Resultats de la cerca
Es mostren 2632 resultats
El planejament urbanístic
Portada de la revista “Construcción, Arquitectura y Urbanismo”, setembre-octubre del 1973 SB-UAB / GS Els fenòmens de creixement urbà accelerat i desordenat tingueren lloc en un context d’ineficàcia del planejament urbanístic Aquesta constatació és paradoxal, ja que tot just abans de l’inici del període estudiat la legislació urbanística espanyola havia estat profundament revisada i modernitzada En efecte, la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, en l’elaboració de la qual tingué un paper decisiu el jurista barceloní Manuel Ballbé i Prunés, promulgada el 12 de maig de 1956, fixava com…
document
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Segons el documentalisme, en sentit ampli, qualsevol font de dades recuperables en el temps i en l’espai.
La noció estricta de document en diplomàtica clàssica coincidia amb la del terme diploma , el qual tenia, fonamentalment, un contingut jurídic Alguns diplomatistes amplien ja l’objecte d’estudi d’aquella ciència als actes administratius, de qualsevol mena resolucions, informes, notícies, inventaris, comptes i notes, etc Segons la noció pròpiament arxivística, són documents tots els escrits que constitueixen un fons d’arxiu segons aquest criteri, cal considerar que tot document té origen en una institució o persona jurídica —que n'és l’agent productor—, que està interessada a conservar i…
escola veneciana
Venècia , de Il Canaletto (1697-1768), un dels màxims representants de l’últim període de l’escola veneciana
© Corel Professional Photos
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Venècia del segle XIV al XVIII.
Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo i Gentile…
Robert Lafont
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, filòleg, historiador i polític occità.
Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual situa les…
Sant Joan Salerm (Subirats)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella, força alterada per reformes tardanes ECSA - E Pablo La capella de Sant Joan Salerm es troba a uns 500 m de la carretera de Sant Sadurní d’Anoia, prop de la cruïlla amb la carretera que porta al Pla del Penedès, enmig d’un camp on abunden els vestigis de construccions romanes JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF958846 Història Aquesta capella s’esmenta per primera vegada l’any 917, juntament amb la de Santa Maria de Monistrol i Sant Pere de Lavern Estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament des del final del segle X Aquest cenobi ja…
Ordinacions marítimes dels prohoms de la Ribera de Barcelona
Historiografia catalana
Compilació de lleis marítimes i comercials emanada de la corporació dels prohoms de la Ribera de Barcelona, conegudes més vulgarment com les Ordinacions de la Ribera de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Foren confirmades per Jaume I el 1258, tot i que la seva elaboració és anterior Més endavant, passaren a formar part del Llibre del consolat de mar i constituïren una de les parts d’aquesta compilació posterior Les Ordinacions són integrades per un cos de 21 capítols en els quals, sense gaire ordre sistemàtic, s’exposa breument l’estatut del dret públic marítim i una reglamentació de policia i seguretat del port de Barcelona i de les seves naus, amb alguns preceptes sobre relacions mercantils privades Les disposicions tenen una nítida finalitat marítima i…
Escola de Ripoll
Música
Cercle de monjos actiu a Ripoll des de la fi del segle X fins al segle XIII, que conreà especialment la poesia, la música, l’hagiografia, la gramàtica i altres arts liberals del trivi i el quadrivi.
Ja en temps de l’abat Oliba 1008-1046, la música ocupava un lloc preferent al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll fundat cap a l’any 879, que posseïa un nombre significatiu de còdexs musicals sortits del seu escriptori Entre els que s’han conservat, n’hi ha que utilitzen un tipus particular de notació neumàtica, que Dom Maur Sabayrolles batejà amb el nom de notació catalana El fragment més antic dels que es poden datar escrit en notació musical catalana és l’antífona Surgite, sancti Dei Biblioteca de Catalunya, perg 9135, de l’any 889 Si bé no hi ha un vincle clar entre la notació…
Partit Republicà Català
Partit polític
Partit constituït a Barcelona a l’abril de 1917 com a culminació d’un procés de reagrupament de les forces d’esquerra i autonomistes iniciat al setembre de l’any anterior, després de la liquidació de la Unió Federal Nacionalista Republicana [UFNR].
Hi convergiren la Joventut Republicana de Lleida que, amb Humbert Torres i Alfred Perenya, havia estat la principal impulsora del procés, el Bloc Republicà Autonomista , un grup de decebuts del Partido Reformista Lluís Companys i Antoni Estivill, supervivents dispersos del naufragi de la UFNR el tarragoní Pere Lloret i el vilafranquí Isidre Rius i el nucli federal empordanès encapçalat per August Pi i Sunyer En total, el nou partit rebé l’adhesió formal de més de 150 entitats republicanes d’arreu de Catalunya El PRC aprovà en la seva assemblea fundacional un programa federalista, aliadòfil,…
Iran 2016
Estat
La indignació de l’Iran per l’execució al gener, a càrrec de l’Aràbia Saudita, de Nimr Bàkir al-Nimr, un clergue xiïta crític amb les autoritats de Riad, va provocar que l’ambaixada saudita a Teheran fos atacada, i es va obrir una crisi bilateral i regional El ministre d’Afers Estrangers saudita, Àdil al-Jubair, va anunciar la ruptura de relacions diplomàtiques amb l’Iran, i els dos països van evidenciar el seu antagonisme durant la cimera de l’Organització de la Conferència Islàmica OCI, celebrada a l’abril a Istanbul L’aprovació d’un comunicat final en el qual l’OCI va acusar l’Iran de…
Corea del Sud 2014
Estat
La presidenta de Corea, Park Geun-hye, va intensificar les relacions amb els Estats Units d’Amèrica durant una visita de Barack Obama al país asiàtic © Govern de Corea A l’abril, la mort de tres-centes persones, la majoria estudiants de secundària, en el naufragi del ferri Sewol , va commocionar Corea del Sud La polèmica sobre la gestió de la crisi va planar sobre l’escena política tot l’any 2014 Després de l’accident, l’índex de popularitat de la presidenta, Park Geun-hye, va passar del 61% al 46% En aquest context, en les eleccions locals del juny el partit opositor Nova Aliança Política…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina