Resultats de la cerca
Es mostren 8290 resultats
Sant Pere de Queralt (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Bonica estampa d’aquesta església, situada dins del barranc de Sant Pere ECSA - AM Vilarrúbias L’església de Sant Pere és al cim d’un esperó rocallós situat dins el barranc de Sant Pere, en un terreny de geologia molt similar a la del proper nucli alt-medieval de Montclús Mapa 33-13328 Situació 31TCG205468 L’accés és molt difícil i perdedor, car l’abandó de la zona fa que no hi hagi cap camí que porti a l’església Per a anar-hi cal sortir de Santa Linya i prendre la pista que va a l’estació del ferrocarril des d’aquesta, cal desviar-se pel camí que porta cap a Montclús Un cop a l’…
Torre d’en Viola (Calafell)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta construcció de tàpia, que hom ha identificat amb el primitiu castell de Calafell ECSA - J Bolòs Aquesta torre fou bastida en un vessant de muntanya poc abrupte, en una petita vall situada a l’orient de Calafell, a poca distància d’aquesta població Mapa 35-17447 Situació 31TCF809628 Si seguim la variant de la carretera que va del Vendrell cap a la costa i passa a l’est de Calafell, haurem d’agafar una pista que surt davant d’aquesta població que ens portarà fins a uns centenars de metres de la fortificació JBM-RMUC-JARN Història No s’han localitzat fins avui…
Torre de Cal Pinya (Subirats)
Art romànic
Situació Fortificació de paredat i tàpia, semblant a d’altres de la comarca, a la qual algunes hipòtesis atorguen un origen islàmic ECSA - J Bolòs Torre de tàpia situada a la falda de les muntanyes que s’alcen al sud del pla del Penedès, a llevant de la Torre Ramona, entre les dependències del mas de Cal Pinya Mapa 36-16420 Situació 31TDF021863 Si seguim la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a Gelida, després d’haver deixat endarrere el trencall principal que puja al veïnat de la Torre Ramona, cal girar a mà dreta quan trobem el segon trencall Cal Pinya és a uns centenars de metres més…
Antón García Abril

Antón García Abril
© Fototeca.cat
Música
Compositor aragonès.
Vida Inicià els estudis musicals a Terol, però el 1947 es traslladà a València, on estudià amb P Sosa, C Lapiedra i FJ León Tello, entre d’altres El 1952 es traslladà a Madrid, on tingué com a professors J Gómez, F Calés i M García Matos Entre el 1954 i el 1956 estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Allí amplià els estudis de composició amb V Frazzi i els de direcció amb P Van Kempen El 1955 guanyà el Premi Internacional de Composició d’aquest centre per la seva obra Cantata a Siena Novament a Madrid, fou professor de solfeig del Conservatori de Música de Madrid i el 1958 formà el…
,
Antoni Mestre i Sanchis
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador i sacerdot.
Vida i obra Especialista en història social i cultural de la Illustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar Cursà estudis d’ensenyança mitjana al Seminari Metropolità de València 1944-56 i universitaris a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma 1961-66 sota el magisteri dels professors Batllori, Ricardo García Villoslada i Kempf, i obtingué, en finalitzar la carrera, la Medalla d’Or d’aquesta universitat L’any 1966 defensà la seva tesi doctoral en història de l’Església, titulada Ilustración y reforma de la Iglesia Pensamiento…
,
Marcelino Menéndez y Pelayo

Marcelino Menendez y Pelayo
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador de la cultura.
Deixeble, a Barcelona, de Llorens i Barba i de M Milà i Fontanals 1871-73, el qual el feu hereu de la seva biblioteca i dels seus papers A Barcelona es guanyà l’amistat duradora d’A Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres inicià el seu constant interès per la cultura catalana i publicà el primer escrit, sobre Cervantes poeta 1873 A Madrid 1873-75, on es doctorà, rebé l’empremta de C Rosell, J Amador de los Ríos i L Bardón restà impermeable al krausisme imperant El 1874 s’havia llicenciat a Valladolid, on G Laverde l’emmenà cap a les…
Pere Boronat i Aragonès

Pere Boronat i Aragonès
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre.
Biografia A vuit anys, els seus pares l’enviaren a Terrassa amb uns familiars i assistí a classe als escolapis El 1916 ingressà a l’Escola Calassància de Morella i vestí la sotana calassància a Moià el 15 de juliol de 1917 professà l’1 de setembre de 1918 Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Alella El 20 de desembre de 1924 fou ordenat sacerdot S'inicià en l’ensenyament a Mataró, i després anà a Sarrià El 1930 fou enviat a Cuba però emmalaltí i tornà el 1932 a Catalunya, destinat a Olot En començar la revolta al juliol del 1936 era el director dels interns Es quedà a la ciutat i, amb l’…
Josep Gual i Oromí
Cristianisme
Sociologia
Religiós escolapi.
Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà religió, matemàtiques i llatí El…
Josep M. Jaume i Borràs

Josep M. Jaume i Borràs
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, entrà en aquest orde a Moià el 19 de setembre de 1897 i hi professà el 20 d’agost de 1899 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa En acabar-los, passà a Moià com a ajudant del mestre de novicis 1904-07 Fou ordenat de sacerdot a Barcelona al juliol del 1905 Gràcies al mecenatge de Rafael Patxot posà els inicis de l’observatori meteorològic que després amplià i formalitzà el pare Vicenç Aloy L’estiu del 1909 es trobava a la comunitat de Sant Antoni i es veié obligat a fugir entre flames i protegit per l’…
De la Mediterrània a la mar Tenebrosa. 1339-1650
Els navegants i comerciants catalans travessaren ben aviat l’estret de Gibraltar amb l’objectiu d’establir relacions comercials, passant per Sevilla i Lisboa, amb Anglaterra i Flandes Parallelament, amb els genovesos, s’atreviren a navegar vers el sud a desgrat del fet que, com diu Gonçal de Reparaz –un dels introductors de la geografia moderna a Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia el 1935–, “la llegenda de la mar Tenebrosa gelava la sang de les venes del més audaciós” Expedicions a les "illes Afortunades" al segle XIV De fet, nòrdics i àrabs, que ja eren a l’…