Paroníquia. Panadís

La paroníquia és una inflamació dels teixits tous que envolten l’ungla, deguda a una infecció per bacteris o fongs.

Els microorganismes poden penetrar a través dels petits traumatismes que s’esdevenen sovint en la pell al voltant de les ungles, de les lesions possibles quan es fa la manicura, o les petites ferides que passen inadvertides. El desenvolupament dels gèrmens és afavorit per la humitat i la maceració dels teixits, que es pot produir quan hom està sovint en contacte amb substàncies irritants. Així, la paroníquia és especialment freqüent entre els cuiners, les mestresses de casa, els peixaters i els cambrers, que solen tenir les mans humides i manipulen substàncies irritants, com ara els detergents.

La penetració i la proliferació de bacteris sol originar una paroníquia aguda, que genera un envermelliment i una inflamació molt dolorosa de la pell que envolta l’ungla. Sovint, s’hi formen butllofes que contenen pus. La infecció es pot limitar a aquesta zona del voltant de l’ungla o bé estendre’s per sota. De vegades pot desenganxar l’ungla i provocar-ne el despreniment. En alguns casos, la infecció pot afectar també el palpis del dit, i aleshores s’origina un panadís. Més estranyament ateny la resta del dit, i fins i tot d’altres zones de la mà. El panadís sol ésser causat per bacteris Staphylococcus, i de vegades és degut a Streptococcus, Pseudomona o Proteus.

La paroníquia aguda pot ésser tractada amb l’aplicació de compreses calentes, que afavoreixen l’estovament de la lesió, i l’administració d’antibiòtics per via general. Quan es forma una acumulació de pus, sol caldre obrir el panadís amb una incisió de bisturí i buidar-lo.

La paroníquia crònica és deguda a una infecció per fongs, generalment causada per la Candida albicans. Les manifestacions són semblants als de la paroníquia aguda, però més lleus i d’aparició progressiva. L’evolució ha estat descrita en l’article candidiasi.