Resultats de la cerca

Els amplificadors poden ésser destinats a sonoritzacions públiques a sonoritzacions domèstiques o privades Els primers són destinats a reproduir, bàsicament, la paraula parlada i, ocasionalment, la música en aquest cas hom no exigeix gran qualitat Són aparells de mitjana o gran potència de 100 a 10 000 W acostumen a tenir una entrada pel senyal procedent del micròfon i una o diverses entrades auxiliars altres micròfons, tocadiscs, ràdio, etc, cadascuna amb el seu atenuador independent A vegades tenen un control de mescla, que permet, alhora, atenuar el senyal present en una de les entrades i…

Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d’ Almansor que…

Vida Fill d’una família nombrosa, sembla bastant probable que fos instruït pels organistes de Winchester James Kent i P Fussell, tot i que gran part del seu aprenentatge fou autodidàctic, a partir de l’estudi personal dels concerts d’A Corelli, i del Traité d’harmonie de JPh Rameau Cantà al Covent Garden amb només quinze anys, i aviat publicà una collecció de cançons i cantates La seva carrera com a cantant solista fou breu, amb papers característics a les òperes pastitx de S Arnold En les primeres òperes que ell compongué arranjava també el llibret, i durant uns quants anys tingué com a…

Cursà els estudis de filosofia a la Universitat de Montpeller i, després, a la de Tolosa de Llenguadoc Fou terratinent i historiador autodidacte Escriví una curta monografia sobre el Pertús “Extraits de la monographie du Perthus”, SASL 1894, una obra més tècnica i geogràfica que històrica, on feu interpretacions etimològiques d’alguns noms de lloc de la seva terra Freixe consta com a membre de la SASL a partir del 1904, amb el títol d’“arqueòleg al Pertús” També collaborà amb un petit grup d’historiadors i erudits que crearen, el 1900, la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon Hi…

Féu estudis d’arquitectura a l’Escola Universitària de Barcelona, on es titulà el 1928 En 1929-30 treballà a París amb Le Corbusier Tot just acabada la carrera fundà amb altres companys el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània Fou el principal aglutinador a Catalunya del moviment racionalista d’arrels bauhausianes i lecorbusierianes i el promotor de la nova cultura arquitectònica Les obres i els projectes d’aquells anys se situen clarament a l’avantguarda europea i hi introdueixen elements reinterpretadors de la tradició mediterrània i de les…

Situació Aspecte d'una de les quaranta-tres sepultures que componen aquesta necròpoli ECSA-J Gallart Aquesta necròpoli és situada al NW de Massoteres, al vessant esquerre del Llobregós, a la part est d’una carena de 474 m d’altitud Mapa 34-14 361 Situació 31TCG591311 S’hi accedeix, des de Massoteres, per la carretera LV-3113, que porta a Biosca A 1 km de Massoteres, en un revolt tancat, surt un camí a l’esquerra en direcció oest que puja fins a uns serrats que dominen un barranc i que baixa cap al Llobregós Al S, destaca un turó allargat en sentit E-W, amb un bosc d’alzines que cobreix…

Els instruments agrupats sota aquesta denominació consisteixen en un tub més o menys allargat i de formes diverses, que conté una columna d’aire oberta pels dos extrems del tub Es fan sonar aplicant els llavis en un dels extrems, tot impulsant el buf de manera que aquests vibrin amb la pressió de l’aire Aquesta obertura específi ca, anomenada embocadura, sol ser de diàmetre petit i inferior a la de l’extrem oposat, que sovint s’eixampla tot formant el pavelló La vibració dels llavis es transmet a la columna d’aire interior, on s’amplifica i s’enriqueix amb els diferents harmònics,…

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos…

Té l’origen en l’antic comtat visigòtic la jurisdicció del qual corresponia molt probablement al de l’antiga Ruscino i al del bisbat d'Elna creada el 571 pel rei Liuva I i que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir Després de quaranta anys d’ocupació musulmana 721-60, la conquesta carolíngia —que seguí a la presa de Narbona per Pipí el Breu el 759— restablí, amb la mateixa jurisdicció territorial, la diòcesi rossellonesa d’Elna, així com el comtat de Rosselló, la capital del qual fou fixada a Ruscino Els comtes de Rosselló Els comtes hi posseïren un castell, el Castrum o Castellum…

Els substrats i la topografia Els sòls de la selva nebulosa són tan diferents dels sòls de nivells més baixos com la vegetació mateixa Deriven d’una gran varietat de materials, cosa que indica que el tipus de roca no és el factor determinant de la presència o de la distribució dels boscos nebulosos En qualsevol cas, els processos de formació dels sòls depenen certament d’altres factors topografia, clima, temps transcorregut, processos biòtics, a més del material parental Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també ´La denominació dels sòls La riquesa de matèria orgànica i la pobresa…