Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
ruleta

Ruleta: a l’esquerra, la taula i diverses juguesques; a la dreta, la roda
© Fototeca.cat
Jocs
Joc d’atzar que es juga contra un banquer (representat pel crupier) i en el qual els jugadors intenten de vaticinar la posició que ocuparà, en deturar-se, una bola que gira en sentit contrari i pel damunt d’una roda horitzontal dividida en compartiments numerats vermells i negres.
Al costat de la roda horitzontal hi ha una taula on hom fa les juguesques La taula té 37 quadrícules, numerades del 0 al 36 i sis caselles —anomenades “parell” pair , “senar” impair , “vermell” rouge , “negre” noir , “passa” passe i “manca” manque Són negres els números 2, 4, 6, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 20, 22, 24, 26, 28, 29, 31, 33 i 35 Hom considera passa els números que van del 19 al 36 i manca els números que van de l’1 al 18 El zero és número independent i correspon sempre a la banca Hom pot jugar a un sol número ple i si guanya li correspon trenta cinc vegades el…
trinquet
Altres esports de pilota o bola
Recinte del joc específic per a la pràctica del joc de pilota valenciana
.
Consisteix bàsicament en un espai rectangular, de 55 a 60 m de llargària i de 8 a 11 m d’amplària, tancat per quatre murs, dos dels quals, llargs anomenats muralles , tenen una alçada similar a l’amplària del trinquet, sovint, però, augmentada amb uns bastidors recoberts d’un filat metàllic els dos més curts anomenats frontons fan una alçada de 4,5 m Al llarg d’una de les parets del trinquet sol haver-hi una graderia escala de quatre graons, que s’alça 1,8 m per damunt del sòl on poden seure els espectadors Darrere els frontons, i a la part superior, solen haver-hi les galeries , on seuen…
termodinàmica química
Física
Química
Branca de la termodinàmica dedicada a l’estudi general de les relacions entre l’energia i els processos químics que forneix una base teòrica per a la racionalització dels diversos capítols de la química on són presos en consideració els bescanvis d’energia.
Comprèn la termoquímica, en l’estudi de la qual hom fa ús de les funcions termodinàmiques, energia interna i entalpia l'estàtica química, on entren en joc les funcions derivades del segon principi de la termodinàmica, principalment l’entropia i l’entalpia lliure de Gibbs i una part important de l'electroquímica, que és sistematitzada emprant aquesta darrera funció, equivalent al treball útil que hom pot obtenir d’una reacció química, a pressió i temperatura constants Aquestes funcions termodinàmiques es relacionen amb les equacions d’estat dels sistemes materials, establertes a partir de…
armadura

fototeca.cat
©
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres o cables d’acer que formen l’esquelet d’una peça de formigó, armat o precomprimit, i que es col·loquen dins la seva massa perquè el conjunt sigui apte per a resistir esforços de tracció, compressió, cisallament, etc.
Les armadures de barres solen ser constituïdes per unes barretes d’acer corrugat disposades al llarg de la peça i per unes altres barres primes disposades transversalment, lligades a les primeres Aquestes barres més primes són anomenades estreps i les barres disposades al llarg formen l' armadura comprimida o l’armadura estirada , segons que l’esforç a què són sotmeses les barres sigui de compressió o de tracció En el cas de les bigues de formigó, hi ha encara unes barres longitudinals comunament dites barques que tenen una porció estirada i, per mitjà de dos doblecs, una altra…
assaonador
Història
Persona que assaona les pells o els cuirs.
L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell El treball de l’assaonador començà per ésser l’assaonament amb seu o enseuament, però després la seva tasca s’estengué a moltes altres operacions tals com el tenyiment i el llustratge L’ofici d’assaonador ha restat…
Procediments emprats per a obtenir la diagnosi etiològica
Patologia humana
Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…
Anatomia del sistema endocrí
Anatomia humana
El sistema endocrí es compon de diversos òrgans situats en diferents zones del cos que, llevat de les excepcions, no tenen continuïtat o connexió anatòmica directa entre si, per bé que formen, en conjunt, una unitat funcional Tant en la seva situació corporal com en les característiques anatòmiques, cadascun dels òrgans que componen el sistema endocrí presenta determinades particularitats que el diferencien marcadament de la resta Tanmateix, però, tenen algunes similituds especials des del punt de vista histològic, és a dir, pel que fa a la composició dels seus teixits, ja que gairebé tots…
El jejú-ili
Anatomia humana
El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de…
armadura
Música
Conjunt d’alteracions ordenades que es col·loquen al principi de cada pentagrama, immediatament després de la clau i abans de la possible indicació de compàs, i que indiquen les notes principals de la peça.
L’armadura pot estar formada per diesis o per bemolls, seguint l’ordre de quintes ascendents per a les diesis, a partir del fa, i el de quintes descendents per als bemolls, a partir del si L’efecte de l’armadura actua sobre totes les notes del mateix nom al llarg de la composició, independentment de la seva altura i mentre no hi aparegui un becaire que n’anulli l’efecte, una altra alteració o un canvi d’armadura L’armadura, entesa com a conjunt de set notes comptant-t’hi els becaires, que s’ometen, és la representació dels set elements contigus de la sèrie de quintes que determinen el sistema…
tuba wagneriana
Música
Tipus especial de tuba, de forma ovalada i amb el pavelló orientat cap amunt, que fou concebut i construït a instàncies de R. Wagner, el 1870, per a les representacions de L’anell del Nibelung.
En la clas sificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons També són anomenades trompes wagnerianes o tubes trompa, perquè participen de les característiques d’ambdós instruments El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, de trompa, que pot separar-se del cos de l’instrument El tub acústic és metàllic, de perforació ampla i conicitat progressiva, doblegat en forma ellíptica Acaba en una campana de diàmetre semblant al de la tuba,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina