Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
Despenser
Llinatge baronial anglès que sembla que prengué aquest nom de l’ofici de dispensator (senescal) dels comtes de Chester.
En foren els membres més destacats Hugh Le Despenser I ~1223 — 1265, que assolí un paper important en l’afrontament dels barons 1258 contra Enric III i morí en la batalla d’Evesham des del 1260 ocupà el càrrec de justicier d’Anglaterra El seu fill Hugh Le Despenser II 1261 — Bristol 1326, dit el Vell , fou convocat com a baró al parlament del 1295 Fou ambaixador d’Eduard I davant del papa i un dels pocs que el 1308 defensaren Piers Gaveston, amant d’Eduard II, el qual succeí com a primer conseller del rei el 1322 fou creat comte de Winchester durant la rebellió de la reina Isabel…
Castell de Nargó (Coll de Nargó)
Art romànic
Aquest castell, de situació desconeguda, es devia trobar en una de les estribacions del coll que ha donat nom al municipi El lloc, conegut documentalment des del final del segle X com la villa Nargo, o la valle Nargoniense , es va estructurar sota la protecció d’un castell esmentat ja l’any 1065, quan la comtessa Sança, vídua d’Ermengol III, va donar terres i censos situats en termes del castell de Nargó a la canònica d’Àger El domini de tota la vall de Nargó —o d’una gran part— pertanyia a la família Caboet, almenys des del 1060 En canvi, l’alt domini del castell era dels comtes d’Urgell,…
Castell de Rauric (Llorac)
Art romànic
El poble de Rauric és situat a la banda sud-oriental del terme, ja a l’altiplà segarrenc El seu castell, a redós del qual s’anà formant la vila, és documentat des del segle XII, quan en el testament de Pere de Queralt atorgat el 3 de març de l’any 1167, consta que llegà el seu kastellum de Roderico a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, amb la meitat de la seva pròpia dominicatura i les rendes provinents de l’esmentada fortalesa així mateix, segons explicita l’acta testamentària, Pere de Queralt ordenava que el castell havia d’ésser tingut en feu per Gombau d’Oluja de mans dels…
Rata-pinyada pipistrel·la falsa
Àrea de distribució de la rata-pinyada pipistrella muntanyenca Pipistrellus savii , punts vermells i de la ratapinyada pipistrella falsa P nathusii als Països Catalans Maber, original dels autors La rata-pinyada pipistrella falsa, també anomenada rata-pinyada de Nathusius, és molt similar a la rata-pinyada pipistrella comuna Pipistrellus pipistrellus , però és tota ella una mica més gran La longitud del cinquè dit, més gran que en aquella, és d’uns 46 mm Presenta un dit polze llarg, que excedeix l’amplada del canell L’extrem de la primera incisiva depassa…
Paroníquia. Panadís
Patologia humana
La paroníquia és una inflamació dels teixits tous que envolten l’ungla, deguda a una infecció per bacteris o fongs Els microorganismes poden penetrar a través dels petits traumatismes que s’esdevenen sovint en la pell al voltant de les ungles, de les lesions possibles quan es fa la manicura, o les petites ferides que passen inadvertides El desenvolupament dels gèrmens és afavorit per la humitat i la maceració dels teixits, que es pot produir quan hom està sovint en contacte amb substàncies irritants Així, la paroníquia és especialment freqüent entre els cuiners, les mestresses de casa, els…
Trisomia 18 o síndrome d’Edwards
Patologia humana
Genètica
És anomenada trisomia 18 o síndrome d’Edwards una alteració cromosòmica numèrica de pronòstic molt greu, consistent en l’existència d’un tercer cromosoma 18 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 8000 nadons vius, amb una freqüència triple en les femelles El nounat té poc pes, escàs desenvolupament dels músculs esquelètics i del greix subcutani, i també una marcada hipertonia muscular el plor és feble i respon escassament als estímuls sonors L’aspecte facial és característic microcefàlia amb occípit prominent, escàs desenvolupament de les crestes orbitàries, fenedures palpebrals…
matèria
Filosofia
Física
Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic.
La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…
Els quiròpters: ratpenats
El grup dels quiròpters del grec kheír , mà, i pterón , ala es caracteritza perquè és l’únic ordre de mamífers totalment adaptat al medi aeri, gràcies a la transformació dels seus membres anteriors en ales Aquests animals realitzen un veritable vol batut, molt més perfeccionat que el de certes espècies de mamífers tropicals que només són capaces de planar No obstant això, els ratpenats no han assolit el grau d’adaptació al vol aconseguit pels ocells una de les seves principals diferències respecte d’aquests és la manca d’estructures alars que siguin fàcilment regenerables en cas de produir-se…
la Sala

Aspecte de Santa Maria de la Sala (Jorba)
© Laura Feliz Oliver
Santuari
Santuari marià (Santa Maria de la Sala) al SE del municipi de Jorba (Anoia), prop de l’Anoia.
Bastit al segle XII, és un notable exemplar romànic prop del Mas Sala actualment dit Can Cansalada , d’una nau i absis semicircular i un airós campanar d’espadanya al mur de ponent La façana de migdia té una portalada amb arquivoltes enriquides per un fris en ziga-zaga han desaparegut els capitells Adossada a ponent, hi ha l’antiga casa de l’ermità amb la data del 1704 L’interior és arrebossat, i la imatge, moderna, n'imita una del segle XVII La capella fou regida per ermitans fins el 1832 Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910
la Bordeta
Barri
Antic poble
Barri i antic poble del municipi de Lleida, situat en un petit illot de secà a l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre.
Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939 Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet , i, sobretot, Vilanoveta es formà poc temps després de la conquesta de Lleida 1149, com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta a la sortida de Cap-pont, d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646 els molins, però, continuaren funcionant el 1716 pertanyien al comú de Lleida i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina