Resultats de la cerca
Es mostren 2126 resultats
Sant Valentí d’Espona (la Llaguna)
Les escasses ruïnes de l’església de Sant Valentí d’Espona es troben, aproximadament, un quilòmetre al nord del llogaret dels Cortais, situat al peu de la tossa d’en Maig, prop del camí que ve d’Aiguatèbia Conflent D’aquesta església han pervingut escasses referències documentals d’època medieval n’hi ha una que data de l’any 1011, quan Vecclesiam Sancti Valentini in villa Spondaés confirmada com una de les possessions de l’abadia de Cuixà en la butlla atorgada a aquest monestir pel papa Sergi IV Una altra notícia, consignada també dins l’onzena centúria, és de l’any 1069 es tracta d’una…
Castell de Durro (la Vall de Boí)
Art romànic
Aquest castell era situat damunt el poble de Durro, al tossal del Castell, que encara recorda el seu emplaçament Els drets de lleuda i de vacatge consignats al capbreu-llevador de la baronia d’Erill del 1393 demostren la funció primordial d’aquesta fortalesa, la vigilància dels colls de la serra del Corronco de Durro que donaven accés a la vall de Boí des d’altres llocs de la baronia En les diferents convinences entre els comtes del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà de la segona meitat del segle XI, Durro sempre és documentat com una villa de la vall de Boí A mitjan segle XII ja devia ser…
Sant Esteve de Vilanova del Vallès
Art romànic
Església parroquial del nucli de Vilanova, creat entorn de l’any 1000 dintre de l’antic terme del castell de la Roca, raó per la qual fou conegut com Vilanova de la Roca fins que modernament ha obtingut la independència municipal i el nom oficial de Vilanova del Vallès l‘església de Sant Esteve és citada exactament el 8 de setembre de l’any 1000 en una venda de terres situades a Valldarió i d’altres predis veïns El 1048 hi ha una nova venda de terres de la parròquia de Sant Esteve de Villa Nova L’església antiga el 1328 tenia els altars de Sant Esteve, Sant Pere i Sant Joan, segons unes…
Ricard Batista i Noguera
Arqueologia
Arqueòleg.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat d’història, per la Universitat de Barcelona 1959 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-76, on el 1980 es doctorà en arqueologia, i conservador del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1960, que entre el 1987 i el 1997 dirigí Prengué part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’En Ferran, a Argençola, i la de la villa romana dels Ametllers , a Tossa de Mar, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs El 1959 començà a excavar i a estudiar els sepulcres…
Sunyer I de Pallars
Història
Comte de Pallars (996-1010/11), fill petit de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare el govern passà a mans de la comtessa Goldregot i, vers el 963, a les dels seus fills grans Ramon III i Borrell I, amb els quals Sunyer cogovernà des del 966 Dels tres germans, Ramon ocupà una posició preferent, però tant ell com Borrell traspassaren poc després del 995 El comandament del clan familiar passà aleshores a Sunyer, que governà primer amb el seu nebot Ermengol I, fill de Borrell, i després amb els seus propis fills Confirmà la donació del Burgal a la Grassa 1006, assistí a la restauració de la canònica urgellenca i en confirmà la dotació 1010 i reconegué els…
Santa Eulàlia de Bolquera
Art romànic
Un dels primers esments del lloc de Bolquera Bolcaria data de l’any 948, com a límit territorial d’un alou situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia, dins la villa de Vià, cedit pel prevere Adroer al monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església parroquial de Santa Eulàlia de Bolquera és mencionada en el suposat capbreu de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del 819, però que ha de correspondre a mitjan segle XI Ja a l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ ecclesia Ste Eulalie de Bolquera figura en la relació de parròquies visitades pels delegats de l’arquebisbe de…
Sant Agustí (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Aquesta església, avui completament desapareguda, era situada en un serrat homònim que s’aixeca al sud-est de Bellver Diversos documents en donen referències El més antic és de l’any 1096, en què els esposos Guillem Pere i Sicarda van vendre a Ramon Arnau i Berenguer Arnau un alou que es trobava al comtat de Cerdanya, al pagus de Talló, al terme de Bor o Pedra Aquest alou afrontava, d’una banda, amb Torrelles, d’una altra, amb la serra de Sant Agustí, d’una tercera, amb el riu Segre i d’una quarta, amb el coll de Trapa Entre els béns amb què el comte Ramon Guifré de Cerdanya va dotar Santa…
Sant Miquel d’Isòvol
Art romànic
Església parroquial del poble d’Isòvol, situat a l’estret del mateix nom, a la riba dreta del riu Segre El lloc és esmentat des de l’any 965, que el comte Sunifred II de Cerdanya deixà en testament al seu germà Oliba diversos alous a Llívia i a Isòvol Isogal La villa d’Isòvol fou dels comtes de Cerdanya fins que Ramon Berenguer III comte de Barcelona i Cerdanya la llegà al monestir de Ripoll en el seu testament del 1131 Ripoll encara era senyor d’Isòvol el 1313 La parròquia d’Isòvol no és esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i, de fet, no se’n tenen notícies directes fins a…
Castell de Tomoví (Albinyana)
Art romànic
Tomoví és un lloc del terme d’Albinyana situat al costat de la riera de la Bisbal del Penedès Antigament hi havia en aquest lloc una abundosa font natural El topònim de Tomoví s’ha conservat a la part NE del terme El 986 el lloc és esmentat com a villa Domabuis Més tard es documenta Thomabuis 1011 i Tomabui 1088 No és fins al 1193 que es troba la primera allusió directa al castell de Tomoví en la restitució del lloc d’Albornar feta per Guilla de Banyeres Al terme, hi tenien importants drets els Banyeres El 1202 Pere de Banyeres i el seu fill Guerau Pere cediren al monestir de Sant Cugat del…
Eduard Blanxart i Pàmies
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Decorador, ebenista i dissenyador, fill de Daniel Blanxart.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i a Llotja Barcelona, cursà decoració al FAD i es graduà en arts aplicades Collaborà amb Jaume Llongueras i assimilà molts elements del Noucentisme Després de ser mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola, el 1945 obrí estudi propi A banda de la seva activitat com a interiorista per a particulars i de disseny d’objectes litúrgics, fou molts anys director artístic de la Fira de Mostres Entre els seus dissenys, en els quals es detecta una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani, es poden esmentar el monument al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina