Resultats de la cerca

Originàriament aquest terme designava els agrupaments existents entre els pobles celtes, especialment a Irlanda i a Escòcia on ha tingut un paper destacat al llarg de la història, i era definit com a grup de parentiu dels descendents per línia paterna d’un progenitor comú, de qui prenien el nom, i que generalment reconeixien l’autoritat d’un cap hereditari Les troballes de l’etnografia ampliaren el concepte originari, i a la segona meitat del s XIX el terme clan s’estengué per a designar grups definits per característiques molt diverses que poc sovint es manifestaven totes conjuntament la…

Situació Vista de les restes d’aquesta església, en l’actualitat en ruïnes F Baltà L’ermita és situada al vessant dret del torrent de Sant Martí, sota el punt més alt de la serra de l’Aragall 545 m Mapa 36-16420 Situació 31TDF095874 Per arribar-hi cal anar, des de Corbera de Dalt, a la urbanització propera de Bon Repòs Un cop allí, cal seguir el carrer de la Planeta fins al final, lloc on s’agafa un camí molt embrossat en direcció nord-oest que al cap de poc es creua amb un antic camí carreter, que s’ha de prendre a la dreta, en direcció al collet de Corbera Al cap de poc es veuen, força més…

El poble de Vespella s’alça sobre un turó a la riba esquerra del riu Gaià Les cases es disposen a l’entorn de les restes del castell i de l’església parroquial de Sant Miquel Històricament, el lloc de Vespella formava una quadra amb una fortificació, que és anomenada castell en la documentació Els seus orígens s’han de cercaren una data anterior al 1167, any en què Bernat de Viver i la seva esposa Ermessenda, amb el consentiment de Guillem de Claramunt, feren donació al matrimoni format per Ponç de Far i Brunlssenda del castell de Vespella i del lloc de Monnars amb la finalitat d…

L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms pre-romans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trasoari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in vaselica Sancti Juliani qui…

Els orígens de les actuals drassanes es remunten al segle XIII, quan el rei Pere II el Gran les féu construir extramurs, al final de la Rambla Anteriorment n’hi havia unes altres prop del castell del Regomir, però a partir del 1255 foren gairebé inutilitzades Així doncs, amb l’ajuda de la ciutat i la collaboració de la Generalitat el rei Pere II ordenà la construcció d’un edifici de cos rectangular tancat per totes les cares menys per la que donava al mar El 1322, que regnava Alfons el Benigne, s’inicià la coberta, i les despeses se sufragaren amb els diners de les multes…

Vida i obra Fou frare carmelità de l’antiga observança i prestigiós teòleg Tot i que no se sap on estudià, se’l qualificà sempre de magister in sacra pagina o de sacrae theologiae doctor Fou elegit provincial de l’orde el 1379 i fou definidor als capítols generals dels anys 1372 i 1379 Hagué de viure i conviure amb els moments més forts del cisma d’Occident, i si, en un primer moment, seguí l’obediència romana i, com a tal, es feu present al capítol de l’orde del 1385, canvià d’opinió l’any 1387, potser per influència de Joan I i de la decidida opció avinyonesa del rei En el marc de la…

Fill del psiquiatre Joaquim Alier , exiliat a Veneçuela, visqué successivament amb la seva família als Estats Units Nova York, a Austràlia Brisbane, a Nova Guinea i a l’illa de Java El 1951 tornà a Barcelona, on prosseguí la formació musical iniciada amb la seva mare Bé que es matriculà a la Facultat de Medicina, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB i es llicencià en història moderna El 1979 es doctorà per la mateixa institució amb la tesi L’òpera a Barcelona Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del…

Vida i obra Llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona, treballà durant molts anys en el món editorial i posteriorment s’incorporà a la secció de formació d’una entitat d’estalvi Amb el recull de narracions Les parets de l’insomni 1973 guanyà el premi Víctor Català, i l’any següent el Sant Jordi per Pinyol tot salivat , que fou publicat amb el títol de Calidoscopi sentimental pinyol tot salivat 1975 Seguiren el llibre de poesia Tractat de vampirologia 1975, i els llibres de narracions  Tractat de vampirologia 1975, Si fa no fa, fals 1976, Qualsevol-cosa ficció 1976, Joc de…

Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera Coincidint amb la publicació del Glosari , de Xènius, i Horacianes , de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el Modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals El volum inicia el període de major militància poètica de l’autor dins del moviment noucentista i l’exemplifica a la perfecció, tant pel que fa a la clarificació…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’Ernest Lluch 1976  Pèls i senyals , de Dolors Bramon, Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977  Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978  Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984 Crítica…