Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
resines amíniques
Química
Polímers termoenduribles, durs, incolors i transparents, coneguts també amb el nom genèric d’aminoplast, que resulten de la condensació de composts amínics amb aldehids.
Les primeres matèries per a obtenir-los amines, imines o amides d’una banda, aldehids de l’altra són variades, però en la pràctica les realment importants són la urea, la melamina i el formaldehid Les resines de melamina tenen millors propietats que les d’urea però llur preu és més elevat La primera fase de la condensació és la formació de mono o dimetilolurea o de tota la sèrie de composts que van de la mono a l’hexametilolmelamina Aquests monòmers amínics, solubles en aigua, es polimeritzen ràpidament en escalfar-los Regulant les condicions de reacció puresa i proporcions relatives dels…
pneumàtica

Pneumàtica Vista escorxada d’un cilindre pneumàtic d’efecte doble per a càrregues i frequüències dels cicles de treball elevades
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit com a fluid transmissor d’esforços, per a l’accionament a distància de diversos dispositius funcionals.
A més de les seves aplicacions ja clàssiques comandament de vàlvules, frens, portes, etc, la pneumàtica és una tècnica molt valuosa en l’automatització industrial, que permet d’ésser aplicada en molts casos a la indústria mitjana i petita Els dispositius pneumàtics emprats en l’automatització industrial presenten els avantatges d’ésser normalitzats, d’un preu moderat i de fàcil manteniment en servei són de disseny simplificat i tenen una fiabilitat elevada L’ús de l’aire comprimit s’ha generalitzat, entre altres motius, a causa de la seva disponibilitat inexhaurible i pel fet de…
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’…
equació
Matemàtiques
Igualtat entre dues expressions matemàtiques que contenen alguna variable.
Si la igualtat no conté cap element variable, hom només pot dir que és certa o falsa si conté variables, la igualtat pot esdevenir certa per a uns valors i falsa per a uns altres en particular, pot ésser certa per a qualsevol valor de les variables anomenada aleshores identitat , o bé falsa per a qualsevol valor de les variables equació incompatible Els valors que satisfan una equació són les seves solucions o arrels En termes més generals, si en una correspondència entre dos conjunts numèrics o no hom fixa una imatge, la condició que determina quins elements originals tenen aquesta imatge…
registre
Lingüística i sociolingüística
Varietat funcional d’una llengua, fruit de l’associació habitual entre uns determinats trets lingüístics —fonètics, gràfics, gramaticals, lèxics, etc.— i uns factors correlatius propis de la situació d’ús —com el tema, el canal, la formalitat o el propòsit de la comunicació—.
La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…
altimetria
Geografia
Tècnica de mesura del nivell del mar.
Les mesures altimètriques generalment es fan des d’un satèllit que disposa d’un radar capaç de mesurar la distància entre aquest i la superfície de la mar llavors, coneguda l’òrbita del satèllit, s’obté l’alçada de la mar respecte del mateix sistema de referència que l’òrbita Aquestes mesures tenen en compte dues contribucions importants, la variació de la superfície de la mar causada per la distribució de masses de la Terra, anomenada geoide, i la causada per fenòmens oceanogràfics, anomenada topografia marina Aquesta darrera és la que conté informació sobre els corrents marins i permet…
radioafeccionat | radioafeccionada
Electrònica i informàtica
Persona que, per afecció, amb caràcter exclusivament personal i sense fins lucratius, es dedica a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques o hertzianes.
Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, sovint construïts per ells mateixos, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades que envolten la terra i les reflexions amb la lluna dels senyals electromagnètics EME Assoleixen, així, comunicacions amb altres radioafeccionats molt allunyats En l’aspecte pròpiament tècnic, les bandes de freqüència utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions comunicacions bidireccionals, radioescolta, etc i la normativa dels diferents països les més…
radi
Química
Element químic de nombre atòmic 88, pertanyent al grup IIA de la taula periòdica, el més pesant dels metalls alcalinoterris.
Fou descobert l’any 1898 per P Curie i M Curie, que l’identificaren com a principal causant de la radioactivitat de la uraninita, i fou aïllat pur per M Curie mitjançant electròlisi de solucions de clorur de radi RaCl 2 l’any 1911 És un element rar que es troba en equilibri radioactiu en els minerals d’urani, en proporció de 300 mg per tona d’urani, provinent de la desintegració radioactiva del 2 3 8 U El seu isòtop més important és el 2 2 6 Ra, amb una vida mitjana de 1 620 anys, i en són també coneguts 13 isòtops més, amb masses que van de 213 a 230 i que gaudeixen de vides mitjanes molt…
Sistema Bibliotecari de Catalunya
Conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya constituït per la Biblioteca de Catalunya, el Sistema de Lectura Pública, les biblioteques de centres docents —biblioteques universitàries i biblioteques de centres d’ensenyament no universitari— i les biblioteques especialitzades.
Les biblioteques públiques es troben actualment en un procés de canvi a causa de les demandes de la societat, de la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació que afecten els serveis i els recursos, de la varietat de suports documentals i de les millores en edificis i equipaments Així, les tecnologies de la informació han possibilitat la centralització i l’automatització dels processos i dels catàlegs, l’accés als catàlegs collectius, i nous sistemes de difusió de la informació gràcies a internet En aquest procés de canvi, la biblioteca pública, tot i continuar…
funció
Matemàtiques
Aplicació.
Segons els casos, hom fa ús d’un o de l’altre dels dos sinònims, funció o aplicació així, hom parla d’aplicació entre conjunts no numèrics o d’aplicació injectiva, però de funció entre conjunts numèrics o de funció derivable El concepte de funció és un dels conceptes fonamentals de la matemàtica Una funció entre dos conjunts A i B és representada per la notació fA →B A és el domini de definició o el camp d’existència de f , i el subconjunt de B format per les imatges dels elements de A , denotat per f A , és la imatge , abast, rang o recorregut de f Si x representa un element qualsevol de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina