Resultats de la cerca
Es mostren 1642 resultats
El que cal saber de la fibrosi quística del pàncrees
Patologia humana
La fibrosi quística del pàncrees, o mucoviscidosi, és una malaltia molt greu que es transmet de manera hereditària i que es caracteritza fonamentalment per una excessiva viscositat de les secrecions del pàncrees, del fetge i de l’aparell respiratori El trastorn, que se sol evidenciar durant els primers mesos o primers anys de vida, es manifesta habitualment amb reiterats episodis d’obstrucció intestinal, diarrees, malnutrició, accessos de tos i processos infecciosos de les vies respiratòries Una característica de la mucoviscidosi és l’excessiva concentració de clorur de sodi de la suor, de…
Epistaxi
Patologia humana
L’ epistaxi , anomenada també rinorràgia o hemorrà gia nasal , consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses nasals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals, per bé que també pot baixar per la faringe i ésser deglutida L’epistaxi es presenta quan algun dels vasos sanguinis que irriguen la mucosa nasal s’esquinça Tanmateix, no sempre representa un símptoma de malaltia, ja que moltes persones que no pateixen de cap trastorn, especialment els infants, tenen epistaxis repetides de poca intensitat que no causen alteracions en la majoria dels casos…
El que cal saber de les tinyes
Patologia humana
Les tinyes o dermatofitosis són infeccions de la pell, els pèls i les ungles provocades per un grup de fongs anomenats dermatòfits Les característiques de la infecció varien segons la localització En general, el tractament de les tinyes és prolongat Si quan es produeix una millora se suspèn el tractament, és possible que els fongs no hagin estat eliminats per complet i es tornin a produir alteracions Si hom no segueix un tractament complet, habitualment ha de continuar fins després d’un temps de la remissió dels símptomes, la situació es pot repetir indefinidament La tinya dels peus o peus d’…
Antoni Artigues i Bonet
Gramàtica
Filòleg i activista cultural.
Es llicencià en filosofia i lletres, secció pedagogia 1975 i en filologia romànica, especialitat llengua catalana 1979 per la Universitat de Barcelona, on el 1983 es doctorà en aquesta especialitat sota la direcció d’Antoni M Badia i Margarit Des del 1977 impartí magisteri a la Universitat de les Illes Balears , on des del 1986 fou catedràtic d’escola universitària Subdirector de l’Escola de Magisteri 1986-88, fou també professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat, investigador del Grup de Recerca en Art i Educació i secretari del Laboratori de…
Jo Nesbø
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Graduat en economia per la Universitat d’Oslo, treballà de periodista i d’agent de borsa, i fou el líder d’un grup de rock , abans de dedicar-se a la literatura policíaca, gènere en què ha esdevingut un dels autors més reconeguts mundialment i més traduïts El 1997 publicà la seva primera novella, Flaggermusmannen ‘El ratpenat’, premi Clau de Vidre a la millor novella policíaca d’un escriptor nòrdic, protagonitzada pel detectiu Harry Hole, que inaugurà una sèrie que inclou Kakerlakkene ‘Escarabats’, 1998, Rødstrupe ‘El pit-roig’, 2000, Sorgenfri ‘Nèmesi’, 2002, Marekors ‘L’estrella del…
Joan Morales i Mas
Cinematografia
Escenògraf.
Vida A partir del 1904 feu estades a Europa, sobretot a París Bon dibuixant, exposà els seus paisatges urbans en diverses sales barcelonines S’incorporà al taller de l’escenògraf Salvador Alarma i realitzà escenografies per al cinema, com les de Terra baixa 1907, Fructuós Gelabert i Guzmán el Bueno 1909, F Gelabert i Enric Giménez El 1914 començà a collaborar amb Adrià Gual amb l’escenografia dels films de la Barcinógrafo El alcalde de Zalamea , Misterio de dolor , Fridolín , La gitanilla , Los cabellos blancos , Linito por el toreo i Un drama de amor i també amb obres teatrals El 1915 obrí…
Manuel Rocamora i Rivera
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Vida i obra Passà la infantesa a Reus i feu els estudis de batxillerat i els de dret a Barcelona, on fou procurador dels tribunals Fou secretari de l’Associació Catalanista de Reus i membre de l’Orfeó Català, la Unió Catalanista i altres entitats culturals i polítiques Fou redactor de La Renaixença i de La Veu de Catalunya , i collaborà, entre d’altres, a L’Arc de Sant Martí , Joventut i Catalunya Artística i dirigí La Barretina 1871 Fou secretari 1894 i mantenidor 1895 i 1930 dels Jocs Florals de Barcelona, en què guanyà tres accèssits 1896, 1901 i 1903, i participà en nombrosos certàmens…
,
Francesc Tosquelles i Llauradó
Psiquiatria
Metge psiquiatre.
Estudià a Barcelona i París Collaborà amb el professor EMira i López Exercí a l’Institut Pere Mata, de Reus 1933-37 Fou cap dels serveis psiquiàtrics de l’exèrcit de la República Exiliat a França l’any 1939, reorganitzà l’hospital psiquiàtric de Sant Alban-sus-Limanhòla Llenguadoc, que convertí en el centre d’estudi i d’animació de la psicoteràpia institucional Dins la mateixa línia, muntà els serveis del Clos du Nid, centres per a infants dèbils mentals i psicòtics Fou cap de serveis a l’hospital de La Candèlia a Agen Gascunya i cap de serveis de psiquiatria de l’hospital…
William Makepeace Thackeray
William Makepeace Thackeray
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Periodisme
Novel·lista i periodista anglès.
En morir el seu pare 1815, un alt funcionari de l’administració a l’Índia, es traslladà a Anglaterra i estudià a Cambridge El segon casament de la seva mare i el distanciament d’aquesta li provocà una malenconia que, combinada amb un gran sentit de l’humor, explica la ironia de les seves obres Deixà Cambridge sense llicenciar-se, i estudià un quant temps a Londres per advocat El 1836 es traslladà a París, on es casà amb una irlandesa pobra i intentà de fer anar endavant un diari que li havia comprat el seu padrastre En fracassar aquesta empresa tornà a Londres, on es convertí en un periodista…
Tabac a la llar
El fum ambiental causa nombroses molèsties subjectives i trastorns menors que no són considerats greus per a la salut, però que poden afectar la qualitat de vida del no-fumador A moltes persones no fumadores els molesta l’olor del tabac, que fins i tot els pot dificultar la percepció d’altres sensacions, com ara l’olor o el sabor del menjar, i els repugna que hom fumi quan estan menjant El fum del tabac causa a més irritació de la mucosa nasal, dels ulls i de la faringe Quan la seva concentració és alta, també pot ocasionar cefalea i nàusees El fumador actiu no sol percebre aquests efectes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina