Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
L'esteticisme
Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…
Francesco Durante
Música
Compositor italià, un dels autors més destacats de música religiosa.
Vida Fou el setè dels onze fills del matrimoni format per Caetano Durante i Orsola Capasso El pare fou cantor a l’església de Sant Sosio de Frattamaggiore L’oncle, Angelo Durante, fou sacerdot i músic, i treballà com a primo maestro i director al Conservatori de Sant Onofrio, a Capuana, entre el 1690 i el 1699 No es tenen notícies sobre l’educació de Francesco fins el 1699, any en què morí el pare i moment a partir del qual Angelo Durante s’encarregà de la formació musical del futur compositor Ingressà al Conservatori de Sant Onofrio, on estudià amb el seu oncle i amb el violinista Gaetano…
Sergej Vasil’evic Rakhmaninov
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…
art grec
Art
Art desenvolupat a Grècia i als territoris que estigueren sota la influència cultural d’aquest país.
Art grec antic Les visions tradicionals dependents essencialment d’una visió winckelmanniana de l’art clàssic, han restat superades en els últims decennis, i actualment hom pot parlar de nous aspectes, que, recolzant sobre troballes arqueològiques, han canviat la visió estilística per una altra de cronològica Quant a la periodització, hom ha arribat a un acord general per a fixar uns quants períodes, els límits cronològics dels quals són acceptats gairebé per tothom Durant l’època obscura, l’enllaç amb el món cretomicènic fou donat per l’estil geomètric sobretot en la ceràmica, que començà al…
comèdia
Teatre
Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la seva intenció generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…
Malla

Caseria de Malla, on destaca l’església parroquial de Sant Vicenç
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba dins les terres que formen la Plana de Vic Limita al NW i el N amb el municipi de Vic, a l’E, per una petita llenca, amb Santa Eugènia de Berga i Taradell, al S amb les terres de Tona i al SW amb el municipi de Muntanyola El fet que Malla sigui un municipi físicament planer fa que no hi destaquin gaires formes de relleu Així i tot, cal mencionar el puig del Clascar 644 m, sota el qual s’alça la caseria de Malla, Puigllampat 644 m i el serrat del Vilar 820 m, al límit més meridional amb Vic, i el serrat del Prat, el serrat de Can Bou i el serrat de la Coma, al…
Núbia
Regió
Regió de l’Àfrica nord-oriental, que s’estén de la primera cascada del Nil a la quarta.
Hom hi distingeix la Baixa Núbia Egipte, submergida actualment en part pel llac Nasser, des de la primera cascada, a la segona i l’Alta Núbia actual Nord del Sudan, des de la segona cascada a la quarta A l’antiguitat faraònica, la primera rebia el nom de Uauat i la segona el de Kuš Les fonts documentals solen ésser escadusseres i externes Durant dos millennis ~3100-1080 aC, en efecte, hom només ha disposat de texts egipcis, la qual cosa implica una visió distorsionada de la història núbia D’aquestes fonts, les privades tombes de Khufhor, Sabni, etc, a Elefantina són més importants que les…
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…
El naixement d’altres veus a l’Església
Cruzada del rosario , Barcelona, C Pérez de Rozas, 1965 AF/AHC Per a l’Església catòlica, a tot el món, la dècada dels seixanta fou un autèntic sisme, però el canvi general de mentalitat es va veure agreujat a Catalunya en coincidir amb l’inici de la degradació del franquisme L’Església, que avalà el règim des dels inicis, havia establert un model de relacions amb l’Estat que feu aigües durant aquells anys Ni el franquisme va suportar la contradicció entre repressió i creixement econòmic, ni la jerarquia del nacionalcatolicisme va suportar l’empenta d’una societat civil autònoma i laica, i…
Les mostres d’arquitectura mendicant del Llenguadoc
Art gòtic
L’arquitectura dels ordes mendicants és molt rellevant en la gènesi d’una arquitectura gòtica al migdia de França, si bé no cal exagerar-ne la importància, com tampoc no seria just subestimar-la L’ús precoç dels procediments del gòtic septentrional i també la revaloració de la tipologia de la nau única es poden considerar dues aportacions essencials de l’arquitectura mendicant Tenint en compte la importància de Tolosa de Llenguadoc, antic centre dels corrents herètics de la primeria del segle XIII, aquesta ciutat també fou la primera gran fundació de l’orde dels predicadors, des d’on van…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina