Resultats de la cerca
Es mostren 1350 resultats
Guillem Morei i l’activitat gironina
Art gòtic
Les dades documentals que es coneixen de l’imaginaire Guillem Morei el situen a Girona, vinculat bàsicament a l’obra de la seu 1375-97 No se sap on va néixer ni on va morir, per bé que diversos indicis permeten pensar en una procedència mallorquina Així, els primers esments en els comptes de l’obra de Girona l’identifiquen com “el mallorquí” Després, com a mestre de la seu, manifestà interès per provar si la pedra importada de Mallorca podia ser bona per a l’obra gironina El 1374, el mallorquí Jaume Lombarda renunciava a actuar com a procurador de l’imaginaire Pere Morei, aleshores resident a…
Unió Industrial Bancària (Bankunion) (1963-1982)
La constitució El primer dels bancs industrials i de negocis catalans es fundà a Barcelona el 24 d’octubre de 1963 Fou inscrit el 31 de desembre d’aquell any en el Registre de Bancs i Banquers, amb el número 18-IN de la banca de categoria nacional Tots els bancs industrials tenien aquesta categoria, per definició Els fundadors foren uns 400 accionistes El Banc Atlàntic tenia una participació del 10% en el seu capital, i el Banc de Ribagorça —futur Banc d’Osca SA—, el 5% El grup integrava accionistes vinculats a l’Opus Dei i al Banc Atlàntic, que hi participaven amb caràcter personal Aquests…
La industrialització. Moda, indústria i artesania
El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…
Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament)
Partit polític
Partit socialista creat el 19 de maig de 1976 pels seguidors de Josep Pallach, després que aquest impulsà un Secretariat d’Orientació de la Democràcia Social Catalana [SODSC] en dividir-se el Moviment Socialista de Catalunya [MSC] en el Consell de Coordinació de Tolosa de l’agost de 1966.
El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…
liberalisme
Història
Doctrina i sistema que defensen la llibertat política i econòmica.
El liberalisme parteix del reconeixement de la llibertat com a dret per a tots els homes Però el sentit precís del terme canvia segons el terreny específic al qual es refereix polític, econòmic, religiós, etc i s’ha modificat considerablement al llarg del temps En les darreres etapes de l’Antic Règim hom pot considerar com a liberals —bé que el mot concret no aparegué fins al començament del segle XIX, entorn de les corts de Cadis— els corrents ideològics de la Illustració i l’actuació d’aquells grups polítics que lluitaren contra la monarquia absoluta i els privilegis feudals En aquest…
Poboleda

Poboleda, on destaca l’església parroquial de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de Poboleda, al centre del Priorat històric, limita amb els de la Morera de Montsant N i E, Porrera S i Torroja del Priorat W, i s’estén a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme pel mig en direcció E-W El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts del massís de Montsant 604 m al puig de Salanques, 681 m al puig dels Mallols i el meridional pels vessants nord-occidentals de la serra del Molló 733 m al tossal de Porrera, al límit amb aquest municipi, serra que corre parallelament a la de Montsant, formant una sèrie de turons de…
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…
Cànoves i Samalús
Església parroquial de Cànoves i Samalús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, als vessants orientals del Montseny.
Situació i presentació Està situat al sector central de la comarca, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana Limita amb els municipis de Montseny N, Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga W, les Franqueses del Vallès i Cardedeu S, Sant Antoni de Vilamajor SE i Sant Pere de Vilamajor W El terme s’estén pels vessants meridionals del Montseny pla de la Calma al sector N, amb el turó de Pi Novell 1272 m d’altitud i Roca-sentella 1000 m, i per la plana vallesana al sector S, amb altures que no superen els 300 m Prop dels dos terços del terme…
Castell de Benavarri
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila de Benavarri, amb les restes del seu castell i l’església de Santa Maria al cim d’un petit esperó calcari que domina la població ECSA - JTodó Les restes d’aquest antic castell, situades al costat de l’església de Santa Maria, es troben al cim de la població de Benavarri, sobre un esperó calcari vora el barranc de Sant Medard Mapa 32-12 289 Situació 31TBG919649 S’arriba a Benavarri per la carretera N-230 que parteix de Lleida en direcció nord JBP Història El lloc de Benavarri fou probablement un punt important de la frontera musulmana, i el seu castell degué ser…
Francesco Petrarca
Literatura italiana
Poeta italià.
La seva vida ben coneguda gràcies a les seves mateixes obres fou llarga, moguda i complexa amb un amor, Laura sincer, i moltes relacions amoroses És possible de sintetitzar-la en quatre períodes joventut i estudis 1304-27 inquietud vida mundana, ordes menors, viatges per Europa, alpinisme 1327-37, residència a Valclusa vora Avinyó, lloc de soledat i estudi, però alhora d’ambicions 1341, coronació poètica a Roma, i viatges a Itàlia amb l’amistat personal amb Boccaccio 1337-53 ja a Itàlia 1353-74, successivament a Milà amb els Visconti 1353-61, a Venècia 1362-68 i a Pàdua amb els Carrara, fins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina