Resultats de la cerca

Situació i presentació És situat a la part central de la Conca de Barberà, al N de la comarca en sentit estricte Confronta al N i l’W amb el de Passanant, al NE amb el de Conesa, al SE amb el de Rocafort de Queralt, al S amb el de Sarral i al SW amb el de Solivella Disposat a la serra del Tallat dita serra de Forès en aquest sector, a l’interfluvi entre els vessants del riu d’Anguera, pel migdia, i els del Riu Corb, pel N, forma el sector més meridional de Comalats, que a l’W del terme té el punt més alt, el tossal de Comalats 870 m Per la part meridional del terme, mirant a la Conca, corren…

Situació Una vista de les ruïnes de l’església, a l’indret de la capçalera, de la qual hom pot veure l’interior a la fotografia F Tur Les restes de l’església i del Poblat del Palau són situades als contraforts nord-occidentals de Montgrí, molt més a la vora de Bellcaire i de l’Escala que del seu cap de municipi Es tracta de les ruïnes d’una antiga població d’èpoques romana i medieval, habitada almenys des del segle II abans de Crist, segons les mostres de ceràmica trobades superficialment pels seus voltants Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Per anar-hi hi ha diversos camins,…

Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…

Constitueixen una família de bolets caracteritzats per una cutícula especial, formada per cèllules esfèriques, vesiculoses o piriformes himeniforme aquesta estructura fa que la superfície del barret tingui un aspecte opac, arrugat o micaci, i que sigui generalment higròfan, i lluent quan s’asseca L’esporada, de color ferruginós, ocraci, bru gris o bru tabac, s’assembla sovint a la dels Inocybe Les espores, generalment llises, tenen un porus germinatiu diferenciat El peu, generalment central i fràgil, apareix gairebé sempre cobert de dermatocistidis cistidis de la cutícula Creixen a terra,…

Poligonàcies 1 Passacamins Polygonum aviculared a planta sencera, de port decumbent, fulles lanceolades i flors menudes, poc aparents x 0,5 b flor seccionada x 7 c fruit ja madur, en forma de petita núcula, parcialment envoltat pels tèpals x 7 2 Brot de Bilderdykia convolvulus , de tiges volubles i fulles sagitades x 0,5 3 Rumex acetosella subspècie angiocarpus a aspecte general d’aquesta petita agrella anual x 0,5 b fruit madur x 5 4 Rumex crispus a fruit cobert per les tres valves tèpals transformats, amples i enteres x 8 b fruit nu x 8 5 R pulcher a flor masculina, amb dos…

Situada a la vora del Guadalquivir, a l’àrea de contacte de la serralada de Còrdova amb la Campiña L’expansió demogràfica més important ha tingut lloc al segle XX i, des de l’any 1900, s’ha quadruplicat la població a causa, principalment, de la immigració dels nuclis rurals de la província La ciutat, situada primitivament en una cruïlla de camins, sobre la Via Augusta, en conserva encara el nucli central amb les característiques urbanes de l’època musulmana Actualment creix en totes direccions i ha ultrapassat el riu Centre administratiu i centre comercial productes…

Aixecat en 1401-06, en el solar situat entre els dos camins del Llobregat actuals carrers del Carme i de l'Hospital abans de confluir al Pedró, on hi havia hagut l'antic hospital d'en Colom, fundat el 1219, del qual es conserva una part de l'edificació El Consell de Cent decidí la seva construcció el 1401 per a unir els antics hospitals ciutadans d'en Guitard segle X, ampliat el 1024 i el 1047 i transformat en l'hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia del qual prengué el nom el nou hospital, el d'en Marcús erigit el 1150, el dels Mesells o dels Llebrosos fundat al segle XII pel bisbe…

La narració sol tenir una linealitat cronològica, i sovint expressa la ideologia sociopolítica de l’autor memòries de Joseph de Maistre, de Saint-Simon o les seves meditacions sobre els temes més diversos Mémoires d’outretombe, de Chateaubriand, Memorias de un setentón, de Mesonero Romanos Als Països Catalans, les memòries abasten, en general, o aspectes molt concrets o la totalitat de la vida i l’obra d’un personatge, i tenen sovint un to més públic que íntim Al s XIX, destaquen Víctor Balaguer, amb unes memòries inèdites, i Conrad Roure, que, amb Recuerdos de mi larga vida 1925-27, s’…

Vida Ha viscut des de petit a Vilanova i la Geltrú, on pujà per primer cop dalt d’un escenari a onze anys El 1985 abandonà l’escola i es formà durant sis mesos amb l’actor vilanoví Toni Albà D’aquestes classes sorgí Brams, o la kumedia dels herrors , que es representà fins el 1990 Després de passar per les escoles de teatre El Timbal i El Teatre del Tret, estudià durant dos anys a l’institut del teatre Jacques Lecoq de París A través d’un càsting conegué l’eclèctic director francès Manuel Poirier que el contractà per a un petit paper en La petite amie d’Antonio 1991 A partir de llavors es…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1950 Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat en la vaga de tramvies Ingressà al monestir de  Montserrat  el 1954, on fou ordenat sacerdot el 1960, i on fou professor de Sagrada Escriptura i d’història contemporània de l’Església Aquell mateix any redactà, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es diplomà en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió Democràtica de…