Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
Sàtires
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1927, amb il·lustracions de Xavier Nogués.
És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic…
Aigües encantades
Literatura catalana
Drama d’idees de Joan Puig i Ferreter escrit el 1907, estrenat al Teatre Romea de Barcelona el 22 de març de 1908 i publicat també el 1908.
La trama i els personatges tenen el model en Un enemic del poble de Henrik Ibsen Planteja el xoc entre un grup social atàvic i un líder intellectual, que fracassa davant els interessos de la minoria S’hi explica la problemàtica d’un poble on els cacics exploten l’immobilisme i la superstició dels habitants per mantenir el seu estatus econòmic i social Durant una forta sequera, el Foraster —un enginyer— introdueix raons científiques per a utilitzar l’aigua que la creença popular manté sense canalitzar Ho fa ajudat de Cecília És ella qui vertebra l’obra en condensar una doble revolta la…
Les bonhomies
Literatura catalana
Recull d’articles periodístics de Josep Carner, provinents dels que va escriure des de Gènova el 1923 i va anar publicant a La Veu de Catalunya.
Publicat l’any 1925 Els textos evoquen i comenten críticament l’experiència personal de l’autor sobre la vida quotidiana a la Barcelona coetània, reflexions de les quals es desprenen uns valors morals exemplars En els quaranta-un articles, l’observació d’ambients, de personatges o d’objectes de cada dia suscita el descobriment de valors de la realitat més pròxima i domèstica que sovint passen desapercebuts Així, de l’observació se n’extreu un ideal de vida feliç, el qual és condicionat per l’acceptació de les coses tal com són, el reconeixement de les…
Les juglandàcies
Juglandàcies 1 Noguera Juglans regia a brot fructífer en el qual les drupes amb l’envolta carnosa clivellada, mostren la closca de la nou o endocarp x 0,5 b nou seca amb la closca parcialment extreta x 0,5 c flor femenina, ovari ínfer, amb quatre tèpals menuts dos grossos estigmes x 3 d flor masculina, amb alguns tèpals i nombrosos estams x 3 e ament de flors masculines, gruixut i pèndul x 0,5 Eugeni Sierra Es tracta d’una petita família, amb una cinquantena d’espècies, pròpia sobretot de les zones temperades de l’hemisferi boreal Els seus representants són arbres de fulla imparipinnada i…
Les lecanorals
Caràcters microscòpics principals de les lecanorals Hom ha representat els ascs i les paràfisis aproximadament a la mateixa escala i les espores Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol, que tenyeix de color blau més o menys intens les estructures amiloides A Lecanora allophana lecanoràcies, B Bacidia rosella bacidiàcies C Tephromela atra tefromelatàcies D Buellia punctata fisciàcies, E Squamarina gypsacea esquamarinàcies, F Candelariella aurella candelariàcies G Rinodina albana fisciàcies, H Catillaria chalybeia catillariàcies, I Umbilicaria cylindrica…
Les serres de Finestres i de Rocacorba
Un encisador racó a la capçalera de la riera de Rocacorba Ernest Costa Les serres de Finestres i de Rocacorba 21, entre els principals espais naturals del sistema transversal Juntament amb la serra del Corb, Finestres i Rocacorba formen una gran alineació orogràfica que s’estén de N-W a S-E, a cavall de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la plana del Gironès El relleu de Finestres és suau als solells i abrupte als obacs, amb cingleres escarpades a la part central, que cobreixen uns 20 km de recorregut Són producte de l’erosió dels estrats alternats de gresos, conglomerats i margues gris…
La serra de Port del Comte
Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena culminal…
Gralla de bec groc
Àrea de nidificació de la gralla de bec groc Pyrrhocorax graculus als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta bàsicament d’una espècie sedentària als Pirineus i en algunes serralades pirinenques de l’interior, encara que en el decurs d’hiverns molt freds pot traslladar-se cap als Prepirineus, on sovint conflueix amb la gralla de bec vermell P pyrrhocorax Els nuclis de cria més meridionals es troben als límits del Pallars Jussà amb la Noguera i també al Solsonès i al Berguedà Excepcionalment, se n’ha vist més cap al S i l’E del Principat, abastant comarques litorals com ara l…
Piotr A. Kropotkin: la lluita per la vida i l'ajuda mútua
En el seu temps, fora dels cercles anarquistes, la influència de l’obra del príncep Piotr Alekséievitx Kropotkin va ser limitada Concebuda principalment per a combatre la força creixent del mal anomenat ‘darwinisme social’, només els simbiogenistes russos com Andrei S Famintsin 1835-1918 o Konstantin S Merejkovski 1855-1921 en són probablement deutors en la seva teoria de l’origen de les cèllules eucariotes Aquest origen estaria en la simbiosi entre bacteris simbiogènesi, teoria que seria antecedent de la desenvolupada a partir de la dècada del 1970 per Lynn Margulis i altres…
certamen
Literatura
Concurs sobre matèria intel·lectual amb premis per als concursants guanyadors.
Als Països Catalans la tradició dels certàmens literaris arrenca de la baixa edat mitjana els dos organismes principals promotors, l’escola poètica de Tolosa Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa 1324-1484 i el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona, creat pel rei Joan I el 1393, els donaren un gran prestigi i acceptació les poesies concursants s’havien d’adaptar a les regles de la gaia ciència, i de bon començament llur tema era principalment amorós Des de la fi del segle XV, els certàmens poètics prengueren, però, un caràcter religiós, i el nucli promotor més important fou el…