammad, però el 929 li donà mort i s’…
Vilatge de Moradilla (Lleida)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquest antic vilatge són al tossal de Moradilla 243 m d’altitud, situat a llevant de la ciutat de Lleida, tot dominant la carretera N-II des del sud Prop del tossal, vers el SW hi ha el petit poble de Moradilla Mapa 32-15 388 Situació 31TCG094104 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II, i un cop fets uns 6 km ja veurem a mà dreta de la carretera el tossal de Moradilla Història L’origen islàmic d’aquest hàbitat medieval a la zona sembla que ho corroboraria el topònim Moradilla, que segons R Pita deriva del primitiu nom d’Almenarilla Tot i això, el…
Torre de Madaloc (Portvendres)
Art romànic
Situació Fortificació del final del segle XIII situada en un alterós puig que domina la costa ECSA - Jamin La torre de Madaloc és edificada al cim d’un puig 656 m d’altitud, al límit sud-oest del territori de Portvendres, en un magnífic mirador damunt la costa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 33,6” N - Long 3° 4’ 32,4” E Hom hi arriba, partint de Portvendres, per la carretera D-86 i, a partir del coll de Molló, per la carretera anomenada “Circuit des Crêtes” PP Història El topònim del lloc figura esmentat el 981 com a pogium Madalanco puig de Madaloc, per bé que la primera menció trobada d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina