Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Houston, ciutat que ha esdevingut el context adoptiu de la totalitat de la seva obra Inicià la pràctica professional el 1983, amb la realització de la seva pròpia casa estudi 1983-84, que posteriorment amplià a la parcella veïna, on construí l’estudi Blau 1986, que destaca per l’economia, la racionalitat i l’emotivitat La influència del mexicà Luis Barragán o d’Aldo Rossi dóna com a resultat una obra on la memòria de tipologies arquetípiques es combina amb un espai fluid puntejat per efectes lluminosos Aquests trets caracteritzen altres residències i…

Llicenciat a l’ETSAB, n'és professor des del 1977 i director des del 1998 Inicià la seva pràctica professional amb Josep Lluís Mateo, amb qui construí l’Institut de Formació Professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet 1985-89 Posteriorment realitzà projectes com el Centre de Menors de Palau de Plegamans 1984-86, diverses intervencions al Zoo de Còrdova 1991-93, la Casa Cabaní a Castellar de n'Hug 1992-94 o l’Escola de Doctorat de la UAB a Bellaterra 1996-99, caracteritzada per una voluntat d’adequació contextual que eviti tant el pintoresquisme com la fragmentarietat La…

Les primeres referències documentals d’aquesta torre són de l’any 1073 Segons A Pi i Arimon, vers l’any 1091 es posà un llum en aquesta torre Sembla que va subsistir al llarg de tota l’edat mitjana, encara que en una situació força precària El 1357 Pere Rierola fou encarregat de reparar aquesta torre Al segle XV, el 1476, els consellers aprovaren l’edificació d’una petita caseta per tal que el guarda de la torre es pogués aixoplugar en temps de tempesta Al llarg dels segles XVI i XVII la situació no canvià gaire Les notícies referents a la torre sempre fan esment a les reparacions i la…

Aquesta església molt probablement degué ser fundada a la segona meitat del segle XI, en el mateix moment que es construí el castell de Montgai, després de la conquesta de la zona efectuada pels comtes de Barcelona i d’Urgell, Ramon Berenguer I i Ermengol III Tot i que n’han pervingut al present escasses mencions documentals, es pot suposar que des de l’inici acomplia les funcions d’església del castell i alhora parròquia del lloc En aquest darrer sentit, l’ecclesia de Mungay figura esmentada en la relació de la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell l’any 1279, i posteriorment,…

Del petit enclavament d’Enfesta, entre els termes de Castellfollit i Calonge, es tenen molt poques notícies històriques El lloc d’Enfesta és documentat des de l’inici del segle XIV, per la qual cosa és molt probable que l’església de Santa Maria tingui orígens romànics La capella d’Enfesta és una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Fe de Calonge, vinculada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona almenys des del 1040 Malgrat la reforma dels límits diocesans del 1957, aquest lligam amb Calonge ha propiciat que Santa Maria d’Enfesta hagi romàs al bisbat de Vic tot i trobar-se dins la…

La notícia més antiga del lloc del Codoç és vers el 1151, en què la vall de la font de Codoz constituïa un dels límits del terme de Vimbodí La partida del Codoç, al nord de Vimbodí, fou un domini de Santa Maria de Poblet L’any 1246 l’abat de Poblet Berenguer de Castellots concedí una carta de població als habitants de la granja del Codoç Segons aquest document el lloc del Codoç formava part de la parròquia de Vimbodí Tal vegada l’església de Sant Bernat es construí poc després, en relació amb la granja i el vilatge propietat de Poblet De l’antiga…

Aquesta església fou la capella del castell convent de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, de la qual prengué el nom Era situada on s’ha localitzat fa pocs anys el castell, arran de mar, entre les urbanitzacions les Tres Cales i Sant Jordi d’Alfama, al costat d’un fortí del segle XVIII L’església es construí després que el rei Pere I concedís el 1201 als fundadors de l’orde el lloc desert d’Alfama perquè hi contruïssin una casa hospital o convent en honor de sant Jordi Els frares de l’orde seguien la regla de Sant Agustí El 1205 Pere de Vespella féu una deixa testamentària a Sant Jordi d’Alfama…

Home dotat d’una particular intelligència mecànica, a vint-i-cinc anys ja s’establí a París com a constructor de pianos i d’orgues El 1836 inventà un piano-écran , una mena de piano vertical Poc després patentà un instrument anomenat organino Reprenent una idea de N Forneaux sobre els "orgues expressius" de llengüetes lliures, aconseguí donar una sonoritat de qualitat a aquell instrument El perfeccionà, li donà el nom d’harmònium i el 1840 el patentà El 1846 inventà l’antifonal, un instrument per a acompanyar el cant pla sense necessitat de gaires coneixements musicals El 1851 inventà l’…

Del 1781 al 1884 utilitzà com a seu una antiga casa de robes, de la qual prengué el nom Aquest darrer any es construí un magnífic edifici que acollí la societat fins el 1944, que fou destruït La nova Gewandhaus, impulsada pel director Kurt Masur 1970-96 i que portà l’orquestra de la societat arreu del món, s’inaugurà el 1981 les condicions acústiques en fan una excellent sala d’enregistrament Als concerts de la Gewandhaus han actuat i dirigit els més prestigiosos músics, des de WA Mozart 1789 i KM von Weber 1813 fins a F Mendelssohn, el director que configurà la institució…

Actius entre el 1503 i el 1609, aquest llinatge de músics artesans construí més de trenta orgues nous i en restaurà molts altres La majoria ja tenien tres o quatre diferències, un flautat, una octava, unes quinzenes i un gran ple progressiu des dels baixos Tots sense partir No són grans instruments, com els orgues catalans de la mateixa època, però ja introdueixen el que més endavant serà l’orgue del Renaixement Les seves obres no han arribat als nostres dies, però els seus contractes han aportat una documentació molt valuosa per a la història de l’organologia europea Els seus…